Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Universidad

Escultura del Posclasicismo Griego: El Siglo IV a.C.

Ménade Borracha de Scopas

Autor: Scopas. Estilo: Posclásico (S. IV a.C.). Tipología: Bulto redondo y cuerpo entero. Función: Religiosa.

Descripción y Representación

La obra representa a una sacerdotisa adepta a los ritos dionisíacos, capturada en el momento de bailar embriagada durante una liturgia orgiástica. Se muestra medio desnuda y enloquecida por el efecto del vino y el baile, sumida en un frenesí que contorsiona su figura y distorsiona el módulo anatómico tradicional.

Análisis Técnico y Estilístico

• Material y textura: Está tallada en mármol y presenta una textura rugosa.
• Composición: La estructura es helicoidal; la figura gira sobre sí misma y gana espacio hacia delante,

Arquitectura del Antiguo Egipto

Materiales de Construcción

Los materiales de construcción más utilizados fueron el adobe y la piedra, entre otros. Los ladrillos fueron utilizados para palacios reales, fortalezas, entre otros. Tanto los muros interiores como exteriores, columnas y techos fueron decorados con jeroglíficos.

Muchas ciudades antiguas desaparecieron debido a su cercanía con el valle del Nilo.

Tipos de Edificaciones Funerarias y Religiosas

Templos

Dedicados a los dioses, son su representación. El primer templo fue construido en la época predinástica; este estaba formado por capillas con el techo arqueado y construidas con elementos vegetales.

No es hasta el Imperio Antiguo cuando se construye el primer complejo fúnebre, construido... Continuar leyendo "Monumentos y Estructuras del Antiguo Egipto" »

Le Déjeuner sur l'Herbe: Anàlisi Completa i Context

Catalogació de l'Obra

• Títol: Le Déjeuner sur l’herbe
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Estil: Impressionisme (inicis)
• Lloc: Museu d'Orsay, París
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 2,08 x 2,64 m
• Tema: El quadre representa una dona nua acompanyada de dos homes vestits, probablement artistes, que jauen a la gespa. Una altra dona, allunyada del grup, es refresca en un rierol.

Anàlisi Formal de "Le Déjeuner sur l'Herbe"

Elements Plàstics

Predomina el color en el quadre. La tècnica és la pinzellada solta i visible, amb detalls que, tot i ser petits, contribueixen a la globalitat de l'obra.

Color

En l’obra destaquen els colors plans i la manca de clarobscur, causada per l’absència d’un... Continuar leyendo "Le Déjeuner sur l'Herbe de Manet: Anàlisi Completa i Context" »

La Mesquita de Còrdova: Un Tresor de l'Art Hispanomusulmà

Autor: Desconegut

Cronologia: Finals del segle VIII

Tipologia: Mesquita

Materials: Pedra, maó, fusta i guix

Estil: Hispanomusulmà

Localització: Còrdova

Obres de la Mateixa Època

• Palau de Madinat al-Zahrà

Context Històric i Evolució

La construcció de la Mesquita de Còrdova s'inicia a finals del segle VIII sota el mandat d'Abderraman I, sobre l'antiga església visigòtica de Sant Vicenç. A finals del segle X, l'església va ser ampliada per acollir una població creixent. Després de la Reconquesta cristiana al segle XVI, la sala d'oració va ser parcialment modificada per a la construcció d'una catedral, fet que va provocar queixes entre la població de l'època.

Descripció Formal

Nom: Villa Capra (o La Rotonda)

Arquitecte: Andrea Palladio (1508-1580)

Cronologia: Començada el 1551 i habitable el 1553. (Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i 1591)

Localització: Vicenza (Itàlia)

Estil: Manierisme

Materials: pedra i marbre

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central)

Característiques manierisme: tracta d'afermar la individualitat personal enfront la objectivitat absoluta de l’ideal de l’alt Renaixement, d'escapar del cànon clàssic i, en lloc de cercar l'equilibri harmònic, buscar l’efecte decoratiu sorprenent, el detall de l'enginy, la manera pròpia d'utilitzar els elements del llenguatge clàssic. Es salten les normes del renaixement: asimetria,... Continuar leyendo "Villa Capra: La Rotonda de Palladio a Vicenza" »

Frontón Oriental

El nacimiento de Atenea fue uno de los acontecimientos más sonados en el Olimpo. De la cabeza de Zeus, de forma portentosa y extenuante para el dios, nació Atenea adulta, armada de pies a cabeza y dispuesta a no perder tiempo, a juzgar por los gritos ardorosos que profirió al ver la luz. No era un tema fácil de adaptar a un frontón, pero en el del Partenón se logró con una originalidad asombrosa.

Para empezar, el nacimiento de Atenea se centra en un momento concreto del día, sugerido por la posición de las divinidades astrales, Helios y Selene, que ocupan los extremos del frontón en sus respectivas cuadrigas. La de Helios emerge del mar y los caballos vienen frescos, con las crines húmedas que agitan para sacudir... Continuar leyendo "El Nacimiento de Atenea en el Frontón Oriental del Partenón: Un Amanecer Olímpico" »

1. Arte e Islam en la Península Ibérica

1.1. Introducción

Con la llegada del Islam a la Península Ibérica en el año 711, se inicia un período de ocho siglos de influencia árabe que dejará una profunda huella en la cultura y el arte de la región. Al-Ándalus, como se conoció a la España musulmana, se convirtió en un oasis de cultura y prosperidad, donde se desarrollaron magníficos ejemplos de arquitectura, jardines y arte.

1.2. Los Jardines del Paraíso

Los jardines, inspirados en la descripción del Paraíso en el Corán, eran una parte fundamental de la cultura hispanomusulmana. Se encontraban en las moradas de los emires, califas y sultanes, como la Alhambra de Granada, la Aljafería de Zaragoza y Medina Azahara en Córdoba. Estos... Continuar leyendo "Arte Hispanomusulmán: La Herencia de Al-Ándalus en la Arquitectura" »

El Tres de Maig de 1808

Fitxa Tècnica

Títol

El Tres de Maig de 1808 a Madrid (també conegut com Els Afusellaments a la muntanya del Príncipe Pío)

Autor

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 – Bordeus, 1828)

Cronologia

1814

Localització

Museu del Prado, Madrid

Estil

Neoclassicisme - Romanticisme

Temàtica

Atributs: Tema històric i al·legòric.

Fonts: Esdeveniments històrics (els afusellaments de patriotes madrilenys per part de les tropes franceses).

Anàlisi Tècnica

Suport: Tela.

Tècnica: Oli sobre tela.

Elements Formals i Compositius

Forma: Oberta o pictòrica (predomini del color sobre la línia).

Composició:

• Oberta o centrífuga (l'escena sembla continuar més enllà dels marges del quadre).
• Unitària (tots els elements estan interrelacionats)

Enterrament a Ornans: Anàlisi Detallada

1. Fitxa Tècnica

Títol:

Enterrament a Ornans

Autor:

Gustave Courbet

Cronologia:

1849-1850

Localització:

Musée d’Orsay, París

Estil:

Realisme

2. Tema

• Atributs: Obra de caràcter social i costumista, que representa l'enterrament d’un camperol a Ornans.
• Fonts literàries: Reflecteix el context social de l’època.

3. Descripció i Anàlisi Tècnica

• Elements de suport: Tela, fusta.
• Elements tècnics: Oli sobre tela. Aquesta és una tècnica pictòrica humida on l’artista dissol els colors (pigment) en oli (per exemple, oli de llinosa) i l’aplica amb un pinzell sobre fusta o tela.

4. Elements Formals i Compositius

• Forma: Oberta.
• Composició:
  1. Oberta: Tots els elements fugen del centre del quadre.
  2. Unitària.
  3. Profunda.