Teatre del Segle XIX i Moviments Literaris del Segle XX: Del Sainet a la Postmodernitat

Unitat 4: El Teatre del Segle XIX

Teatre Popular

Es caracteritza per l'ús d'una llengua amb paraules col·loquials, castellanismes i vulgarismes. El gènere més representatiu és el sainet, una peça breu d'un sol acte, de caràcter humorístic i burlesc, amb personatges típics de les classes populars i temàtica amorosa.

• Autors principals: Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca.
• Eduard Escalante: Màxim representant del teatre popular valencià. Autor de sainets destacats com Bufar en caldo gelat, Tres forasters de Madrid i Les xiques de l'entresuelo. Mostra de manera humorística els costums de les classes mitjanes i baixes valencianes, així com el desig d'ascensió social que fa que canvien el valencià pel castellà com a signe de distinció social.

Teatre Culte

Destaca per l'ús d'una llengua culta amb arcaismes, a la qual s'anomena llemosí. És un teatre romàntic amb ambients i personatges històrics medievals.

• Autors principals: Víctor Balaguer.
• Àngel Guimerà: Poeta i dramaturg essencial que presenta diverses etapes en la seua producció dramàtica:
  • Etapa romàntica: Estètica romàntica de temàtica històrica.
  • Etapa de drames realistes: S'apropa als problemes socials de l'època.
  • Etapa final: Període amb influències del Modernisme, noves formes d'expressió i un retorn a la tragèdia romàntica.

Unitat 5: La Modernitat, el Modernisme i les Avantguardes

La Modernitat i el Modernisme

Al segle XX, diversos corrents ideològics i estètics aspiraven a la modernitat. Canviaren radicalment la concepció sobre l'art: l'artista passa a ser considerat un professional que es deu exclusivament a la seua creació, seguint la consigna de «l'art per l'art».

Les Avantguardes

Són propostes artístiques renovadores que trenquen amb l'art i la moral tradicional mitjançant una actitud activa de protesta. Destaquen quatre moviments principals:

• Futurisme: Es basa en el desenvolupament tecnològic, les màquines, la velocitat i els invents moderns.
• Cubisme: Utilitza eines i formes geomètriques. Intenta desintegrar la realitat per a reconstruir-la, alterada amb elements diversos.
• Dadaisme: Proposa l'escriptura matemàtica i utilitza l'absurd, l'atzar i el subconscient.
• Surrealisme: Pretén expressar el subconscient mitjançant l'escriptura automàtica i l'ús del món dels somnis.

Altres Corrents Literaris del Segle XX

• El teatre de l'absurd: Moviment dramàtic característic del segle XX que abandona la lògica de l'estructura dramàtica tradicional i es caracteritza per diàlegs repetitius i incoherents.
• Nous realismes: Usen la novel·la com una eina d'investigació que planteja hipòtesis sobre la condició humana i la vida. En destaca la Generació Perduda amb autors com Ernest Hemingway.
• Postmodernitat: Conjunt heterogeni d'idees marcat per la desconfiança en el progrés social, la fi de les utopies i la influència del poder dels mitjans de comunicació. En l'àmbit estètic, defensa el valor de la diversitat, la simulació, la fragmentació i la barreja de llenguatges, tècniques i materials.