Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Identidad Grupal: Formación, Significado y Códigos Sociales de Pertenencia

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,79 KB

La Identidad Grupal: Construcción y Significado

Habitualmente, somos parte de diversos grupos y nos identificamos con los individuos que los conforman, construyendo así nuestra identidad grupal. Esta identidad se forja a partir de diversos referentes y se manifiesta a través de símbolos que dan forma a una imagen grupal distintiva.

Los aspectos comunes entre los miembros de un grupo también contribuyen a la formación de la identidad personal de cada individuo. Por ello, cada persona posee tanto una identidad personal como una identidad grupal.

Los elementos que conforman el marco de referencia de la identidad grupal son diversos. Estos pueden incluir vivir en el mismo territorio, hablar la misma lengua, reconocer una historia común, compartir... Continuar leyendo "Identidad Grupal: Formación, Significado y Códigos Sociales de Pertenencia" »

Feudalisme a l’Edat Mitjana: invasions, estructura i vida rural

Enviado por maR y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

Invasions i feudalisme

Pobles invasors van assolar Europa: els víkings, els màgiars i els sarraïns, les anomenades segones invasions. El feudalisme és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat Mitjana a Europa.

Parts del feu

Les parts que es distingien d'un feu eren la reserva i els masos:

  • Reserva: la part explotada pel senyor mateix.
  • Masos: les porciones de terra que el senyor concedia als camperols; a canvi d'aquestes terres els camperols havien de pagar rendes (diners, menjars, etc.).

Estaments i societat

L'estament és la divisió de la societat medieval en tres grans grups: els nobles, els clergues i els treballadors.

  • Nobles: eren els cavallers i les seves famílies. La descendència dels nobles es deia llinatge.
  • Clergues: monjos
... Continuar leyendo "Feudalisme a l’Edat Mitjana: invasions, estructura i vida rural" »

L'Imperi Carolingi: De Carles Martell al Tractat de Verdum

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

L'ascens del Regne Franc i els majordoms de palau

Després de la desintegració de l'Imperi Romà en el segle V, es va establir el regne franc als territoris de l'actual França. Al regne franc, els reis eren dèbils i varen anar deixant el govern en mans dels alts funcionaris, els majordoms de palau.

Carles Martell i Pipí el Breu

El majordom més important va ser Carles Martell, que va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers l'any 736 i va impedir que el regne franc caigués sota el domini musulmà. Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar el darrer monarca l'any 751 i es va fer coronar rei.

L'Imperi de Carlemany i la coronació imperial

Pipí va ser succeït pel seu fill Carlemany, que va intentar refundar l'Imperi Romà d'... Continuar leyendo "L'Imperi Carolingi: De Carles Martell al Tractat de Verdum" »

Canvi de Segle i Bases del Món Actual (1870-1914)

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,6 KB

1. Canvi de Segle: Les Bases del Món Actual (1870-1914)

Entre 1870 i 1914 es van establir les bases del món actual. En política, Europa va iniciar una fase de tenses relacions internacionals, originades en l'enemistat entre països com Alemanya i França després de la unificació alemanya. Espanya, al marge d'Europa, s'enfrontava a la pèrdua de les seves últimes colònies, convertint-se en una potència de segon ordre. Econòmicament, el desenvolupament industrial europeu va avançar cap a una producció massiva. Això va impulsar la colonització d'altres continents per obtenir matèries primeres i vendre productes. Al segle XIX, va sorgir la societat de classes, incrementant la desigualtat: les classes altes i mitjanes consumien productes... Continuar leyendo "Canvi de Segle i Bases del Món Actual (1870-1914)" »

Les Dues Revolucions Industrials: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB

La Primera Revolució Industrial: Bases i Desenvolupament

Revolució Demogràfica i Creixement Poblacional

La Revolució Demogràfica es caracteritza pel creixement de la població.

Causes de la Revolució Demogràfica

  • Millores en la higiene.
  • Avenços en la medicina.
  • Augment de la producció d'aliments.

Conseqüències Demogràfiques

  • Disminució de la mortalitat.
  • Increment de la natalitat.

Revolució Agrícola

L'augment de la població va generar un increment de la demanda, la qual cosa va provocar preus més alts i, per tant, un estímul per a l'augment de la producció.

Causes i Tècniques Agrícoles

  • Privatització del sòl (Enclosures).
  • Nous mètodes i tècniques de conreu (sembra mecànica, noves arades i el sistema Norfolk).

Sistema Norfolk

El Sistema

... Continuar leyendo "Les Dues Revolucions Industrials: Causes, Desenvolupament i Conseqüències" »

El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

El Regne de Lleó i Castella

Orígens i Expansió

Astúries

Aquest petit territori, lliure del control andalusí, va acollir molts nobles visigots. Don Pelagi, després de guanyar la batalla de Covadonga (722), va crear aquest nou regne. El seu successor, Alfons I, va ser el primer rei. Posteriorment, al segle X, Alfons III va ocupar les terres de Galícia i Lleó, formant el Regne de Lleó.

Regne de Lleó

Fundat per Alfons III amb la unificació de Galícia, Astúries i Lleó. Per protegir millor el territori, la capital es va traslladar a Lleó. Alfons III va organitzar part de la reconquesta i el repoblament amb gent càntabra, gallega, basca i mossàrabs.

Castella

Originalment, Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó. Alfons III la... Continuar leyendo "El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació" »

Imperi Carolingi i Al-Àndalus: Història Medieval

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

L'Imperi Carolingi

Carlemany, fill i successor de Pipí el Breu, va reforçar el poder dels francs i va conquerir molts territoris d'Europa, excepte la Península Ibèrica. L'any 800 dC va ser coronat com a nou emperador d'Occident. Per controlar millor l'imperi, el va dividir en:

  • Comtats: administrats per comtes.
  • Marques: a les fronteres i controlades per un marquès. Per exemple, la marca contra els àvars i els eslaus, els danesos, i els musulmans, coneguda com a Marca Hispànica, situada al nord d'Aragó i Catalunya.

A la mort de Carlemany, l'imperi va passar al seu fill Lluís el Piadós. A la mort de Lluís, l'imperi es va dividir entre els seus tres fills.

Europa als segles IX i X

  • Fragmentació política: nombrosos regnes petits.
  • Pèrdua del
... Continuar leyendo "Imperi Carolingi i Al-Àndalus: Història Medieval" »

L'evolució de la indústria: de l'artesania a la robòtica

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,57 KB

L'activitat industrial i la seva importància

La indústria comprèn el conjunt d'activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per al consum. Les activitats industrials transformen les matèries primeres en productes elaborats, que es poden utilitzar o consumir directament (com ara una cadira o el pa). Hi ha productes que es fabriquen per tal que siguin part de l'elaboració d'altres productes industrials (productes semielaborats). Per exemple, les barres de ferro produïdes per la indústria siderúrgica o el cautxú obtingut a les indústries químiques s'utilitzen en la indústria automobilística.

El treball artesà: producció manual i única

Abans de la indústria, els artesans produïen als seus tallers teles,... Continuar leyendo "L'evolució de la indústria: de l'artesania a la robòtica" »

El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

El Feudalisme

A partir dels segles IX-X a l'Europa occidental es va implantar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

Carlemany

Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres de l'Europa occidental. Va ser emperador l'any 800, va crear les lleis i va dividir el regne en diversos regnes.

La Societat Feudal

Privilegiats: rei, alta noblesa, alt clergat, cavallers, noblesa, monjos.

No privilegiats: artesans, pagesos.

La Noblesa

Es dedicava a la milícia i a la guerra.

El Clergat

Capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.

Artesans i Pagesos

Els pagesos eren la majoria de la població i els artesans una minoria.

La Noblesa Feudal

El rei era reconegut com la màxima autoritat. Els seus iguals eren els... Continuar leyendo "El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic" »

Societat i Economia a l'Edat Moderna

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

Creixement Demogràfic i Societat a l'Edat Moderna

Creixement Demogràfic

1. La natalitat i la mortalitat durant l'Edat Moderna eren molt altes, per això, el creixement de la població era lent.

2. A l'Edat Moderna el creixement demogràfic era molt lent, però va créixer un 30%.

3. Les zones més densament poblades eren la franja atlàntica, Països Baixos, nord de França i Alemanya, i el sud d'Anglaterra, i d'altra banda, el nord i el centre d'Itàlia i algunes zones del centre d'Alemanya.

4. La densitat espanyola era molt baixa, poc més de 15 hab/km².

5. La població durant l'època era bàsicament rural i vivia dispersa en poblets petits i en viles.

Societat Estamental

6. La societat estava organitzada en estaments.

7. La noblesa i el clergat... Continuar leyendo "Societat i Economia a l'Edat Moderna" »