Varietats de la llengua catalana: gramàtica històrica, varietats socials i professionals i poesia de postguerra
Varietats de la llengua catalana
Varietats històriques: La llengua canvia a mesura que passa el temps i cada text reflecteix com està cada llengua en aquell moment.
Gramàtica històrica: Descriu els canvis en la morfologia, la sintaxi, la fonètica i el lèxic d'una llengua al llarg del temps.
Història de la llengua: Estudia l'origen d'una llengua i els factors que l'han influït, com ara els polítics, econòmics, socials i històrics.
Varietat social
La varietat depèn del grup social al qual pertanyen els parlants:
- Xava: parlar usat per les classes baixes barcelonines; és un parlar castellanitzat.
- Bleda: parlar usat a les zones residencials de Barcelona i en medis universitaris.
Varietat professional
El llenguatge d'especialitat és la varietat que depèn de l'àmbit professional; cada especialitat té un lèxic específic.
- Tecnolecte: és el lèxic específic, el vocabulari tècnic de l'àmbit professional.
- Argot: vocabulari de la llengua col·loquial. En un principi es referia al lèxic dels marginats (gitanos, delinqüents).
Tothom utilitza un argot.
Poesia de postguerra
La Guerra Civil (1936-1939) va estroncar tota la producció literària i cultural que s'havia desenvolupat des de la Renaixença.
El règim franquista va reprimir diversos aspectes:
- La prohibició de la llengua catalana a tot arreu.
- L'abolició d'institucions culturals i polítiques que s'havien creat anteriorment.
- La revisió de les manifestacions culturals i la censura.
- La persecució de polítics i intel·lectuals, que van haver d'exiliar-se.
Salvador Espriu
La guerra va marcar la seva producció literària. Els temes principals de les seves obres (la mort, el pas del temps, la persecució) els va extreure de la postguerra.
Va crear el mite de Sinera (Arenys llegit a l'inrevés), que simbolitzava el paradís personal i col·lectiu perdut a causa de la guerra civil.
Obra: escriptor que dominava la llengua i tenia una gran riquesa cultural. La seva obra va ser elaborada amb molta perfecció. El tema central de la seva obra és la reflexió sobre la mort, que es veu en Cementiri de Sinera. Altres obres que tracten sobre la mort són Final del laberint, Mrs. Death, El caminant i el mur.
Va publicar un llibre polític, La pell de brau, on analitza la situació d'Espanya durant la guerra i sobre els vençuts.
Pel que fa al teatre, trobem quatre obres: La historia d'Ester, Una altra Fedra, si us plau, Antígona i Ronda de mort a Sinera.
Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart)
Li deien Pere Quart. El va caracteritzar el seu inconformisme, que reflecteix a la seva obra amb crítiques socials. Va lluitar intel·lectualment contra el franquisme. Es va exiliar a França i després va marxar a Xile, on va fundar l'editorial El Pi de les Tres Branques.
Obra:
- La seva obra poètica va ser publicada sota el pseudònim de Pere Quart.
- La prosa i el teatre van ser publicats amb el seu nom real, Joan Oliver.
La seva obra poètica té dues etapes:
Primera etapa: formada per Les decapitacions (enfrontament amb la seva classe social), El poema a Barcelona (s'enfronta amb la burgesia) i Bestiari (presenta una sèrie d'animals i situacions a través de jocs de paraules).
Segona etapa: es va submergir en la poesia simbolista (obres Salo de tardor, Terra de naufragis), que parlen sobre l'exili, la mort i l'enyorança. Un dels millors llibres del poeta és Vacances pagades.
En les obres teatrals es distingeixen tres moments històrics:
- Abans de la guerra: Allò que tal vegada s'esdevingué, on critica la burgesia.
- Durant la guerra: La fam (on parlava de temes polítics).
- Després de la guerra: Ball robat, la història de tres matrimonis burgesos que fracassen com a persones.