Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Primaria

El Arte en Italia y España: Renacimiento y Barroco

Arte Barroco Italiano (Siglo XVII)

Arquitectura Barroca Italiana

• Carlo Maderno: Conclusión de la Basílica de San Pedro, Fachada de la Basílica de San Pedro.
• Gian Lorenzo Bernini: Baldaquino de San Pedro, San Andrés del Quirinal, Columnata de la Plaza de San Pedro.
• Francesco Borromini: San Carlos de las Cuatro Fuentes (San Carlino), Sant’Ivo della Sapienza, Fachada de la Iglesia de Santa Inés.
• Baldassare Longhena (Venecia): Santa Maria della Salute.
• Guarino Guarini (Piamonte).
• Filippo Juvara (Piamonte): Basílica de Superga, Palacio Real de Madrid.

Escultura Barroca Italiana

Lorenzo Bernini: Caracterizado por el movimiento exaltado, el juego de luces y sombras, el virtuosismo en las texturas y... Continuar leyendo "Maestros y Obras Clave del Barroco y Renacimiento Italiano y Español" »

Pont del Diable, Pont de les Ferreres

1. Presentació

2. Dades bàsiques

• Autor: Desconegut
• Títol: Pont del Diable, Pont de les Ferreres
• Estil: Romà Imperial
• Cronologia: Finals del segle I aC
• Tipus de construcció: Obra d’enginyeria, pont per a aqüeducte
• Ubicació: Tarragona

3. Breu biografia

Desconeguda.

4. Descripció formal

Descripció de la construcció

Planta, espai i volum: Construït amb carreus regulars col·locats en sec. De cada pilar neixen dos arcs, cosa que enforteix l'estructura. Sobre la segona filada d'arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer-lo impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit. L'aqüeducte tenia dos pisos: el pis inferior tenia 11 arcs i el superior 25, calculats matemàticament... Continuar leyendo "Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres): Història i Descripció" »

Arquitectura Napoleónica

La arquitectura napoleónica, también conocida como estilo Imperio, se caracterizó por su grandiosidad y su inspiración en la antigüedad clásica. Sus principales exponentes y obras incluyen:

1. Iglesia de la Madeleine (Pierre-Alexandre Vignon)
2. Arco del Triunfo de la Plaza de la Estrella
3. Arco del Triunfo del Carrusel (Charles Percier y Pierre Fontaine)
4. Columna de Austerlitz (Claude Gondoin y Jean-Baptiste Lepère)

Arquitectura Historicista

El Historicismo en arquitectura se manifestó en la recuperación de estilos del pasado, adaptándolos a las nuevas necesidades y tecnologías. Destacaron arquitectos como:

1. James Wyatt
2. Augustus Welby Pugin
3. Charles Barry (junto con Augustus Welby Pugin, autores de la Casa del Parlamento de

Obres Clau i Artistes Destacats del Segle XX

• Pavelló Alemany: Mies van der Rohe (Funcionalisme)
• Casa Kaufmann: Frank Lloyd Wright (Organicisme)
• Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai: Umberto Boccioni (Futurisme)
• El Profeta: Pablo Gargallo (Cubisme)
• Nit de Lluna: Leandre Cristòfol (Surrealisme)
• La Ratlla Verda: Henri Matisse (Fauvisme)
• Cases a l'Estaque: Georges Braque (Cubisme)
• Composició IV: Wassily Kandinsky (Art Abstracte)
• Interior Holandès: Joan Miró (Surrealisme)
• La Persistència de la Memòria: Salvador Dalí (Surrealisme)
• Guernica: Pablo Picasso (Cubisme, Expressionisme)

Principals Moviments Artístics d'Avantguarda

A continuació, explorem els moviments artístics més influents del segle XX, amb els seus trets distintius i artistes clau.... Continuar leyendo "Guia Essencial dels Moviments Artístics del Segle XX i Obres Clau" »

Nit de Lluna

Fitxa Tècnica

Autor: Leandre Cristòfol
Cronologia: 1935
Estil: Surrealisme
Dimensions: 71 x 40 cm
Materials: Fusta i fusta pintada
Tècnica: Assemblatge
Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric

El context històric d'aquesta obra és complex, marcat per la crisi mundial i la Segona República Espanyola.

Anàlisi Formal

Nit de Lluna és una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular blava que fa de base. L'obra, purament formal i sense ornamentació, presenta un joc de contrastos. Els objectes quotidians (fus i ou), descontextualitzats, perden la seva funció pràctica i adquireixen un significat poètic. La composició és senzilla: un eix diagonal donat pel fus contrasta... Continuar leyendo "Anàlisi de "Nit de Lluna" i "L'habitació Vermella"" »

La Escultura Románica

La escultura románica posee un marcado carácter didáctico y se desarrolla principalmente como escultura arquitectónica, integrada en portadas y capiteles.

Escultura Arquitectónica: Portadas y Capiteles

Partes de la Portada con Decoración

• El Tímpano
• Las Arquivoltas
• El Dintel
• Las Jambas

Características Estilísticas

• Supeditación a la arquitectura y adaptación de las formas al marco.
• Inicialmente, relieves planos, que más tarde evolucionan a formas más redondeadas.
• Estilo definido por la frontalidad, el hieratismo, el esquematismo, la geometría y la simetría compositiva.
• Jerarquización de las figuras (según su importancia teológica).
• Tendencia al horror vacui (miedo al vacío).
• Escultura muy expresiva, cumpliendo una

Art Bizantí: Orígens i Característiques Clau

Localització i Períodes Històrics

• Part oriental de l'Imperi Romà.
• Segle d'or: V-VII.
• Correspon a dos períodes històrics principals:
  • El regnat de Justinià i la dinastia dels Heraclits.
  • El període iconoclasta: es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses, i es van destruir les d'èpoques anteriors.
  • El període posticonoclasta: es va produir el Cisma d'Orient, que va suposar la divisió de les esglésies d'Occident i d'Orient.

Característiques Arquitectòniques

Recupera elements de l'arquitectura romana i paleocristiana pel que fa a les plantes i l'ornamentació dels edificis. També introdueix aportacions referents al sosteniment de les voltes i a la concepció de l'espai.

• Arquitectura arquitravada

Context Històric i Transició al Gòtic (1329-1384)

La construcció d'aquests edificis respon a un canvi social profund, passant d'una societat feudal cap a una societat urbana. Paral·lelament, es va canviar de l'estil romànic al gòtic. Mentre que els principals monuments romànics són edificis rurals (sobretot monestirs, els abats dels quals feien també la funció de senyors feudals), trobem els principals edificis gòtics dins de les ciutats.

L'empenta de les construccions gòtiques, malgrat el llarg temps que calia per edificar-les, és deguda a la col·laboració reial i ciutadana (sobretot dels gremis i confraries), que hi aportaren els recursos per emprendre edificacions d'un enorme cost econòmic i social.

L'Espai Cultural Gòtic