Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

El Genio Escultórico de Miguel Ángel: Proceso y Obras Maestras

El Proceso Creativo de Miguel Ángel: De la Idea a la Piedra

Antes de realizar una escultura, dibujaba un esbozo a escala reducida; después, resolvía los detalles y dibujaba la figura que iba a esculpir desde diferentes ángulos. Después, confeccionaba maquetas con arcilla, cera o escayola para, posteriormente, ir personalmente a la cantera y elegir el bloque de mármol adecuado. Empezaba a trabajar la piedra por la parte frontal, poco a poco iba labrando el mármol, hasta llegar a las partes más profundas de la figura. Entendía que la tarea del escultor consistía en el arte de sacar y no de añadir, es decir, de extraer una figura que ya existía dentro de la piedra.

Primer

Goya

Uno de sus primeros encargos fue pintar los frescos de la basílica del Pilar (Zaragoza). En 1780 con su Cristo Crucificado le permitirá obtener trabajos para iglesias y casas como los duques de Osuna y Medinaceli. Posteriormente, sufre una enfermedad y se reflejan en su obra, cada vez más tormentosa y oscura. Entre los años 1792 y 1799 realizó la serie de grabados de Los Caprichos, que reflejan muy bien lo expuesto anteriormente. Tras ellos se inició un momento verdaderamente esplendoroso para el artista: pintó los frescos de San Antonio de la Florida, La familia de Carlos IV y las dos Majas. En 1808 sufrió una nueva crisis debido a la Guerra de la Independencia, de este momento serán los cuadros del Fusilamiento del dos de Mayo,... Continuar leyendo "Francisco de Goya y la Imaginería Española" »

Façana

Exterior

La façana del Palau de la Música Catalana està coberta de maons i ceràmica de colors. La contundència exterior esdevé transparència a l'interior, no només en la llum, sinó també en l'estructura. L'edifici s'aixeca sobre un xamfrà, un espai força reduït per admirar la riquesa ornamental. Es diferencien dues façanes: la façana principal, que dóna accés a l'auditori, i l'altra que duu al local de l'Orfeó i la sala d'assaig. Ambdues són ben diferents.

En el xamfrà trobem, en el punt més alt, una petita cúpula amb mosaics. Un d'aquests mosaics té forma de medalló i mostra el nom del Palau i la senyera. Sobre el pentagrama, hi ha un grup escultòric de Miquel Blay, "Al·legoria de la cançó", i unes robustes... Continuar leyendo "El Palau de la Música Catalana: Una Joia del Modernisme" »

Miquel Àngel d'origen florentí, una de les figures més genials de la història de l'art. La seva feina com arquitecte més tardana que com a escultor i pintor, arrenca el Manierisme en arquitectura. Anteposa el seu estil personal a les regles clàssiques.

Escultura: Destaca la seva obra El David, aquest fou encarregat pel govern de Florència, va ser destinada a la plaça. És realista, aparença relaxada, feta en marbre es pot deduir també pel suport que té a la cama en forma de tronc, es tracta d'una figura colossal i nua, té un prefecte estudi anatòmic, la posició contraposat remet a la més pura tradició de l'escultura grega. L'estàtua té la musculatura molt ben detallada, és naturalista, correccions òptiques, rostre ideal,

Temple d'Atenea Niké: Estructura i Simbolisme

Es tracta d'un temple de planta rectangular, amfipròstil, amb dos pòrtics (un anterior i un posterior). És tetràstil, amb quatre columnes al pòrtic principal.

És un temple d'ordre jònic. Les columnes s'aixequen sobre una base, damunt de l'estilòbat i l'estereòbat. El fust és més esvelt, acanalat d'aresta morta, i culmina amb un capitell decorat amb volutes.

L'entaulament està format per arquitrau i fris. L'arquitrau està dividit en tres platabandes i el fris està decorat amb relleus continus, sense compartimentar. Per sobre de l'entaulament hi ha la cornisa i una coberta a dues aigües que s'ha perdut. El timpà estava decorat amb relleus sobre la vida d'Atenea.

S'accedeix a l'interior... Continuar leyendo "Temples de l'Acròpolis d'Atenes: Partenó, Erectèon i Atenea Niké" »

Art Romà: Orígens, Períodes i Llegat

Al segle VIII aC, la península Itàlica era habitada per diferents pobles. L'any 753 aC, sabins i llatins funden Roma, que amb el temps es convertiria en la capital d'un dels imperis més poderosos de la història.

Orígens de Roma i les seves Etapes Històriques

• La Monarquia Romana (753-509 aC)

  Aquesta etapa, sovint considerada fosca, va ser governada per reis. Els tres últims monarques eren d'origen etrusc, un poble que durant els segles VIII i IV aC va habitar la zona de la Toscana i va deixar una empremta artística fonamental en l'evolució posterior de l'art romà.

• La República Romana (509-31 aC)

  Aquesta etapa s'inicia després de l'expulsió dels etruscs. Durant aquest període, els romans van dur

**LA VIDA DE ULTRATUMBA:** Los egipcios creían en la vida de ultratumba. Al morir, el alma se presentaba ante Osiris para ser juzgada y pasado el juicio, volvía a unirse al cuerpo para vivir eternamente; por ello embalsamaban el cadáver y lo convertían en momia, para que no se corrompiera. La momificación consistía en quitar las vísceras del cuerpo, embalsamarlo con unos aceites y lo liaban con unas vendas, se depositaba en la tumba acompañado de objetos personales y de ofrendas, e incluso se colocaba una estatua del difunto, por si el cuerpo se estropeaba. La tumba era considerada la morada eterna de los muertos

**LA ESCRITURA EGIPCIA:** La piedra Roseta fue descubierta gracias a un oficial de Napoleón. En 1799 se descubrió una gran... Continuar leyendo "Vida de ultratumba en el antiguo Egipto" »

La escultura romana se caracteriza por una gran influencia de la escultura griega, a la que admiraban profundamente. Esta influencia, ya presente en los etruscos, se acentúa cuando los romanos entran en contacto directo con los griegos en la Magna Grecia y, sobre todo, cuando conquistan Grecia.

Debido a esta admiración, los romanos llevaron numerosas esculturas griegas a Roma, y los escultores romanos las copiaron sistemáticamente. Sin embargo, los romanos no se limitaron a copiar a los griegos, sino que aportaron una gran originalidad.

Originalidad Romana

En primer lugar, su espíritu práctico los condujo hacia el realismo, por lo que cultivaron el retrato. Por otro lado, pusieron la escultura al servicio del poder, utilizándola como medio... Continuar leyendo "Escultura Romana: Realismo, Poder y Legado Artístico" »

Guerreros de Riace

• Áyax Telamón: representado con casco, enloqueció y se suicidó.
• Áyax Oileo: castigado por Atenea debido a su crueldad.

Discóbolo

• Jacinto / Rhytmos: representa la ordenación de líneas en movimiento.

Partenón (Orden Dórico)

• Función: construido después de la victoria sobre los persas en las Guerras Médicas.
• El pueblo de Atenas lo construyó en honor a la diosa Atenea.
• La reconstrucción de la Acrópolis refleja la época de esplendor artístico y cultural, así como la posición relevante de Atenas.

Elementos Arquitectónicos del Partenón

• Capitel: compuesto por ábaco, equino y collarino.
• Cornisa: decorada con acróteras.
• Fuste: formado por tambores superpuestos con estrías.
• Estatua criselefantina de la diosa Atenea.
• Base: 8

Arnolfini Senar-emazteak

Giovanni Arnolfini, Brujasen bizi izan zen merkataria, eta haren emazte Giovanna Cenami, merkatari baten alaba, dira margolan honetako pertsonaiak. Ezkontzaren ziurtagiria-edo dela esan daiteke: Arnolfinik emazteari eskutik heltzen dio ezkon zina egiteko keinuaz eta besaurrea jasorik duela (fides levata); keinu hori nabarmen gelditzen da, konposizioaren simetria oso zorrotza da, orekatua eta ardatz zentral baten inguruan oinarritzen da. Ardatza lanparan hasten da, ispiluan jarraitzen du, eta eskuetatik pasatzean txakurrean amaitzen da.

Ispiluaren Garrantzia

Ispiluak garrantzi handia du obra honetan, bi irudien erreflexua nabaritzen baita bertan.

Egilearen Parte-hartzea