Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Eskultura Erromanikoaren Eraginak

Eskultura erromanikoak hainbat iturritatik jaso zituen eraginak:

• Bizantziotik: Zurruntasuna eta hierarkiaren araberako sailkatzea.
• Karolingiar gortetik: Klasizismoaren adierazkortasuna.
• Mozarabeengandik: Espresibitatea.
• Europa iparraldeko lurraldeetatik: Apaindura abstraktuak.

Eskultura Erromanikoaren Ezaugarriak eta Funtzioa

Eskultura erromanikoan genero ezberdinak landu ziren, hala nola, erliebea eta mukulu biribileko eskultura (adibidez, Gurutziltzatuak, gurutzetik jaitsierak, Ama Birjina Semearekin...). Testu honetan, ordea, erliebeak aztertuko ditugu, nagusiki eskultura monumentaletan zentratuz.

Eskultura (erliebea) arkitekturaren osagarri gisa ulertu behar da; horregatik, arkitekturaren menpe daudela esan dezakegu.... Continuar leyendo "Eskultura Erromanikoa: Ezaugarriak eta Funtzioa" »

Historia

Los oscuros¹ orígenes de la gran abadía de Reims se encuentran en una pequeña capilla del siglo VI dedicada a San Cristóbal, y su éxito se fundó en la adquisición de las reliquias de San Remigio en 687. Con posterioridad, las donaciones de los creyentes abundaron. Al llegar al siglo IX, la abadía poseía cerca de setecientos dominios y quizá era la más ricamente dotada de Francia. Parece probable que sacerdotes seculares fueran los primeros guardianes de las reliquias, pero les sucedieron los benedictinos. Desde 780 a 945, los arzobispos de Reims sirvieron como sus abades. En esta abadía, Carlomagno recibió al papa León III.

En 1005, el abad Aviardo emprendió la tarea de reconstruir la iglesia de Saint-Remi y, durante veinte... Continuar leyendo "La Basílica de Saint-Remi de Reims: Un Recorrido por su Historia y Arquitectura" »

1. Estil

El seu estil cubista es caracteritza per la utilització del buit com a absència de la massa per augmentar l'expressivitat. És una escultura canviant, pensada per ser vista des de diferents angles, gràcies al contrast de línies, textures i formes còncaves i convexes que creen clarobscurs. S'emmarca dins el cubisme per la influència de l'art primitiu i la plasmació de diferents angles de visió.

4. Anàlisi

I. Iconografia

El Profeta representa un home que crida, una figura poderosa i amenaçant. Amb el gest ferm del seu braç dret, ens convida a seguir-lo. Té l'actitud de l'orador en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, amb els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos... Continuar leyendo "El Profeta de Gargallo: Estil, Tècnica i Significat" »

Características generales de la arquitectura gótica

La genialidad del gótico residió en el empleo de dos elementos que permitieron un gran desarrollo arquitectónico: el arco apuntado y la bóveda de crucería. Se consiguió dar al edificio mayor ligereza, permitiendo mayor verticalidad y luminosidad.

Arco apuntado y bóveda de crucería

a) Arco apuntado: permitía una distribución del peso más racional y proporcionaba mayor esbeltez.

b) Bóveda de crucería: se forma por el cruce perpendicular de dos arcos apuntados, el espacio se cubre con plementería. Las nuevas bóvedas de crucería permitieron el traslado del peso del edificio a los ángulos de las bóvedas, el muro sostenía menos peso, haciéndose de menor grosor.

Otros elementos característicos

• Arcos

Grandes Maestros y Obras Fundamentales del Arte Europeo

Las Meninas de Diego Velázquez: Ilusionismo y Retrato Barroco Español

La obra Las Meninas de Diego Velázquez es la pieza más representativa del Barroco español. Velázquez emplea un sofisticado ilusionismo pictórico y juega magistralmente con la realidad y la ficción, convirtiendo a los espectadores en objetos de observación dentro de la escena. El retrato de la familia de Felipe IV combina elementos de retrato colectivo con una "escena de conversación".

Velázquez muestra su maestría técnica a través de:

• El adelgazamiento de capas de pintura.
• Un estilo rápido y suelto.
• El tratamiento innovador de la luz.
• Una composición teatral y compleja.

La obra también utiliza técnicas como... Continuar leyendo "El Legado de los Genios: Cuatro Obras Clave del Renacimiento y el Barroco" »

Monuments d'Eivissa: Descobreix la Història de Dalt Vila

• Catedral d'Eivissa
• Sa Punta des Molí

• Baluard de Sant Jaume: Fortificació Històrica d'Eivissa

  El Baluard de Sant Jaume es troba a la Ronda Calvi, Dalt Vila, i representa la tecnologia militar dels segles XVI al XVIII. Acull un centre d'interpretació sobre les armes que defensaven la fortalesa eivissenca.

  S'hi exposen canons, un morter pesant, mosquetons, espases, cascs i faixes que els visitants es podran posar. Tenen com a objectiu mostrar als visitants com l'aparició de les noves tecnologies va afectar les estructures i els mètodes de defensa.

Museus de les Illes Balears: Art, Història i Cultura

• Menorca

  • Museu Militar de Menorca
  • Museu de Menorca - Maó
  • Museu del Formatge de Maó

• Mallorca

  • Fundació

Torre Eiffel
Au: Alexandre Gustave Eiffel
Cr: 1887-1889
Es: Arq de ferro
Mat: Ferro forjat
Tip: Monument commemoratiu
Sisconstructiu: Noves tècniques i materials industrials
Loc: Champ de Mars, París.

La Torre Eiffel va ser construïda per a l'Exposició Universal que se celebrà en París l’any 1889, i es va convertir en el símbol d’aquesta exposició, servint com a arc d’entrada a la fira. L’exposició va cobrir una extensió de 96 hectàrees, incloent el camp de Mart i altres zones de París, i hi van participar 35 països. Des de 1883, dos enginyers de l’empresa Eiffel idearen una torre metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Primer va proposar la idea a l’ajuntament de Barcelona, però aquest la rebutjà. Llavors... Continuar leyendo "La Torre Eiffel i el Modernisme: Un Viatge a través de l'Arquitectura" »

Context Històric i Característiques del Neoclassicisme

El Neoclassicisme neix com a resultat de l’esperit racionalista del segle XVIII, que cerca un retorn a la puresa de les línies clàssiques per fugir de l’estil decoratiu superficial imposat pel Rococó. A més, durant el segle XVIII es van produir importants descobriments arqueològics, com els d’Herculà (1719) i Pompeia (1748), que van meravellar la intel·lectualitat de l’època. A tot això s’ha de sumar el cansament d’un estil que es repetia a si mateix.

Al context cultural s’ha de sumar un context polític i social que va facilitar la imposició del nou estil neoclàssic. Ja que molt aviat aquest estil es va identificar amb els ideals revolucionaris d’una nova societat... Continuar leyendo "Neoclassicisme: Context, Característiques i Arquitectura Clau" »

Sarrera eta Testuingurua

1656an margotu zen Las Meninas, Velázquezek bere azken garaian batez ere erretratuak egin zituenean. Pinturaren interpretazio berri bat eskaini zigun. Margolariaren lekuan irudiak daude, eta ispiluan errege-erreginak ikus daitezke. Azken hauek ikuslearen ondoan daude, Felipe IV.aren familia baita.

Konposizioa eta Pertsonaiak

Felipe IV.aren Gorteko eszena ohiko bat adierazten du, infantak margolariaren estudiora egindako bisita. Errege-erreginen irudiak ispiluan islatzen dira, Felipe IV.a eta bere bigarren emaztea. Talde-erretratua da, eta bereziki Margarita infantaren erretratua nabarmentzen da.

Konposizioan, hamaika pertsona daude:

• Erdigunean: Margarita infanta eta ondoan meninak (erret zerbitzariak).
• Ezkerraldean: Velázquez

La Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final

La Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final van ser creats per Miquel Àngel. La Volta es va realitzar entre 1508 i 1512, mentre que el Judici Final es va pintar entre 1536 i 1541. Ambdues obres utilitzen la tècnica de pintura al fresc. La Volta mesura aproximadament 12 x 36 metres, i el Judici Final, situat a l'absis, té unes dimensions de 13 x 12 metres. L'estil predominant és el Renaixement, i el tema central és bíblic. Totes dues obres es localitzen a la Capella Sixtina del Vaticà, un dels espais més emblemàtics de l'art universal.

Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina

L'enorme espai del sostre de la volta va ser dividit, per mitjà de deu arcs faixons pintats, en nou sectors... Continuar leyendo "Anàlisi de la Volta i el Judici Final a la Capella Sixtina" »