Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Colònia

El territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. El governador, un grup de funcionaris reduït i un exèrcit d’ocupació hi exercien el control. Per exemple, a l’Índia britànica, al Congo Belga...

Protectorat

El territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli, com ara el comandament de l’exèrcit i la política exterior. Exemples:

• Britànics: Egipte i Birmània
• Francesos: Marroc, Tunísia, Laos

Domini

El territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmesa a la sobirania britànica, com Canadà, Austràlia...

Concessió

Zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat. Eren encavalcaments comercials, com ara... Continuar leyendo "Imperialisme i Colonització: Tipus de Territoris i Causes" »

Son os ganglios linfáticos, bazo e tecido linfoide asociado á mucosa. Nos órganos linfoides primarios prodúcese a formación e maduración das células do sistema inmune. Na médula ósea, ten lugar a maduración dos linfocitos B, mentres que no timo prodúcese a maduración dos linfocitos T. Nos secundarios iníciase a resposta inmune específica adquirida. Os ganglios linfáticos actúan como filtros recollendo e destruíndo axentes alleos. A función do bazo é eliminar células sanguíneas vellas e tamén ten función inmune. O tecido linfoide asociado á mucosa protexe fronte aos axentes patóxenos que utilizan as mucosas como vía de entrada.

-Suero e vacina (ex 3) - As vacinas producen unha activación de linfocitos T e B. No caso... Continuar leyendo "Función e tipos de linfocitos e inmunidade artificial" »

L'Agricultura: Entre Reforma i Estancament

Els Efectes de la Reforma Agrària Liberal

Aquestes reformes agràries (tema anterior) van transformar la terra en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement, consolidant així la propietat privada.

L'Augment de la Producció Agrària

La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser l'augment de la rompuda de terres fins aleshores incultes.

Una Transformació Insuficient

L'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada. L'augment lent de la productivitat es pot atribuir a un marc natural poc favorable, però sobretot a una estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques. Aquesta estructura presentava... Continuar leyendo "Industrialització i Canvis Econòmics a l'Espanya del Segle XIX" »

Expansió de la Unió Europea

• 1958: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos
• 1973: Dinamarca, Irlanda, Regne Unit
• 1981: Grècia
• 1986: Espanya, Portugal
• 1995: Àustria, Finlàndia, Suècia
• 2004: Txèquia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia
• 2007: Bulgària, Romania
• 2013: Croàcia

Organització Política

• Rei: Cap d'estat i representant
• Parlament: Fa lleis i governa
• Divisió de poders: Legislatiu, judicial, executiu

Poder Legislatiu

Aprova lleis, controla el poder executiu, aprova pressupostos, elegeix president. 350 diputats elegits per sufragi universal, renovació cada 4 anys.

Elecció del Congrés

Cada comunitat autònoma designa un senador, el poble elegeix al senat.

Poder Executiu

Reglamenta... Continuar leyendo "Apunts d'Història i Institucions: Unió Europea, Globalització i Més" »

El Proceso Evolutivo de las Especies

La evolución es la rama de la Biología que estudia los cambios que han dado origen a la diversidad de los seres vivos en la Tierra. En este proceso de cambio y adaptación, han surgido nuevas especies y otras han desaparecido.

Figuras Clave en el Estudio de la Evolución

• Aristóteles: Clasificó 600 especies de forma jerárquica, desde organismos más simples hasta los más complejos como el hombre.
• Carlos Linneo: Clasificó los seres vivos basándose en la descripción de las especies. Creó la nomenclatura binomial.
• Georges Leopold Cuvier: Anatomista francés que propuso el catastrofismo. Estudió la anatomía comparada de diferentes organismos y encontró una relación entre las diferentes partes del cuerpo.

Feudalisme: va ser un sistema polític, econòmic i social de l'edat mitjana. Els regnes es dividien en petits territoris on els senyors protegien els seus vassalls a canvi de rendes. Els senyors feudals eren nobles o membres del clero i estaven relacionats amb el rei.

La noblesa

Els nobles eren militars i posseïen gran part de la terra. També feien de jutge dintre dels feus es dividien en 2 grups:

• Alta noblesa: posseïen extensos territoris i rebien molts d'impostos (marquesos, comtes).
• Baixa noblesa: estava al servei de l'alta noblesa (caballers i castlans).

El clergat

Encarregats de vetllar per les ànimes de tota la població amb les oracions:

• Alt clergat: petit grup normalment fills de nobles (bisbes i abats).
• Vaix clergat: fills de pagesos

Materialismo kulturalaren ikuspuntutik, edozein gizarteren azterketan, ugalketarekin batera, oinarrizko eta berebiziko garrantzia du ekoizpenak.

Energia Ekoizpena

Gizakiak teknologia eta lana bizi den ingurunean dauden baliabide naturalen gainean aplikatzearen ondorioa da energia ekoizpena. Hau da:

Ekoizpena = Giza (Lana + Teknologia) --- Aplikatu --- Eskuragarri dituen baliabide naturaletan (landare, animalia, eguzki-energia, lurrak, basoak, euria, mineralak).

Baliabide natural hauek ustiatzeko aukerek ekoizpen-modu (ehiza, bilketa, nekazaritza, abeltzaintza, industria) ezberdinak ahalbidetzen dituzte. Era berean, ekoizpen-moduek gizarte ezberdinen bizimodua guztiz baldintzatzen dute.

Energia Ekoizpenaren Eboluzioa

1. Lehen hominidoetan, bizitza soziala

Durant el regnat de Jaume I (1213-1276), aprofitant la debilitat musulmana després de la derrota de Las Navas de Tolosa (1212), la Corona d'Aragó va decidir avançar cap al sud peninsular.

La Conquesta del Regne de València

Jaume I va comptar amb el suport dels nobles aragonesos. La conquesta va ser ràpida i es va fer de nord a sud. Després de la presa de Morella (1232), Jaume I va conquerir Borriana i va avançar fins a València, que es va rendir el 1238 després de cinc mesos de setge. Finalment, el 1245 va sotmetre el castell de Biar.

La fase final de la conquesta va suscitar un enfrontament amb el Regne de Castella, perquè Jaume I havia conquerit territoris més enllà del port de Biar que, segons s'havia acordat en tractats anteriors... Continuar leyendo "Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I" »

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial va ser impulsada per una sèrie d'innovacions tecnològiques.

Innovacions Clau

Aquestes innovacions van sorgir de l'aplicació de la investigació científica a la indústria. Algunes de les més destacades inclouen:

• Fonts d'energia noves:
  • Electricitat: Més neta i barata, amb aplicacions en maquinària, transports, telecomunicacions (telèfon, telègraf, ràdio), enllumenat i oci (fonògraf i cinematògraf).
  • Petroli
• Nous mitjans de transport: Reducció del cost i la durada dels viatges.
  • Aplicació de l'electricitat al ferrocarril i al transport urbà (tramvia i metro).
  • El petroli com a combustible del motor d'explosió: automòbils, vaixells i aviació.
• Expansió de les xarxes de telegrafia

Conseqüències Socials de la Industrialització

Transformació de la Societat

L'augment de les taxes de natalitat i la disminució de la mortalitat, més significatiu a les ciutats que en l'àmbit rural, van impulsar un intens procés d'urbanització. La nova societat industrial va comportar l'aparició de noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

• Els canvis en l'àmbit econòmic van tenir la seva correspondència en l'estructura social.
• Les fàbriques, cada cop més grans i complexes, es van situar a les ciutats, provocant l'emigració dels camperols.
• Va sorgir la segregació urbana per barris.
• La Revolució Industrial va transformar pagesos i artesans en proletariat industrial.
• Va néixer la societat capitalista i, amb ella, la lluita