Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Primaria

Arquitectura renacentista

Principales autores y obras del Quattrocento

El primero de los grandes arquitectos del Quattrocento es Filippo Brunelleschi (Florencia, 1377-1446).

Fue compañero inseparable del escultor Donatello. Como todos los maestros del Renacimiento, su obra tiene dos características fundamentales:

• Se formó dentro del sistema gótico de los gremios, aunque su fascinación por la Antigüedad lo convertirá en un teórico del arte y en un artista experimental.
• Fue un genio multidisciplinar. Destacó tanto en la orfebrería y la escultura (donde inició su formación) como en la ingeniería militar, la construcción de máquinas y artilugios y, sobre todo, la arquitectura.

Su primera gran aportación fue la cúpula de Santa María

Mare de Déu dels Consellers

Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia

Del Classicisme a l'Hel·lenisme

Riace, Hermes, Partenó, Nike: Funcions propagandístiques destinades a encoratjar els ciutadans, donat que Atenes es trobava en plena guerra contra Esparta, amb resultat advers. Erecteó: Constants interrupcions a causa de la guerra del Peloponès.

L'època hel·lenística (323-31 aC): El període hel·lenístic comença amb la mort d'Alexandre el Gran (323 aC). L'imperi es va fragmentar en diversos regnes, i la cultura de l'antiga Grècia es va traslladar cap a l'Orient, on van prosperar noves ciutats, sorgint una cultura de gran luxe i refinament estètic. Atenes deixa de ser la capital cultural i apareixen nous centres culturals i artístics com Rodes, Alexandria o Pèrgam.... Continuar leyendo "Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia: Del Classicisme a l'Hel·lenisme" »

Moviments Artístics del Segle XX: Característiques Essencials

Surrealisme: Expressió de l'Inconscient i els Somnis

Expressió lliure, ràpida i fluida. Corrent automatista, un univers de símbols abstractes sorgits de l'inconscient i l'atzar, representats de manera ràpida i fluida amb originalitat i gran cromatisme. Corrent oníric que recrea associacions estranyes i inquietants, pròpies dels somnis. Trenquen amb les convencions socials, pinten formes allargades i espais en buit. Obres destacades inclouen Nit de Lluna, Dona i Ocell i La Persistència de la Memòria.

Fauvisme: L'Explosió del Color i la Llum

Importància del color, no representen la realitat tal com és. Pinzellades soltes i vigoroses. Formes simplificades, espais i objectes... Continuar leyendo "Moviments Artístics del Segle XX: Característiques i Obres Clau" »

El Rococó: L'Art de l'Aristocràcia

L'art Rococó, associat a l'aristocràcia, va simbolitzar el poder i el luxe de les classes privilegiades. Aquest període, marcat per transformacions i revolucions, va veure el desenvolupament de la Il·lustració, un corrent cultural que fonamentava el saber en la raó. Per primera vegada, es va donar la unió entre l'art i la política.

En aquest context, es van produir descobriments arqueològics significatius: el 1719 es va descobrir Herculà i el 1748, la ciutat perduda de Pompeia.

La Transició al Neoclassicisme

D'altra banda, les acadèmies d'art van realitzar campanyes contra el Rococó, defensant el bon gust. El Rococó era un estil que amb prou feines havia tingut transcendència en els exteriors... Continuar leyendo "Rococó i Neoclassicisme: L'Art de la Il·lustració i la Revolució" »

F53-L’enterrament del senyor d’Orgaz

Classificació de l’obra

• Títol: L’enterrament del senyor d’Orgaz
• Autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
• Cronologia: 1588
• Escola o país: Església de Santo Tomé, Toledo, Espanya
• Estil: Manierista

Tema

Tema religiós.

Descripció

Anàlisi tècnica

• Elements de suport: tela, fusta
• Elements tècnics: oli sobre tela

Elements formals i compositius

• Forma: Oberta o pictòrica.
• Composició: Oberta o centrífuga.
• Perspectiva: Aèria.
• Línia de l’horitzó: Present.
• Simetria: Present.
• Geometria: Línia horitzontal que separa el quadre en dues parts: el cel i la terra. Composició en forma de rombe que defineix el centre de la part superior.
• Llum: Real.
• Cromatisme: Combinació de colors càlids i freds.

Antecedents i influències

Formació... Continuar leyendo "Anàlisi de L'Enterrament del Senyor d'Orgaz d'El Greco" »

La Madeleine: Un Monument Neoclàssic a París

La Madeleine és una obra arquitectònica dissenyada per Pierre Vignon. Construïda entre 1806 i 1842, es troba a la plaça de la Madeleine, a París.

Un Temple Laic per a la Glòria de França

Inicialment, La Madeleine havia de ser un temple laic per a la glòria de França i de Napoleó, qui aspirava a un imperi com el de Roma.

Característiques Arquitectòniques

L'edifici es basa en columnes d'ordre corinti i murs a l'exterior. A l'interior, pilars i columnes suporten tres cúpules sobre petxines. La coberta és a dues aigües.

Estil Clàssic i Detalls

L'aspecte extern de La Madeleine segueix els cànons clàssics: octàstil, pseudodípter i elevat sobre un podi amb una gran escalinata. El conjunt... Continuar leyendo "La Madeleine: Temple Neoclàssic a París - Història i Arquitectura" »

Capritxos

Eren 80 estampes realitzades entre 1793 i 1796 que es van posar a la venda el 6 de febrer de 1799.

El sueño de la razón produce monstruos

Es va fer entre el 1793 i el 1796, amb la tècnica d'aiguaforta, punta seca i aiguatinta brunyida. Actualment es troba al Museu del Prado. Un pintor cau rendit sobre la taula; Goya volia indicar que la raó allibera els monstres durant la son, volent destapar el valor de la raó per sobre de l'ignorància.

Dios la perdone y era su madre

Es va fer entre el 1797 i el 1799, i actualment està al Museu del Prado. Una massa fuig d'una dona pobra que demana almoina i la massa no s'assabenta que aquella dona és la seva mare. Expressa la política del seu temps i l'abandonament dels fills.

Linda maestra!

Es... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Goya: Capritxos, Retrats i Desastres" »

El Altar de Zeus y Atenea en Pérgamo

La Acrópolis de Pérgamo

Pérgamo es una de las ciudades más importantes de la Grecia helenística. En la acrópolis de Pérgamo nos interesan dos edificios: el santuario de Atenea y el altar de Pérgamo.

El Altar de Pérgamo

El altar de Pérgamo se construyó en época del rey Eumenes II (197-159 a.C.) y fue concluido en el año 81 a.C. El altar no se conserva in situ. Fue descubierto en el siglo XIX como basamento de una fortaleza de época bizantina (siglos XIV-XV).

Los arqueólogos se dieron cuenta de que bajo la fortaleza se encontraba una construcción del mundo antiguo. Iniciaron la investigación y verificaron que ciertamente se trataba del altar de Pérgamo. Actualmente el monumento se encuentra en... Continuar leyendo "El Altar de Zeus y Atenea en Pérgamo: Historia y Arquitectura" »

La Iglesia de San Vital en Rávena

Construida por Justiniano tras derrocar a los ostrogodos de Italia en su capital, Rávena, la Iglesia de San Vital sigue la tradición paleocristiana, donde los puntos de fuga se dirigen hacia el ábside. Presenta una planta centralizada, octogonal, con un nártex descentrado respecto al eje de la iglesia, que da acceso a la planta baja.

Características de la Arquitectura Bizantina a partir del Siglo VI

Hasta la llegada de Justiniano al poder en el siglo VI, las construcciones religiosas tanto en Oriente como en Occidente se habían basado en la basílica romana paleocristiana. El emperador prefirió iglesias de planta central y abovedadas, inspirándose en modelos del Bajo Imperio Romano que se habían desarrollado... Continuar leyendo "Arquitectura Bizantina: Características, Ejemplos y Evolución" »