Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Secundaria

L’Imperi Carolingi

Els francs van ser el poble germànic que va crear el regne més poderós d’Europa al principi de l’Edat Mitjana. Un noble franc molt poderós, Carles Martell, va aconseguir liderar un exèrcit per frenar l’avanç de les tropes musulmanes (Batalla de Poitiers) i va evitar que conquerissin la Gàl·lia i la resta d’Europa. El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia. El seu fill, Carlemany, dit el Gran, va conquerir part de les terres d’Europa occidental i va ser coronat emperador de les terres d’occident. Va establir la cort a Aquisgrà i es va convertir en el centre del poder imperial i cultural perquè volia recuperar l’esplendor de l’Imperi Romà.

Com

Pactisme

Manera de governar entre el rei i els seus súbdits (els braços).

Batalla de Muret

(1213) On va morir el rei Pere I, rei de la Corona d'Aragó, contra els francesos.

Tractat de Corbeil

(1258) Pacte on Jaume I el Conqueridor va haver de renunciar als seus drets sobre Occitània. Jaume I va voler conquerir Mallorca i València.

Jaume I

(1213-1276) Successor de Pere I, va haver de renunciar als seus drets sobre Occitània amb el Tractat de Corbeil o va conquerir Mallorca i València.

Vespres Sicilianes

Revolta entre francesos i sicilians perquè no volien que els francesos conquerissin el seu territori (Sicília).

Almogàvers

Van ocupar els ducats d'Atenes i Neopàtria. El rei Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols.

Heretgia

Creença... Continuar leyendo "Història de la Corona d'Aragó: Pactes i Conquestes" »

Evolución de la población en España

La gráfica de evolución de la población de España presenta un estudio estadístico sobre la primera disminución de la población desde, al menos, 1971. Este trabajo se inscribe dentro del conocimiento científico al emplear como principal técnica metodológica la investigación cuantitativa y cualitativa de los datos facilitados por el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Cambios culturales y valores familiares

Una de las consecuencias observadas implica la consolidación de un nuevo concepto social caracterizado por el individualismo, el cortoplacismo, la desaparición del matrimonio como unión legal y la sustitución de los valores familiares tradicionales por otros en los que prima la intensidad... Continuar leyendo "Evolución de la población en España: causas, consecuencias y retos demográficos" »

TEMPS

Europa al segle XVIII: Comença la globalització. També tenim l'Amèrica descoberta.

EUROPA XVIII

- Règim antic a nivell social, econòmic i polític. Societat dividida en privilegiats i no privilegiats. El rei té poder absolut (monarquia absoluta) i es basa en l'Estat Modern.

- Hi ha canvis:

AGRICULTURA

- Creix molt. És la base de la societat. Hi ha avenços. Ja no és subsistència. Passa a ser agricultura de mercat.

• Crisi econòmica, els habitants tenen fam.
• Creixement demogràfic. Hi ha més democràcia de comerç, per tant més activitat econòmica.
• Amèrica va enriquir a burgesia i nobles.
• El poble no privilegiat, el 3r estat, es queixa per no viure en dignitat.
• Comerç triangular.
• Només el 5% de la població té riquesa.

SOCIETAT ESTAMENTAL

L'Imperialisme Europeu al Segle XIX

Durant l'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar profundament l'economia de les principals potències europees (Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya, entre d'altres). Aprofitant la seva superioritat econòmica, tècnica, financera i militar, Europa es va llançar a la conquesta de nous territoris en altres continents i a la formació de grans imperis colonials.

Causes de l'Expansió Imperialista

Motivacions Econòmiques i Demogràfiques

L'imperialisme va tenir clares motivacions econòmiques. Els països industrialitzats d'Europa necessitaven:

• Buscar nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció industrial.
• Comprar productes colonials a baix preu (sucre, xocolata,

Precursores: el trabajo de las mujeres y la economía política

Introducción

Según la escuela clásica, la economía política era la ciencia social encargada de investigar las leyes que regulaban la producción y distribución de los medios materiales destinados a satisfacer las necesidades humanas (Barbé, 1996), una visión de la economía claramente distinta a la que se impondrá tras 1870 con el éxito de la aproximación marginalista¹. Del aparato teórico desarrollado por esta escuela, nos interesa en particular el marco con el que los clásicos ingleses analizaron el trabajo, un marco dependiente en gran parte de la teoría del salario que Adam Smith - siguiendo la línea ya iniciada por sus predecesores - desarrolló en “La Riqueza... Continuar leyendo "El trabajo de las mujeres en la economía política clásica: un análisis crítico" »

Características Fundamentales de la Ciencia

Galileo Galilei es considerado el primer científico moderno, por inaugurar una nueva manera de hacer y entender la ciencia. Se ocupó de los mismos problemas que habían interesado a la ciencia anteriormente, pero lo hizo de una manera diferente y revolucionaria. Esta forma de proceder diferencia la ciencia de otras formas de saber, como la filosofía, y puede sintetizarse en estas dos características:

Experimentación

Galileo introdujo una importante novedad en la concepción del método científico y en el papel reservado a la observación. Consciente de que algunas de sus hipótesis no eran observables en la vida cotidiana, las contrastaba creando una situación ideal. Así, el experimento permite... Continuar leyendo "Fundamentos de la Ciencia: Experimentación, Matemática y Tipos de Explicaciones" »

El estudio de la historia ha sido moldeado por diversas corrientes de pensamiento que han definido sus métodos, enfoques y alcances. A continuación, se presenta una comparación de las características fundamentales de estas escuelas.

Comparativa de Enfoques Historiográficos

La política dels Reis Catòlics

Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.

Els aspectes fonamentals de la seva política van ser els següents:

• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben aviat va ser coneguda pel rigor de les penes que imposaven.
• Van impulsar una política d’expansió