Varietats de la llengua catalana: origen, història i normalització lingüística
Varietats de la llengua
Varietat lingüística: qualsevol forma de llengua, manera de parlar, que pot ser diferenciada de les altres. Una llengua és un sistema lingüístic que engloba diverses varietats, i un dialecte és una varietat de la llengua vinculada a una zona determinada.
Tipus de dialectes
- Dialectes constitutius: els que existeixen quan neix la llengua.
- Dialectes consecutius: posteriors al naixement de la llengua.
Varietats de la llengua
La llengua presenta les següents varietats: dialectal, social, històrica i generacional.
L'estàndard serveix per assegurar la intercomprensió entre grups d'origen, de generacions i de classes socials diferents.
Factors de la comunicació
- El propòsit de la comunicació determina l'ús del llenguatge.
- El canal és el mitjà físic pel qual ens comuniquem.
- El missatge està condicionat pel grau de formalitat en què es produeix.
Origen i evolució del català
El català va començar a existir fa 200 mil anys? No: la llengua catalana es va originar a l'alta edat mitjana a partir de l'evolució del llatí vulgar. Les primeres manifestacions del català foren orals.
Documents escrits
- Segles IX-X: primers vestigis del romanç en textos redactats en llatí.
- Segle XI: frases en romanç intercalades en textos llatins i presència de formes híbrides llatí/romànic.
- Segle XII: documents redactats íntegrament en català, d'intenció eminentment pràctica.
El català es parla i es comença a escriure a la Catalunya Vella. La literatura catalana va assolir la plenitud al segle XV. A finals del segle XIV es van consolidar les expressions català, catalanesc o llengua catalana.
Contactes lingüístics
El català va estar en contacte amb el llatí, l'occità, l'aragonès i l'àrab.
Del segle XV a l'actualitat
Al segle XV el català va assolir la plenitud territorial i literària. El matrimoni de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella va marcar l'inici d'una subordinació política i cultural.
Durant els regnats de la dinastia dels Habsburg, el català va viure un període marcat per dues tendències lingüístiques contraposades: el manteniment del català i la progressiva introducció del castellà.
La subordinació política de la Corona d'Aragó a la de Castella va comportar que la monarquia procurés la reducció de tots els territoris hispànics a la cultura i llengua castellanes.
Durant els regnats dels Borbó, el castellà va ser l'única llengua oficial. La ideologia política de prohibir el català és el lingüicidi.
Períodes d'autonomia política
Mancomunitat i Generalitat.
Franquisme
- Postguerra: penúria econòmica i consolidació interior i internacional del règim franquista.
- Desarrollismo: gran desenvolupament econòmic a Espanya i crisi de la dictadura.
La fi del franquisme va permetre recuperar l'autonomia política.
Situació sociolingüística
Disglòssia
La disglòssia es dóna quan els parlants fan servir una llengua per usos formals i l'altra per informals.
Minorització i normalització
- La minorització d'una llengua és el procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla en el territori que és propi.
- La normalització és el procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement, l'ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada, per tal d'evitar que s'acabi produint la substitució lingüística.
Normativització, normalització i planificació lingüística són conceptes clau en aquest procés.
Coneixement i ús
El coneixement i l'ús de la llengua estan condicionats per l'oficialitat, l'extensió del coneixement i les dificultats polítiques.
Àmbits d'ús
- Àmbit privat: ús de la llengua en la vida familiar i en les relacions interpersonals.
- Àmbit públic oficial: institucions públiques, administració i sistema educatiu.
- Àmbit públic no oficial: mitjans de comunicació, oferta cultural i de lleure, i àmbit sociolaboral.