Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

1. El Inductismo

El inductismo afirma que la ciencia se construye mediante razonamientos que, partiendo de casos particulares dados por la experiencia, tratan de obtener conclusiones aplicando la generalización. El problema sería que la inducción no se puede justificar sobre bases estrictamente lógicas.

Por muchas veces que se compruebe algo, siempre hay que dejar hueco a los errores que podrían desmoronar toda generalización.

2. Limitaciones de la verificación

- No es verdadera hasta que se demuestre lo contrario.

- No es completamente falsa. Es verdadera durante un tiempo, hasta que aparece un nuevo caso y nos demuestra que no es verdadera al 100%.

- Hace mucho tiempo se pensaba que la Tierra era plana hasta que se confirmó que era redonda... Continuar leyendo "Filosofía de la Ciencia y Conceptos Económicos Fundamentales" »

Fundamentos del Pensamiento y la Realidad

El Saber Filosófico y la Epistemología

Saber filosófico: Es el conjunto de saberes obtenidos mediante la observación, análisis y reflexión sobre la naturaleza del ser y la realidad que este contempla. Sus principales características son que es reflexivo, racional, sistemático, analítico y crítico, a la vez que universal, normativo e histórico.

Epistemología: Es un conocimiento que sospecha antes de creer; una disciplina que, como tal, ejercita un tipo de reflexión suspicaz para con las ciencias.

El Mito como Relato Simbólico

Mito: Es un relato tradicional, sagrado, dotado de carácter simbólico, que usualmente relata acontecimientos extraordinarios y trascendentes involucrando a seres sobrenaturales... Continuar leyendo "Fundamentos de la Evolución Humana y el Pensamiento Filosófico" »

Els orígens de la revolució industrial

La revolució demogràfica

Va anar precedida, impulsada i acompanyada d'una sèrie de canvis en la població i en l'agricultura al Regne Unit. La població anglesa es va triplicar en un segle i mig. El creixement demogràfic va ser degut a l'augment de la natalitat i el descens de la mortalitat.

La revolució agrícola

Es va iniciar a la primeria del segle XVIII. A Anglaterra, més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa. Gran part del sòl estava dividida en camps oberts, grans propietats comunals separades en fulls. La llei de tancaments transforma les velles deveses comunals en grans parcel·les privades. Els tancaments provocaren que els camperols anessin a treballar a les ciutats,... Continuar leyendo "Els Orígens i Impacte de la Revolució Industrial" »

L'augment del comerç exterior

Les exportacions van créixer a un ritme similar. Podem diferenciar dues etapes: la primera va ser de creixement moderat, però sostingut, i la segona de major augment per influència de l'expansió del comerç internacional. Les exportacions més rellevants eren l'oli i el vi, i les importacions, els teixits de cotó i de lli. A la darreria del segle, el cotó en floca i el carbó havien esdevingut les dues importacions principals, mentre que en les exportacions, els minerals s'havien afegit als productes agraris, i hi figuraven també els teixits de cotó. El pes dominant dels productes agraris fa evidents les limitacions de la transformació econòmica i l'escàs desenvolupament del sector industrial.

Les relacions... Continuar leyendo "Comerç Exterior, Hisenda i Banca a l'Espanya del Segle XIX" »

TEMA 2

Quina relació s'estableix entre l'augment de la producció agrícola I la del poble?  La producció agrícola va fer possible un augment notable de la producció D'aliments. Tot aquest augment va fer que es produís un creixement demogràfic Perquè la fam va desaparèixer i la població més ben alimentada va tenir una resistènciaa les malalties i epidèmies.- la Natalitat va pujar,. Mortalitat disminuir,- la esperança de vida va augmentar.

b)quina diferencia hi ha entre el sistema Artésà o manufacturat De la producció i el sistema fabril?  ElsistemaArtésà es el que son productes que es Fan a mà i els productes fabrils son aquells que estan fets en alguna fabrica Això va provocar la ruïna de molts artesans perquè era molt

Diferencias entre Cultura Animal y Cultura Humana

Cultura Animal

• Formada por el conjunto de informaciones sociales.
• Forma de aprendizaje y transmisión por imitación.
• Necesidad de contacto directo en la transmisión de la información.
• Carácter fragmentario y restringido de la cultura.

Cultura Humana

• Formada por el conjunto de informaciones sociales.
• Forma de aprendizaje y transmisión simbólica.
• Posibilidad de transmisión de la información a distancia.
• Carácter acumulativo de la cultura.
• Dinamismo, variedad y riqueza cultural.

Diversidad Cultural

• Etnocentrismo: Actitud adoptada por los que juzgan y valoran la cultura de otros grupos desde criterios o creencias de la propia cultura.
• Racismo: Toda creencia, actitud o conducta que se basa en la consideración

Canvis Socials a l'Espanya del Segle XX

El Món Rural

La lentitud del procés industrialitzador espanyol va comportar que el món rural mantingués una presència important en la vida econòmica i social del primer terç del segle XX.

Els Grans Propietaris Rurals

Entre els grans propietaris agraris hi podem distingir tres grans grups:

• La vella aristocràcia, que va augmentar el seu patrimoni amb la compra de noves terres.
• La burgesia financera, propietària de les grans empreses i dels grans negocis del país, que va adquirir també importants patrimonis rurals amb la intenció de diversificar les seves inversions i les rendes, però va conservar la residència a les grans ciutats.
• La burgesia agrària, que es diferenciava de l'anterior perquè residia

La decadència de l'Imperi: L'època dels validos

Després de la mort de Felip II, es van succeir tres regnats en els quals els monarques van renunciar al govern, deixant-lo en mans dels validos:

• Felip III: Va expulsar definitivament els moriscos, sota la influència del seu valido, el Duc de Lerma.
• Felip IV: Va deixar el poder en mans del Comte-Duc d'Olivares, caracteritzat per l'autoritarisme i la centralització. Va voler integrar tots els regnes en un únic estat comú, però va fracassar i va originar enfrontaments.
• Carles II: Va tenir un regnat llarg i complex, morint sense descendència.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Conflicte de signe religiós que va enfrontar protestants i catòlics. Espanya hi va acudir en defensa de l'Imperi,... Continuar leyendo "La decadència de l'Imperi Espanyol al segle XVII" »

La Monarquia a la Corona de Castella

A la Corona de Castella, la monarquia tenia molt més poder que a la Corona d’Aragó. El rei ostentava el poder de declarar la guerra, el poder judicial i el poder executiu.

Les Corts de Castella

Les Corts, amb representants de la noblesa, del clergat i de les ciutats (burgesia), tenien un poder consultiu i la capacitat de decidir sobre subsidis.

El Govern Municipal Castellà

Els municipis, inicialment regits pels consells oberts (assemblees dels pares de família), van evolucionar al segle XIII amb la creació dels ajuntaments. En aquests, els regidors eren triats per la burgesia, mentre que un corregidor, designat pel rei, era qui realment exercia el poder.

La Monarquia a la Corona d'Aragó

A la Corona d’Aragó,... Continuar leyendo "Monarquia a Castella i Aragó: De la Unió dels Reis Catòlics a la Monarquia Hispànica" »