Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

L'Antic Règim: Societat, Economia, Monarquia i Il·lustració al s. XVIII

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

L'Antic Règim: Economia i Societat

Al segle XVIII, la major part d'Europa es trobava sota l'Antic Règim, un terme que defineix les societats europees de l'Edat Moderna. Era un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.
L'economia era principalment d'agricultura de subsistència, amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal. Els rendiments eren molt baixos i els intercanvis escassos, limitats als mercats locals. Aquesta situació sovint provocava crisis de subsistència, períodes d'escassetat d'aliments i forta alça de preus que podien originar revoltes populars.
La signatura del Tractat d'Utrecht el 1713 va donar pas a un període de pau internacional relativa.
... Continuar leyendo "L'Antic Règim: Societat, Economia, Monarquia i Il·lustració al s. XVIII" »

L'Antic Règim i la Il·lustració: Societat, Política i Economia

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

L'Antic Règim: Societat, Política i Economia

L'agricultura senyorial

L'agricultura de subsistència era l'activitat més important. Les collites marcaven els ritmes de l'economia que, periòdicament, es caracteritzava per l'escassetat d'aliments i la pujada dels preus. La terra era propietat de la noblesa i el clero, mentre els llauradors no solament treballaven les terres dels seus senyors sinó que pagaven forts impostos.

L'absolutisme monàrquic

La monarquia d'origen diví concentrava els tres poders en la persona del rei que, quan ho demanava, estava assessorat pels Consells d'Estat i un Parlament d'origen medieval compost per representants dels tres estaments.

La Societat Estamental

Els estaments privilegiats

La noblesa i el clero eren els... Continuar leyendo "L'Antic Règim i la Il·lustració: Societat, Política i Economia" »

Glossari de Termes Clau d'Història: Decret de Nova Planta a Estat Liberal

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

Glossari d'Història (D-F)

Decret de Nova Planta: Conjunt de lleis promulgades per Felip V a l’inici del seu regnat que implantaren l’absolutisme a la Monarquia Espanyola.

Delme: Era la desena part de la collita i els vassalls el pagaven al seu senyor o al rei.

Demografia: Ciència que estudia les dinàmiques de la població, enteses com els moviments naturals i migratoris.

Densitat de població: Nombre d’habitants per unitat de superfície (nº habitants/ km2).

Desamortització: Procés pel qual l’Estat nacionalitza propietats de l’Església i de diferents entitats civils per subhastar-les i convertir-les en propietat privada de ciutadans individuals.

Despotisme Il·lustrat: Ideologia que tenien alguns monarques europeus que es basava... Continuar leyendo "Glossari de Termes Clau d'Història: Decret de Nova Planta a Estat Liberal" »

Ciencia: características, funciones y clasificación

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,13 KB

Introducción

¿Qué es la ciencia? Características y funciones

La ciencia es un saber que busca conocer la realidad, explicar los fenómenos y encontrar sus causas, elevar conceptos universalmente válidos y demostrar mediante la razón sus descubrimientos. La ciencia es un sistema de conocimientos sobre algún sector específico de la realidad obtenidos de modo racional, usando métodos propios y criterios de comprobación y demarcación. La ciencia es un saber de 1° grado con un campo cerrado y propio.

Las características

  • saber racional, sistemático y riguroso.
  • resultados se obtienen de modo objetivo y son demostrables.
  • universal, como muestran las leyes de la ciencia.

Las funciones básicas

  • explicar los hechos observables, ver sus relaciones
... Continuar leyendo "Ciencia: características, funciones y clasificación" »

Les corts medievals i altres fets històrics a la Corona d'Aragó

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

Les corts medievals

Les decisions de govern al principi dels regnes cristians, les discutien el rei amb els motaris de la Cúria en el Consell Reial. A partir del segle XII els monarques van deixar entrar als representants de les ciutats per demanar diners d'aquests. Va donar lloc al naixement de les corts, on es representaven els tres estaments medievals: els nobles, l'estat popular i els clergues. Les primeres van ser del regne de Lleó en 1188, també en el XIII el regne de Castella i la corona d'Aragó i Navarra. Les convocava el monarca i eren temporals, es dissolien una vegada tractat l'afar. S'aprovaven lleis, però el principal eren els nous impostos que necessitaven. Abans de concedir els diners, presentaven propostes i peticions al... Continuar leyendo "Les corts medievals i altres fets històrics a la Corona d'Aragó" »

La Revolución Verde: Impacto Agrícola, Nutricional y Socioeconómico Global

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,48 KB

La Revolución Verde: Un Hito en la Agricultura Global

La Revolución Verde es la denominación usada internacionalmente para describir el importante incremento de la productividad agrícola y, por tanto, de alimentos, entre 1960 y 1980 en Estados Unidos, extendiéndose después por numerosos países.[1]​ Consistió en la adopción de una serie de prácticas y tecnologías, entre las que se incluyen:

  • La siembra de variedades de cereal (trigo, maíz y arroz, principalmente) más resistentes a los climas extremos y a las plagas.
  • Nuevos métodos de cultivo, incluyendo la mecanización.
  • El uso de fertilizantes, plaguicidas y riego por irrigación.

Estas innovaciones posibilitaron alcanzar altos rendimientos productivos.

Origen y Motivación

Fue iniciada... Continuar leyendo "La Revolución Verde: Impacto Agrícola, Nutricional y Socioeconómico Global" »

Transformacions Demogràfiques i Socials al Segle XIX: Industrialització i Societat de Classes

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,48 KB

Nou Règim Demogràfic: Creixement de la Població

El Nou Règim Demogràfic es caracteritza pel creixement de la població, que depèn dels recursos naturals, sobretot alimentaris. Anteriorment, hi havia un límit al creixement de la població. La industrialització va comportar un increment demogràfic significatiu, amb canvis notables en la mortalitat i la natalitat.

Descens de la Mortalitat

El descens de la mortalitat es va manifestar en la disminució de la mortalitat infantil i la prolongació de l’esperança de vida. Això va evitar les crisis demogràfiques i va accelerar el creixement demogràfic.

  • Noves tècniques agrícoles i la millora dels transports van reduir les crisis de fam provocades per les males collites.
  • El desenvolupament
... Continuar leyendo "Transformacions Demogràfiques i Socials al Segle XIX: Industrialització i Societat de Classes" »

Endarreriment agrari i conflictitat pagesa

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

La crisi agrària: L'agricultura espanyola va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat a Europa al final del segle XIX. Amb una agricultura orientada sobretot al conreu de cereals, oliveres i vinya, en terres majoritàriament de secà, i amb una ramaderia bàsicament ovina destinada a la producció de llana, Espanya va acusar la crisi cerealista més fortament que altres països del seu entorn.

La causa immediata de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). El resultat d'aquest model eren uns preus més baixos que els europeus... Continuar leyendo "Endarreriment agrari i conflictitat pagesa" »

Crisi de l'Antic Règim: Causes i Conseqüències

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,76 KB

Per què va entrar en crisi l'Antic Règim?

L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític del feudalisme medieval de l'Europa del segle XVIII.

El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic. La societat es fonamentava en els privilegis d'una minoria, i l'agricultura era la base de la població pagesa.

El desenvolupament de les activitats manufacturades i comercials havia generat noves fonts de riquesa, que beneficiaven la burgesia.

Va ser un segle de transició: el vell món aristocràtic declinava i la burgesia emergia amb força.

Això va marcar una època i la gestació del món contemporani.

Economia Agrícola i Senyorial

L'economia era rural; la majoria de la població es dedicava a les feines agrícoles. La propietat de la terra... Continuar leyendo "Crisi de l'Antic Règim: Causes i Conseqüències" »

Conceptes clau: Guaret, Anarquisme, Adam Smith i Revolució Industrial

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

Guaret:

El guaret és un sistema de cultiu que consisteix a deixar el terreny sense sembrar, després d'una collita, perquè reposi i sigui més fèrtil.

Anarquisme:

L'anarquisme és una idea que diu que no hi hauria d'haver governs ni jerarquies. Les persones haurien de viure lliures i prendre decisions juntes sense la necessitat d'un poder central.

Adam Smith:

Adam Smith va ser un economista i filòsof que va viure al segle XVIII. És conegut per la seva teoria sobre el liberalisme, el lliure mercat i la divisió del treball.

Sistema Fabril:

El sistema fabril és una forma d'organitzar la producció on les fàbriques utilitzen màquines i treballadors per fabricar productes. Aquest sistema va sorgir amb la revolució industrial i va canviar la manera... Continuar leyendo "Conceptes clau: Guaret, Anarquisme, Adam Smith i Revolució Industrial" »