Trobadors, Joglars i Tipologies Textuals en Llengua Catalana

Literatura Medieval: Trobadors i Joglars

Trobador: És un poeta i compositor de l'edat mitjana que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El terme poeta es reservava en aquella època per a aquelles persones que escrivien en llengua llatina.

Joglar: Era l'intèrpret musical dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia a través del seu cant, el seu camí i el seu instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII.

Classificació i Característiques de les Tipologies Textuals

1. Textos narratius

Expliquen unes accions o fets que poden ser reals o imaginaris, els quals es desenvolupen en un temps i en un lloc determinats. Tenen una estructura clàssica formada per:

• Plantejament o inici
• Nus
• Desenllaç

Solen aparèixer en novel·les i contes. S'hi utilitzen predominantment verbs en passat, adverbis i nombrosos signes de puntuació.

2. Text descriptiu

Explica amb paraules les característiques d'una persona, animal o cosa mitjançant una gran quantitat d'adjectius i descripcions detallades. En la seva estructura hi ha d'haver un tema, una expansió, una posada en escena i una progressió descriptiva. Aquests textos tenen principalment una funció estètica, emotiva o expressiva.

3. Textos retòrics

Tenen la finalitat d'impressionar la nostra sensibilitat. S'interessen per la forma d'expressar el contingut en si mateix i juguen amb el llenguatge per tal de crear bellesa. Persegueixen l'humor, la memorització de mots o la persuasió. Es poden trobar en embarbussaments, endevinalles, poemes o eslògans, i es caracteritzen per desviar-se de la llengua comuna.

4. Textos explicatius

Pretenen fer comprendre un tema al receptor d'una forma clara i precisa sobre l'existència d'un fenomen determinat mitjançant una organització lògica de la informació. Es troben habitualment en lliçons, conferències i fullets explicatius. L'estructura consta d'una introducció, un desenvolupament del tema i una conclusió. Lingüísticament, predomina l'ús del present d'indicatiu, adjectius, adverbis, connectors i conjuncions.

5. Textos instructius

Ofereixen instruccions o consells amb la finalitat de guiar el lector per dur a terme una acció concreta. L'estructura conté un objectiu, el material necessari, les accions a seguir, consells, advertències i il·lustracions. Poden pertànyer al gènere literari o a l'acadèmic. Fan servir marcadors textuals, formes verbals d'obligació, verbs en mode imperatiu i recomanacions.

6. Textos argumentatius

Expressen una opinió raonada sobre un tema determinat que es defensa mitjançant arguments lògics. La seva estructura inclou un tema, una tesi, uns arguments i una conclusió. Es troben freqüentment en articles d'opinió o crítiques per defensar una postura. Poden ser de gènere acadèmic, teatral o periodístic, i empren sovint verbs de pensament i diversos recursos retòrics.

7. Textos conversacionals

Consisteixen en l'intercanvi directe de missatges entre l'emissor i el receptor. Hi intervenen dos o més personatges a través de diàlegs reals. L'estructura presenta una obertura, un tema central, una conclusió i un comiat. Es troben en formats formals (com entrevistes, còmics o teatre) i informals (com xats o converses telefòniques). S'hi empren onomatopeies i una gran varietat de formes verbals.

8. Textos predictius

Tenen l'objectiu de predir el futur o anunciar allò que ha de succeir a partir d'una situació de partida i d'uns condicionaments actuals. No segueixen una estructura fixa rígida. Destaquen per la utilització de verbs en futur i en passat, i abasten tant gèneres científics com fantàstics (per exemple, prediccions meteorològiques o cartes astrals). Inclouen consells pràctics, nombrosos adverbis, marques temporals i oracions condicionals, partint de la premissa que, sense conèixer el passat o el present, no podem saber el futur.