Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Materiala eta Eraikuntza

Harlandu isodomoa eta sendoa erabiltzen da, Jainkoaren sendotasuna sinbolizatzeko.

Oinplanoa eta Proportzioak

Gurutze latindar formako oinplanoa du, luzetarako simetria-ardatzarekin. Proportzio monumentalak ditu; monumentalitateak Jainkoaren botere ahalguztiduna sinbolizatzen zuen.

• Hiru nabe: erdikoa albokoen bikoitza eta askoz ere altuagoa da.
• Abside-kaperak: alde bakoitzean bi daude, zirkulu-erdikoak.
• Burualde garatua: kaperaren atzean girola eta bost kapera erradial ditu.

Kaperen ugaritasunak monumentalitatea areagotzeko eta erromes-elizetan elizkizunak errazteko funtzioa du.

Barnealdeko Egitura eta Girola

Girola: prozesioak eta erromesen mugimenduak errazteko, kaperetaraino edota kriptaraino jaisteko eta erlikiak gurtzeko... Continuar leyendo "Donejakue Katedrala: Azterketa Formala eta Sinbolikoa" »

August de Prima Porta

Descripció de l'obra

Nom: August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Cronologia: Còpia en marbre de Luni (Carrara) del 14 dC, d'un original en bronze realitzat cap a l'any 20 aC.

Localització: Descoberta a Prima Porta (al nord de Roma) a la Vil·la ad Gallinas Albas de Lívia. Actualment es troba als Museus Vaticans.

Tipologia: Estàtua honorífica de grans dimensions (2,04 m), exemple de retrat de caràcter públic amb influència grega en la composició i el tractament del personatge.

Material: Marbre (còpia) / Bronze (original, a la cera perduda)

Estil: Romà imperial amb influències gregues

Anàlisi formal

L'escultura recorda al Dorífor per el seu contrapposto, encara que amb un dinamisme més accentuat. La posició dels... Continuar leyendo "August de Prima Porta: Anàlisi i Significat" »

Pavelló Alemany de Barcelona

Fitxa Tècnica

• Autor: Ludwig Mies van der Rohe

• Cronologia: 1929

• Estil: Funcionalista

• Tipologia: Pavelló d'Exposició

• Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer

Mies van der Rohe va ser arquitecte i dissenyador. Va treballar abans de la 1a GM als despatxos de Bruno Paul i Peter Behrens. Després del conflicte, es va adherir amb entusiasme a l'expressionisme, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l'arquitectura moderna. Entre 1930 i 1933 va ser director de la Bauhaus a Berlín, des d'on viatjarà als Estats Units assetjat per l'adveniment del nazisme.

Descripció Formal

L'edifici s'aixeca sobre un podi de travertí al qual es puja per una petita escala tangencial al pla... Continuar leyendo "Pavelló Alemany i Casa Cascada: Mies van der Rohe i F.L. Wright" »

Estudio Detallado de Obras Arquitectónicas Romanas Emblemáticas

El Panteón de Agripa: Un Hito de la Arquitectura Religiosa

El Panteón de Agripa es una obra arquitectónica romana de carácter fundamentalmente religioso. Se presenta una vista de su fachada y del interior de un templo cuya nave central posee una planta circular.

Descripción de la Fachada

La fachada está precedida por un pórtico octastilo de orden corintio. Este pórtico presenta un entablamento que consta de:

• Arquitrabe con platabanda.
• Friso decorado con bajo relieve.
• Cornisa sobresaliente.
• Frontón triangular, en cuyo tímpano no se observa decoración alguna.

El Interior y la Cúpula

Destaca la enorme cúpula de media naranja que reposa directamente sobre los gruesos muros de... Continuar leyendo "Arquitectura Monumental Romana: El Panteón y el Coliseo" »

Documentació General de l'«Interior Holandès»

Autor:

Joan Miró

Cronologia:

1928

Estil:

Surrealisme

Tècnica:

Oli

Suport:

Tela

Localització:

Museu d’Art Modern, a Nova York

Tema:

L’any 1928 Miró viatjà a Holanda i, fortament impressionat per alguns pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie on els interpretava a la seva manera. «Interior Holandès» prengué com a referència «El tocador de llaüt» de Hendrik Sorgh.

Elements Plàstics i Tècnics

Dibuix i Color

• Dibuix: Utilitza el dibuix i la taca homogènia per omplir-lo.
• Colors: Colors plans (sense modulació ni degradació) i intensos. El fons està resolt amb dos colors.
• Llum: Res.

Composició i Estructura

L’obra és fruit d’un procés de simplificació d’elements, reduint-los a... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Interior Holandès (1928) de Joan Miró" »

Arquitectura Barroca en Italia: Bernini y Borromini

La arquitectura barroca en Italia se caracteriza por su dinamismo, teatralidad y la búsqueda de efectos visuales impactantes. Dos de sus máximos exponentes fueron Gian Lorenzo Bernini y Francesco Borromini.

Características y Elementos Clave

• Utilizan entablamentos y frontones partidos.
• Nacen las columnas salomónicas.
• Aparecen los estípites con funciones de soporte.
• Se superponen elementos donde se unen el cubo y la pirámide invertida.
• Surgen los arcos mixtilíneos.

En cuanto a la decoración, esta es abundante, empleándose temas vegetales y geométricos. La decoración se manifiesta tanto en los interiores como en las artes industriales. Cambia el concepto de espacio, creando un ambiente arquitectónico... Continuar leyendo "Maestros del Barroco: Arquitectura y Escultura en Italia y Francia" »

El Barroco: Contexto y Desarrollo

Las artes barrocas españolas ofrecen un desarrollo distinto al del resto de Europa, marcado por la severidad en la arquitectura y los ideales de la Contrarreforma. La necesidad de lujo y la búsqueda de la intensidad expresiva en la escultura impulsaron reformas más rebuscadas.

Arquitectura Barroca

Magnífica y suntuosa. La luz, mediante efectos del claroscuro, adquiere gran importancia. Predominio de la línea curva, las columnas se retuercen, empleo de arcos diversos, y plantas elípticas, circulares y mixtas.

Arquitectura en Italia

• Gian Lorenzo Bernini: Escultor, pintor, urbanista y arquitecto. Refleja el poder de la Iglesia. Obra destacada: San Andrés del Quirinal.
• Francesco Borromini: Ayudante de Bernini.

El Gran Masturbador

Doc. gen. Cron: 1929
Estil: surrealisme oníric
Tèc: oli
Suport: tela 1,1m x 1,5m
Loc: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid.

Context Històric

Surrealisme. L’any 1929 va ser decisiu no solament pel que fa a la biografia de Dalí, sinó també a l’evolució del moviment pictòric del surrealisme, del qual aquesta obra és una de les manifestacions més representatives. Elabora allò que s’anomenava mètode paranoicocrític que es basava en relacionar imatges d’allò més arbitràries amb altres que sorgeixen com a obsessió. Dalí domina a la perfecció la tècnica pictòrica: dibuix impecable i precís, colors brillants i lluminosos, realisme quasi fotogràfic. La diferència amb la pintura tradicional rau en les associacions... Continuar leyendo "El Gran Masturbador de Dalí: Anàlisi i Significat" »

Arte Bizantino

Arquitectura Bizantina

La arquitectura bizantina hereda elementos de Roma:

• Sillar a soga y tizón
• Mortero
• Columnas con capitel de avispero y cimacio
• Pilares
• Exterior: placas de piedra con relieves
• Interior: mosaicos

Características distintivas:

• Planta central con cúpula sobre pechinas
• Mantienen atrio y nártex paleocristiano
• Bema doble
• Presbiterio separado por iconostasis

Edades de la Arquitectura Bizantina

Primera Edad de Oro (siglo VI)

• Con Justiniano
• Muros de piedra o ladrillo
• Decoración con mosaicos
• Arcos de medio punto
• Cubiertas abovedadas con cúpula sobre pechinas
• Ejemplos: Iglesia de Santa Sofía (por Antemio de Tralles e Isidoro de Mileto), San Vital de Rávena (planta octogonal)

Segunda Edad de Oro (siglos IX-XII)

• Planta de cruz griega

Características de la arquitectura griega

Arquitectura adintelada o arquitrabada de apariencia serena y equilibrada. Proporciones en armonía con el hombre, hecha a la medida del hombre. La columna (stylos) es el elemento plástico característico: su tratamiento determina la creación de los tres órdenes arquitectónicos griegos (dórico, jónico y corintio). Los materiales constructivos utilizados fueron la piedra arenisca (caliza) y, en la época clásica, el mármol blanco del Pentélico.

Aparejo y técnicas

• El aparejo constructivo de los muros se realiza con sillares de tipo isódomo, perfectamente cortados y uniformes, dispuestos a soga y tizón.
• Tradicionalmente, no se empleaba argamasa; los sillares se unían con grapas de hierro.
• Las