Teatre modernista a Catalunya: tendències, autors i obres clau

Teatre modernista: el públic burgès estava acostumat a un teatre tradicional i es va mostrar reticent davant algunes tendències modernistes, per aquesta raó moltes obres no es van dur a escena. Va ser el gènere que va mostrar més clarament la seva voluntat creadora. És l'expressió més clara d'art global: tanta importància tenien el text com la música i l'escenografia.

3 tendències

1) Teatre vitalista/regeneracionista

• S'estrena Un enemic del poble, que introdueix el teatre de les idees, és a dir, el teatre de crítica social.
• Tema: conflictes entre l'artista i la societat (l'individu enfront de la massa).
• Protagonista: personatge rebel que s'enfronta a la societat.
• Versemblança dels personatges i de la realitat que descriu.
• Màxim representant: Joan Puig Ferreter, amb Les aigües estancades.

2) Teatre simbolista

• Durant la segona festa modernista s'estrena l'obra La intrusa, de Maeterlinck. Aquesta obra no té arguments, tots els personatges són simbòlics, abunden els silencis i els personatges es queden immòbils.
• Conclusió: va causar un gran impacte en els intel·lectuals del moment.
• Brevetat i poca acció, manca de decoració.
• Màxim representant: Rusiñol.

3) El wagnerisme

• Teatre musical: música, escenografia i poesia, unint totes les arts.
• A la 4a festa modernista s'estrena La fada.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol: màxim representant del teatre modernista i autor polifacètic. Va promocionar l'estètica modernista mitjançant la difusió de les noves orientacions estètiques i la creació de plataformes per divulgar-les; va ser organitzador de les festes modernistes, impulsor de les tertúlies d'Els Quatre Gats i va difondre les seves idees amb articles i discursos.

Obres

El tema principal és la tensió individu-societat.

• L'alegria que passa: ens mostra una postura en contra dels bens materials; hi ha un personatge que rebutja els diners que li donen, cridant: Visca la bohèmia!
• Cigales i formigues: a l'edat mitjana els poetes vivien a les muntanyes i són les cigales; la gent de la plana, la societat burgesa treballadora, són les formigues.
• L'heroi: critica la lluita absurda de la guerra colonial, que res té a veure amb l'honor i la pàtria. Va ser prohibida pel seu caràcter antimilitarista.
• El místic: parla de Jacint Verdaguer.
• L'auca del senyor Esteve: Ramonet és l'artista, que defensa que podem ser els llibres. Els seus pares burgesos defensen que cal fer diners. Al final de l'obra s'observa un canvi en el tractament del tema artista-societat: es reconeixen les forces de les dues classes, ja que Ramonet admet que pot ser escultor perquè el seu avi va portar diners, i els seus pares també reconeixen que ser artista no és tan dolent.