Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

La Vivienda Rural

En el campo romano se podían distinguir tres tipos principales de vivienda:

• La villa urbana: residencia del gran propietario.
• La gran explotación agraria (villa rústica).
• La vivienda unifamiliar (domus).

Casa Unifamiliar (Domus)

Este tipo de casa estaba orientada hacia el interior, generalmente sin ventanas al exterior, con una sola puerta y, normalmente, de una sola planta. Se construía alrededor de un patio semicubierto, llamado atrium, al que daban las distintas habitaciones de la casa, como los cubicula (dormitorios) y el lararium (altar doméstico para los lares y penates, ante los cuales se celebraban los ritos de la religión familiar). El atrium era la única pieza comunicada con el exterior, a través del vestibulum... Continuar leyendo "Arquitectura Residencial Romana: Explorando Domus, Villas e Insulae" »

Cinquecentoko Artearen Ezaugarriak

Arkitektura

Cinquecentoko arkitekturak simetria eta proportzioa nabarmentzen ditu, Vitruvio eta giza gorputzaren proportzioetan inspiratuz. Harmonia eta oreka bilatzen zen.

• Perspektiba: Espazioaren irudikapena sakondu eta 3. dimentsioa lortu zen.
• Oinplanteak: Antzinako ereduen jarraipena, oinplanta zirkularrak eta gurutze latindar formakoak erabiliz.
• Estalkiak: Kanoi ganga eta kupula sistema abobedatuak erabili ziren monumentaltasuna lortzeko.
• Monumentaltasuna: Eraikinak handiagoak eta sofistikatuagoak izan ziren, prestigioa helarazteko.
• Argia eta espazioa: Naturaltasunaren erabilera espazioan eta argiaren sarreran azpimarratu zen.
• Integrazioa ingurunearekin: Eraikinen harmonia ingurunearen aldean bilatu zen.
• Apaindurak:

ERRENAZIMENDUA (Erdi aroa/aro modernoa)

Testuingurua: Izurrite beltza, ekonomia (bide berriak, munduari buelta, bankuak), politika (monarkia garrantzi, hiri estatuak sortu, errep indep), soziala (burgesia hazi), erref erlij (protestante vs kontraerreformistak, eliza anglikanoa), humanismoa (elijiotik hurrundu, kultura handikoak, arrazoian oinarritu, grekoa+latina irakurri, itzuli, inprenta).

Artean, aintzinate klasikoa eredu bezala hartu zuten, idealizazioa, bikaintasuna, eta proportzio matematikoak aztertu behar ziren. Antropozentrismoa ere nabarmena zen, Teozentristatik Antropozentristaraino ikuspuntu aldaketa gertatu zen. Giorgio Vasari, Rinacista hitza lehen aldiz erabili zuena izan zen. Artistak, genio bezala kontsi, ondorioz, artista ere... Continuar leyendo "Errenazimendua eta Aro Modernoak" »

Fitxa Tècnica: Nit de Lluna

Títol

Nit de lluna

Autor

Leandre Cristòfol

Cronologia

1935

Estil

Surrealista

Tècnica

Talla

Material

Fusta

Formes

Escultura exempta

Tipologia

Dempeus

Cromatisme

Policroma

Dimensions

71 x 40 cm (diàmetre)

Localització actual

MNAC (Barcelona)

Tema

Al·legòric. Homenatge als pares de l'autor.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Composició i Elements Simbòlics

Cristòfol col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. Malgrat que com a objectes d'ús puguin tenir una certa relació, aquí s'integren en un nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica.

El títol de l'obra, Nit de lluna,... Continuar leyendo "Nit de Lluna: Anàlisi de l'Escultura Surrealista de Leandre Cristòfol" »

Context Històric i Estilístic

Cronologia

Primer quart del segle XX.

Context Històric

Es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Enric Prat de la Riba en va ser elegit el primer president. La Mancomunitat impulsarà les obres educatives i culturals.

Estil de l'Autor (Joaquim Sunyer)

Sunyer formarà part d'un moviment paral·lel al Modernisme que proposava la necessitat d'un canvi. Eugeni d'Ors en serà el principal teòric. Aquest moviment es diu Noucentisme, és un moviment propi català. És un moviment de canvi respecte al Modernisme, però no és de trencament. Aquest moviment està impulsat per la Mancomunitat, concretament en el moment quan el president era Enric Prat de la Riba. No és un moviment de trencament, segueix alguns punts... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Tres nus en el bosc' de Joaquim Sunyer (Noucentisme)" »

Guia Completa per Comentar una Pintura

1. Fitxa Tècnica de la Pintura

• Títol de l’obra
• Autor/a (i nacionalitat)
• Data o període aproximat
• Tècnica: oli sobre tela, tremp sobre fusta, fresc, acrílic, aquarel·la, encàustica, etc.
• Suport o material: tela, fusta, mur, paper, etc.

2. Context Històric, Social i Cultural

• Període històric: Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme, Impressionisme, Expressionisme, Cubisme, Surrealisme, Pop Art, etc.
• Circumstàncies socials, polítiques i culturals del moment
• Corrents o moviments artístics (escola flamenca, escola italiana, academicisme, avantguardes, etc.)

3. Anàlisi Formal de l'Obra Pictòrica

a) Composició

• Tancada / oberta
• Simètrica / asimètrica
• Equilibri / dinamisme
• Ús

El Renacimiento: Contexto Histórico y Cultural

El Renacimiento es un amplio movimiento cultural que se desarrolló en Europa occidental, caracterizado por el antropocentrismo (el hombre como centro).

La belleza no va a ser ya el reflejo de la divinidad, como en el arte medieval, sino que se basa sobre todo en la armonía y en la proporción, siguiendo cánones de belleza semejantes a los del mundo clásico.

Como es lógico, es en Italia donde cristaliza antes esta visión del mundo y del arte, ya que a lo largo de toda la Edad Media perduraron los elementos clásicos. Italia siempre estuvo en contacto con los abundantísimos restos del mundo romano presentes en su territorio (estas obras de arte resultaron inspiradoras para los artistas italianos)... Continuar leyendo "El Renacimiento: Orígenes, Evolución y Legado Artístico en Italia y España" »

O Renacemento en Italia: Arquitectura e Pintura

Arquitectura do Quattrocento

Durante o Renacemento en Italia, especialmente no Quattrocento (século XV), a arquitectura experimentou unha ruptura co estilo gótico, tomando como referencia a arte clásica romana. A Toscana, e especialmente Florencia, destacaron como centros principais do movemento. Os arquitectos renacentistas empregaron as ordes arquitectónicas clásicas (dórica, xónica, corintia, toscana e composta) e elementos como os arcos de medio punto, a bóveda de canón e as cúpulas, substituíndo as estruturas do ciborio medieval. Un exemplo destacado foi a cúpula da catedral de Florencia, obra de Filippo Brunelleschi, que foi a primeira cúpula renacentista de dobre cascarón.

Brunelleschi... Continuar leyendo "Renacemento en Italia e España: Arte, Arquitectura e Figuras Clave" »

Maison Carrée de Nîmes: Un Legado Arquitectónico del Imperio Romano

Introducción

El arquitecto de la Maison Carrée es desconocido, y su diseño es de origen pseudoperíptero. La Maison Carrée está ubicada en una zona urbana, en la ciudad de Nîmes (Francia). Fue construida durante la época de Agripa (16 a.C.).

Materiales Constructivos

La Maison Carrée fue construida con materiales como el mármol, utilizado para elementos como el altar.

Sistema Constructivo

Se trata de un sistema arquitectónico arquitrabado corintio sobre muro y columnas corintias.

Presenta una base derivada de la base ática. En el capitel se disponen tres filas de hojas de acanto encorvadas, situándose cada una en medio de dos hojas de la fila inferior. En el centro,... Continuar leyendo "Maison Carrée de Nîmes: Un Legado Arquitectónico del Imperio Romano" »