Trobadors, joglars i poetes: la lírica medieval en català i occità
Trobadors, joglars i poetes
El concepte de trobador s'contraposava al de poeta. Els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà. Per tal que l'obra arribés al públic, hi havia d'haver un intèrpret: el joglar. El públic no llegia aquesta poesia, sinó que la rebia a través del cant i la representació.
Els compositors, trobadors, intèrprets i joglars eren viatgers. Tot plegat va fer que la lírica i la música medieval tinguessin un caràcter internacional i que es pugui parlar d'una tradició europea força unitària.
Poesia culta romànica
El llatí fou la llengua de cultura per excel·lència durant l'Edat Mitjana. L'Església cristiana l'adoptà com a única llengua oficial i li donà el caràcter de llengua universal. Els estudiants disposaven d'una selecció àmplia de textos d'escriptors clàssics llatins.
A partir del segle VIII, les llengües parlades dels territoris on s'havia implantat el llatí ja eren unes altres: les llengües romàniques o neollatines. La primera manifestació va ser feta en occità. Aquests compositors van crear una variant poètica més o menys artificiosa i unes regles poètiques que van donar a la llengua occitana, a principis del segle XII, la categoria de llengua culta.
Poesia culta en llatí
L'estament eclesiàstic va conrear una lírica culta escrita en llatí de temàtica religiosa i profana. Els poetes eclesiàstics demostren una formació àmplia.
El monestir de Ripoll
El monestir de Ripoll (Guifré el Pelós, l'any 879) fou el centre cultural i de formació més important de Catalunya fins al segle XIV. L'any 1169 el monestir tenia 75 monjos dedicats a la pregària i a l'activitat cultural.
La Bíblia de Ripoll és una de les bíblies medievals més impressionants per la quantitat de miniatures i dibuixos que conté. Els monjos van conrear la poesia, van redactar vides de sants i van escriure cròniques.
Poesia culta occitana
L'estament nobiliari va conrear una lírica culta escrita en occità. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques.
L'art de trobar
L'art de trobar (art de crear cançons) exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició:
- Un poema trobadoresc havia de presentar estrofes o cobles.
- Els versos havien d'aparèixer lligats per una rima consonant.
- Seguir fidelment el cànon establert era més important que aconseguir plena originalitat.
Gèneres poètics
Temàtica amorosa
- La cançó: gènere més característic de la poesia dels trobadors. El trobador assumeix el paper de vassall que manifesta el seu amor i la seva devoció a la dama.
- L'alba: expressa el dolor que senten els amants en percebre la llum del dia. L'alba suposa la separació dels amants; hi sol aparèixer la figura del guaita, que vigilava que els amants no fossin descoberts pel gelós o pels lauzengiers.
- La pastorel·la: narra l'encontre fortuït entre una pastora i un cavaller, el qual li sol·licita el seu amor.
Temàtica bèl·lica
- El sirventès: és el gènere més característic de la temàtica bèl·lica. Es pot parlar d'un sirventès d'atac personal, polític i moral.
Temàtica fúnebre
- El plany: és una cançó fúnebre en la qual el trobador fa elogi d'un difunt.
Poesia lírica en català
Berenguer de Palol
És el més antic dels trobadors catalans. Gràcies als cançoners conservats, en coneixem dotze cançons. La majoria, la lletra i la música segueixen estrictament el cànon de la cançó de la fin'amors.
Cerverí de Girona
És el trobador català del qual s'han conservat més composicions. És un exemple de trobador professional. Un dels mèrits més grans del trobador consisteix a haver escrit unes quantes cançons imitant l'estil i els temes de la poesia popular.
La tradició popular
L'estament popular comptava amb una tradició de sempre de cançons populars. La gent del poble en aquella època havia de cantar en català.
Ramon Llull
És el primer gran poeta líric que va escriure en català. Escriu un dels poemes de caràcter autobiogràfic més interessants de l'Edat Mitjana. La lírica de Llull, a diferència de la trobadoresca, rau en el fet de mostrar al lector la pròpia persona en el seu estat (tal com és i com se sent).