El Teatre Modernista a Catalunya: Simbolisme i Naturalisme Regeneracionista
El Teatre Modernista
El teatre modernista el podem dividir en dues grans tendències: el naturalista i el simbolista.
Teatre Simbolista
El teatre simbolista és l'aposta estètica dels partidaris de l'art per l'art.
Santiago Rusiñol
Va néixer a Barcelona. La seva família pertanyia a la burgesia tèxtil de Catalunya. Aquest autor va escriure tant teatre naturalista com teatre simbolista.
- Obres simbolistes destacades: L'alegria que passa (1891) i Cigales i formigues (1901).
- Obres naturalistes destacades: L'auca del senyor Esteve (1917), sent la seva obra més coneguda.
Teatre Naturalista Regeneracionista
El teatre naturalista regeneracionista es va proposar denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans. Aquesta corrent estava fortament influenciada per la figura d'Henrik Ibsen.
Des de la perspectiva regeneracionista, Ibsen encarnava un ideari ètic que tenia el propòsit d'enaltir la més radical autonomia moral de l'individu com a únic recurs de regeneració de la societat. El tema recurrent es basava en l'individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfrontava a una societat ignorant i alienada.
Joan Puig i Ferreter
Nascut a la Selva del Camp, va viatjar a diferents llocs, com ara París.
És autor de Aigües encantades (1911), una obra representativa de la concepció modernista del teatre com a plataforma de denúncia social i desvetllament de la consciència individual enfront de l'alienació col·lectiva.
Els objectius de l'autor en aquesta obra es basaven en:
- La lluita individual contra la massa.
- El triomf de la ciència i la veritat davant la superstició i la ignorància.
La figura de l'artista i del poeta encarna els valors més alts de la humanitat: és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat. En conseqüència, l'obra que ha de produir ha de ser transcendent i alhora entenedora per al poble.
Anàlisi de l'obra: Aigües encantades (1911)
L'obra transcorre en un poble de Tarragona, on es planteja un problema de sequera que pateixen els habitants des de fa anys. Un foraster proposa explotar uns pous, però la gent del poble s'hi oposa fermament i creu que només la seva fe provocarà la pluja que necessiten.
La Cecília, la protagonista, es troba en conflicte a casa seva perquè, al contrari dels seus pares, no és gaire religiosa i defensa el progrés i la racionalitat.