Tirant lo Blanc: Novel·la Catalana Clàssica, Història, Personatges i Context Literari
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
Novel·la catalana més important de tots els temps. És una novel·la total (episodis èpics i amorosos, irònics i dramàtics). Gran modernitat.
Barreja dels fets històrics i ficció
Importància del món femení.
Autor, argument i estructura
Joanot de Martorell, gran coneixedor del món que retratava. Dividim la novel·la en parts a partir de les estades del protagonista a diversos indrets.
Fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. Era cavaller.
Els orígens de la cavalleria
Se sustenten en tres factors clau:
- L'herència romana.
- Els valors germànics.
- L'influx eclesiàstic.
Els llibres de cavalleries es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants.
La novel·la està caracteritzada per la nostàlgia de l'esperit cavalleresc; al mateix temps, també s'adequarà als nous gustos literaris burgesos i qüestionarà l'ideal dels antics cavallers, allunyant-se cada vegada més d'aquest model.
La característica principal de les novel·les cavalleresques és la versemblança.
Parts de la novel·la
Tirant a Anglaterra
En aquesta part se'ns presenta un jove cavaller que va a Anglaterra per aconseguir els honors de la cavalleria. És la part més seriosa, ja que explica les normes i costums de la cavalleria. La figura de Guillem de Varoic (ermità) reforça aquesta idea.
Tirant a les Illes Mediterrànies
Tirant és reclamat per un assumpte militar (assetjament de l'illa de Rodes) que aconseguirà solucionar. En aquesta part es mostra com un bon estratega militar; també apareixen alguns episodis més divertits (Felip i Ricomana).
Tirant a Constantinoble
Aquesta és la part més extensa i rica. Hi conviuen una doble temàtica: els episodis militars (batalles contra els turcs) i amorosos. Apareixen els principals personatges de la nostra novel·la i força escenes cortesanes que han passat a la història de la literatura.
Personatges: Carmesina, Viuda Reposada, Plaerdemavida.
Tirant al nord d'Àfrica
L'acció es trasllada al nord d'Àfrica a causa d'un gran error comès per Tirant. Aquí s'explica una gran mentida: la cristianització del nord d'Àfrica per Tirant.
Retorn a Constantinoble
Un cop redimida la culpa, Tirant tornarà a Constantinoble per tornar a alliberar-la dels turcs. Al final es precipita de forma ràpida i inesperada.
Curial e Güelfa
Autor anònim.
Es divideix en tres llibres:
- Educació de Curial a la cort del marquès de Montferrat.
- Anada de Curial al torneig de Melun.
- Viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia.
Intriga amorosa i aventures cavalleresques, amb un aire més medieval que el Tirant, però un llenguatge més natural.
Comentari
Aquest fragment pertany a Curial i Güelfa, que és anònima i és una novel·la cavalleresca. Està escrita a l'Edat Mitjana. Pertany al tercer llibre de Curial e Güelfa. Es pot dividir en dos apartats: el primer quan Curial arriba al torneig i el segon fa que la gent demani perdó a Güelfa.
Versemblança
Humanisme
Realitat
Literatura religiosa
Durant els segles XV, en terres catalanes, apareixien moltes obres religioses, algunes originals i d'altres traduïdes del llatí. Des de finals del segle XV, la poesia, que fins aleshores tractava temes amorosos, pren un caràcter religiós. Altres autors opten per fer poesia burlesca i satírica, com és el cas de Jaume Roig, amb la seva obra més coneguda.
L'escola valenciana: literatura satírica
Neix a la ciutat de València, a la segona meitat del segle XV. Aquests escriptors s'aparten de l'herència d'Ausiàs March. Conceben l'amor des d'un vessant burlesc. Fan una poesia realista i satírica, però la crítica sempre és amable i inofensiva (excepte la de Jaume Roig). Poesia com un joc i entreteniment.
Jaume Roig
Nascut a València a principis del segle XV. Estudià medicina. La seva obra mestra és L'Espill, dedicada a Baltasar Bou, nebot de l'autor. Durant el segle XVI fou imprès 3 vegades, amb gran èxit. És una novel·la escrita en vers.
Argument: El protagonista narra els seus successius fracassos matrimonials amb una donzella, una vídua i una novícia. Desesperat per no trobar una dona adequada, pretén casar-se amb una parenta. Llavors apareix Salomó, gran coneixedor dels defectes femenins, que fa un llarg discurs contra les dones. Misogínia ferotge i agressiva.
Juan Roís de Corella
Nascut a València, un dels autors més importants del segle XV. Té obra escrita en vers i en prosa, molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Era cavaller, però també va estudiar teologia.
Estil culte, prosa molt cuidada. No té res a veure amb el to col·loquial.
La seva obra en vers parla de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També escriu poesia religiosa. Es divideix en dos blocs: narracions mitològiques i proses.
La literatura catalana als segles XVI, XVII i XVIII
3 moviments d'una gran importància: Renaixement, Barroc i Il·lustració.
A l'antiga Corona d'Aragó, davallada general de la literatura catalana culta. La cultura tradicional i popular continua viva. El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració no compten amb grans escriptors catalans.
Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó. Pèrdua de poder de la burgesia catalana. El poble continuava usant el català en tots els àmbits. Ús del castellà en la literatura culta.
Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana. Màxim esplendor de les cultures italiana, castellana i francesa.
Moviments
El Renaixement: Revalorització de la cultura clàssica grega i italiana. Consideren que l'Edat Mitjana és un període bàrbar. Se centra en l'ésser humà. Tendeix a l'harmonia.
El Barroc: Antítesi del Renaixement, vol reflectir la tensió i les contradiccions de l'humà. Se centra en la mort.
La Il·lustració: Confiança en el progrés i la raó. Moviment francès. Literatura amb funció didàctica i ideològica. Idees contra l'absolutisme polític.
Autors catalans
Literatura en català poc abundant.
- Renaixement: Pere Serafí
- Barroc: Vicent Garcia
- Il·lustració: Boró de Maldà i Joan Ramis
Francesc Vicent Garcia
Obra típicament barroca. Es caracteritza per l'humanisme gruixut i exagerat, la burla i certa tendència escatològica.
La literatura popular
Anònima, versos d'art menor, rima assonant, ús de repeticions.
Teatre: entremès medieval amb música i cançons.
Poesia: nadales, corrandes, goigs, romanços, prosa...