Vicent Andrés Estellés i Joan Monzó: poesia i narrativa valencianes i catalanes del segle XX

Vicent Andrés Estellés i Joan Monzó

Vicent Andrés Estellés

Estellés és un escriptor apassionat que basa la seua poesia en la seua biografia. En plena postguerra, que fou periodista, mantingué una actitud de cronista apassionat. Féu un inventari de personatges i d'esdeveniments quotidians amb una poesia molt personal. A través de la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és una crònica amarga i alhora esperançadora.

Estellés és un poeta popular, amb un gran èxit cívic en els moments de finals de la dictadura, per això es converteix en símbol dels valencians.

Influències

• a) La llengua poètica dels clàssics valencians d'Ausiàs March (tema de l'amor).
• b) La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalanovalenciana.
• c) La llengua col·loquial que va aprendre a l'horta.

Temes

Els temes formen part de la vida quotidiana, i s'acosten al lector amb les passions i emocions que els identifiquen.

Amor i sexe

L'amor és un amor desesperat i apassionat. L'atracció obsessiva s'expressa amb un erotisme directe, explícit i provocador.

La mort

Quan parla de la mort, està parlant d'un cadàver, de la mort concreta de la filla.

Poesia cívica i patriòtica

Es rebel·la contra l'opressió que pateix el poble i contra la usurpació d'allò que considera la pàtria.

Elaboració estilística

Al costat d'Estellés, evidència també una elaboració estilística i retòrica. Gràcies al seu estil i a la seua destresa expressiva, es llig amb la passió i la facilitat que caracteritzen els millors poetes.

Joan Monzó

Monzó (Barcelona, 1952) pertany al moviment de la narrativa experimental de la segona meitat del segle XX. És mestre del conte literari modern. La fama procedeix de l'èxit dels seus contes i narracions breus.

Aquestes narracions reflecteixen la societat actual i destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana. Monzó indueix el lector a reflexionar sobre la societat, les manies i les paranoies urbanes, usant l'humor agre.

Desplega temes extrets de la realitat quotidiana: el sexe, la malaltia, la família, la veritat, l'absurd i l'amor. Monzó ens convida a contemplar i reflexionar sobre un món que no deixa indiferent cap lector.

Estructura

• La majoria de contes no tenen un argument lineal amb plantejament, nus i desenllaç. Fascina fins arribar a un final humorístic i absurd.
• Les històries transcorren en el món urbà.
• Els referents urbans es converteixen en metàfores: estrés, consumisme, cultura visual, insatisfacció, soledat.
• Ironia i paròdia.

Personatges

Els personatges són esquemàtics i anònims. Els caracteritza amb adjectius, creant estereotips.

Rigor i puresa de la llengua

Cada paraula que escriu és insubstituïble. Abunda l'ús de metàfores i sinestèsies.

Comentari

Podem considerar que el tema del text es... Aquest text, escrit per __ al __, consta de __ línies __ distribuïdes... Ames, presenta un títol (temàtic-relació, rematic-no, parcialment...). Podem dividir el text de la següent manera... Ames, podem resumir el text de la següent manera... Al text observem diferents tipologies, com ara la tipologia __, car argumenta __. Malgrat les distintes tipologies presents al text, s'observa un clar domini de la tipologia __. Podem adscriure el text a la varietat __, car observem la tesi de l'autor a __, concretament a les línies __. Aquesta tesi defensa la idea que __. Ames, l'autor reforça la idea amb diferents arguments com ara: __.

Assaig

Extratextualment, l'autor real és __ i l'autor model respon a la idea de __. Alhora, el lector real som nosaltres que ara llegim el text, i el lector model és aquell que comparteix les mateixes preocupacions que l'autor model i és capaç d'entendre el seu text i la seua enciclopèdia. Intratextualment, el locutor coincideix amb l'autor real, car és un text de no ficció; ames, l'alocutari coincideix amb el lector model o no. Finalment, s'observa l'enunciador o intratext, concretament la veu de __ a la línia __, amb estil directe o indirecte, i comenta que __.

Literari

Intratextualment, el locutor és el narrador. Alhora... Finalment...