Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Universidad

Santa Susana (1603): Arquitectura y Dinamismo Barroco

Composición General de la Fachada

La fachada de Santa Susana se compone de dos cuerpos articulados por medio de órdenes clásicos, coronándose con un poderoso frontón, mientras delicados aletones salvan la diferente anchura de los dos cuerpos. La fachada se teje sobre unos encuadres definidos por la interacción de elementos:

• La trama de líneas verticales: columnas, pilastras y fajas.
• La urdimbre de líneas horizontales: entablamentos, impostas y líneas corridas.

Sobre este encuadre se incorporan los vanos, y se añaden finalmente los acentos ornamentales.

Relación con el Urbanismo y Estructura de Cuerpos

Su fachada se orienta de pleno ante una calle recta, lo que constituye un concepto... Continuar leyendo "La Fachada de Santa Susana (1603): Estratificación y Dinamismo en la Arquitectura Barroca Romana" »

Tècnica escultòrica de "El Profeta"

L’escultura és una fosa en bronze a partir d’un original fet amb làmina plana de ferro i tub ondulat. Per tant, la peça original està feta amb la tècnica de la forja, que Pablo Gargallo dominava. El treball amb làmines metàl·liques, que exigeix un gran domini del retall, la forja i la soldadura, permet a l’autor incorporar el buit com si fos un altre material de l’escultura, en els espais que teòricament haurien de ser més volumètrics. D’aquesta manera, la línia que defineix els límits entre plans i acota els volums absents amb corbes assoleix un marcat protagonisme. Les formes es fan més essencials i la massa, més transparent. Gargallo preparava les seves escultures mitjançant... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El Profeta' de Pablo Gargallo: Tècnica i Símbol" »

Scala Regia (1663)

A pesar de todas las obras que Bernini realizó en el Vaticano, siempre consideró la Scala Regia como el proyecto más difícil que llevó a cabo.

La Scala Regia es el espacio que une el Palacio Vaticano con la Basílica de San Pedro. Cuando recibe este encargo, estaba aún realizando la plaza.

La Scala Regia llegó a sus manos completamente destartalada, angosta e irregular, con crujías que se iban estrechando. Las condiciones de la escalera suponían un problema, ya que se cuenta que más de un Papa se cayó por ella.

Lo que hará Bernini será colocar dos filas de columnas, estrechando aún más las escaleras y creando una especie de tres naves; pero al irse estrechando las paredes y colocar las columnas rectas, el espacio... Continuar leyendo "Obras Maestras de Bernini en el Vaticano: Scala Regia y Baldaquino" »

Historia del arte

Consideración del arte

Clasificación de las artes

Arquitectura

Tipología arquitectura

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660)

La trayectoria artística de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez se inicia en 1609, cuando ingresa en el taller de Herrera el Viejo. Entre 1610 y 1617, perfecciona su técnica en el taller de Francisco Pacheco, con cuya hija, Juana Pacheco, contrae matrimonio en 1618. Su prolífica carrera se divide en varias etapas distintivas:

1. Primeros años y Etapa Sevillana (c. 1617-1623)

En esta fase, Velázquez se interesa por el realismo, dejando a un lado los problemas espaciales y compositivos. Los colores son terrosos, de tipo caravaggiesco, y la temática es profana, de carácter cotidiano.

• Los Tres Músicos (1618). Destaca por su luz dirigida y el uso de recursos del Barroco.
• Vieja friendo huevos

A

Abocinado

Dícese de cualquier vano cuya anchura aumenta o disminuye progresivamente. Son característicos del Románico, principalmente, aunque también...

Arquivolta

Rosca o frente de un arco. Se emplea corrientemente en plural, refiriéndose al conjunto de arcos inscritos unos en otros que organizan una portada abocinada. Es frecuente en el Románico y el Gótico.

B

Bestiario

Conjunto de figuras de animales reales, fantásticos o monstruosos con un significado moral tallados en una obra arquitectónica, sobre todo en los capiteles de las iglesias y, principalmente, monasterios románicos, como por ejemplo las arpías del Claustro del Monasterio de Silos, del siglo XI.

C

Cimborrio

Construcción elevada sobre el crucero de las iglesias, habitualmente... Continuar leyendo "Glosario de Términos Arquitectónicos: Del Románico al Renacimiento" »

Amfiteatre

La seva funció era lúdica, ja que s'hi realitzaven tot tipus d'espectacles, sobretot violents, com ara: lluites entre gladiadors o feres salvatges, recreacions de batalles històriques i de batalles navals. El significat de la paraula amfiteatre vol dir "unió de dos teatres" i és una aportació plenament romana (cosa que relaciona aquest edifici amb la idea del teatre grec).

Panteó

És un temple romà, construït a Roma. Pertany al període imperial, en el qual es canvia el sistema polític que passa a anomenar-se imperi al final de la república. El temple, un cop construït, es va incendiar, per la qual cosa es va haver de reconstruir. Al cap dels anys va convertir-se en una església.

L'estil és l'art clàssic romà del període... Continuar leyendo "Arquitectura Clàssica: Grècia i Roma" »

Atenea Niké

Atenea Niké. 421 a.C (projectat l’any 449 a.C). Tipologia: Temple. Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic. Estil: Grec Clàssic. Localització: Acròpoli d’Atenes. Es troba situat dalt un petit bastió a l’entrada de l’Acròpolis, sobre les restes d’un temple anterior destruït pels perses el 480 a.C, i al costat dels Prolipeus, construïts per Mnèsicles. Està orientat cap a la sortida del sol. L’Atenea Niké, projectat per Cal·lícatres, un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant l’època de Pèricles, forma part de la etapa clàssica iniciada en 490 a.C amb les guerres Mèdiques i finalitzada amb la mort d’Alexandre el Gran al 323 a.C. Va ser promogut pel general atenès Cimo... Continuar leyendo "Atenea Niké, Teatre d’Epidaure i Altar de Zeus" »

Erectèon: Característiques i Estil Arquitectònic

Estil: Arquitectura arquitravada i antropocèntrica, amb recerca de la bellesa ideal. L'Erectèon destaca per l'aparició dels tres estils arquitectònics: dòric, jònic i corinti, i per la seva funció religiosa.

Biografia de Menèsicles

Menèsicles va ser un arquitecte important de l'Atenes de Pèricles, autor dels Propileus de l'Acròpoli. Segons la llegenda, va sobreviure a un accident durant la construcció dels Propileus gràcies a una herba que la deessa Atena va mostrar en somnis a Pèricles.

Descripció Formal de l'Erectèon

L'edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes:

• Entrada principal (est): 6 columnes jòniques.
• Pòrtic oest: 4 columnes jòniques adossades.
• Pòrtic

Planta

L'edifici està format de sis plantes articulades més un soterrani, unes golfes i un terrat, que s'organitzen al voltant de dos patis, un de forma oval i un altre circular.

Planta de disseny lliure

Les parets o elements de separació d'habitacions no tenen funció sustentant, els propietaris tenien la llibertat de modificar les diferents plantes. Això es degut a que la sustentació de l'edifici sigui una estructura de ferro que combina amb pedra i maons, el paper fonamental l'exerceixen les columnes inclinades, arcs parabòlics i voltes metàl·liques. Per tant els murs no sostenen l’edifici.

Façana

La Pedrera està formada per una planta baixa, on s’hi troben dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis... Continuar leyendo "Anàlisi de La Pedrera de Gaudí" »