Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Formación Profesional

Filosofia grezian sortu zen, K.A.VI mendean, Tales Miletokoa izan zen lehenengoa. Fenómeno naturalen azalpen mitikoen ordez azalpen arrazionalak emateko asmoz. Merkataritza garatzearekin batera, ohartu ziren hainbat herriren kontakizun eta azalpen mitoak ez zetozela bat, eta horrek ekarri zuen lehen filosofoak mundo mitikoaz ez fidatzea. Horren ordez, munduaren ikuspegi arrazionala sortu zen: mundua kosmos ordenatua da, lege finkoen mende dago, eta lege horiek zein diren jakin daiteke.

Zientzia

Zientzia zientifikoa: Emaitzen jakintza da; errealitatea arlotan banatzen du; método praktiko-esperimentala darabil; informaziotik abiatzen da, ezagutza eskuratzeko. Zientzia filosofikoa: Auzien jakintza da; errealitatea osotasuntzat hartzen du; método... Continuar leyendo "Filosofiaren Jatorria: Grezia eta Zientzia" »

Filosofia Política

És la manera de resoldre els conflictes socials per mitjà del diàleg, la negociació i/o el pacte.

Política

Ciència que tracta del govern i l'organització de les societats humanes, especialment dels estats.

Ciutadania

És la classe reconeguda pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies múltiples, i una persona que no té la ciutadania de cap estat es considera sense pàtria.

Dictadura

Forma de govern en la qual un grup reduït de persones manté el poder i l’imposa per la força. També rep el nom d'autocràcia o tirania. Dues dictadures del segle XX s'anomenen règims totalitaris.

Exemples: Nazisme, Feixisme, Estalinisme.

Liberalisme

Ideologia característica... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Filosofia Política i Teoria de l'Estat" »

¿Cuáles son las características del conocimiento científico?

Pasos del modelo hipotético-deductivo

Utilitarisme

L'utilitarisme defensa que la moral consisteix a cercar el bé màxim per al màxim de persones i a distribuir el benestar de manera imparcial. Això no depèn dels sentiments, emocions, etc., sinó del càlcul racional. L'utilitarisme sosté que es pot arribar a bastir un ordre moral racional a partir dels desitjos, contradictoris i diversos, de les persones, si s'assumeix la pràctica com a criteri d'avaluació de la realitat. Per això és objectiva: els individus valen pel que fan i no pel que representen. Les accions bones són les útils, aquelles que proporcionen plaer. Cal pensar abans d'actuar què convé més, i per això s'han de valorar les accions segons aquestes condicions:

• Intensitat
• Extensió
• Fructífera (capacitat

Vida d'Aristòtil

Aristòtil (384 - 322 a.C.) va néixer a Estagira, on el seu pare era metge del rei. Quedà orfe de jove, i el seu tutor el va enviar a Atenes per completar la seva educació. Allà va contactar amb Plató i va estar 20 anys a l'Acadèmia. Després de la mort de Plató, va viatjar per diferents llocs de Grècia, fins que Filip II li va encomanar l'educació del seu fill, el futur Alexandre el Gran. Quan Alexandre es va convertir en rei, Aristòtil va tornar a Atenes i va fundar el Liceu, on va impartir les seves ensenyances gairebé fins a la seva mort. Solia donar les seves classes mentre passejava amb els seus deixebles, per la qual cosa els membres del seu centre van rebre el nom de "peripatètics" (passejants). Després... Continuar leyendo "Aristòtil: Vida, Obra i Metafísica" »

FILOSOFIAREN FUNTZIOA TRACTATUS ETA IKERKETA FILOSOFIKOETAN

Wittgensteinen ustez, filosofía jarduera da, teoría baino Gehiago: proposizioak argitzeko eta ohiko hizkuntzaren itxura engainagarriak ez Desbideratzen laguntzeko jarduera da filosofía. Tractatusen, filosofiak Bizitzako arazoei erantzuten ez diela azaltzen du autoreak, filosofía ez da Zientzia bat, bere propposizioak zentzugabeak direlako. Horrenondorioz, filosofiaren zeregina ez da sistema Bat egitea, baizik eta hizkuntzaren mugak argitzea ( zer esan daitekeen zentzuz Eta zer ez). Hizkuntzaren mugek munduaren mugak adierazten dituzte, eta hitz Egin ezin denaren aurrean hobe da isiltzea.

Ikerkuntza filosofikoetan filosofía esanhiaren mugak Zehazteazn arduratzen da, muga horiek lengoaiaren

Argumentos Demostrativos de la Existencia de Dios y del Mundo

La Demostración de la Existencia de Dios

Para Descartes, la demostración de la existencia de Dios es crucial para salir del inmanentismo del cogito y de sus ideas (puesto que afirma que solo puede conocer el contenido de su conciencia). La recuperación de la objetividad y la salida del solipsismo exigen demostrar la existencia de Dios y su veracidad. En estas pruebas, se parte del cogito y de sus ideas. La demostración ha de consistir en poner de manifiesto que la mente no puede dudar de la existencia de Dios, quien garantiza que la mente no está constituida erróneamente.

Si Dios existe, por lo menos las verdades matemáticas tendrían validez para la realidad en sí. Descartes... Continuar leyendo "Demostración de la Existencia de Dios según Descartes" »

Filosofía anterior a Parménides

Monistas: Tales, Anaximandro y Anaxímenes

Los filósofos Tales, Anaximandro y Anaxímenes (conocidos como monistas) establecieron que el arjé del universo es una sustancia primordial de la cual proceden y están constituidas todas las realidades que existen. Tales propuso el agua, Anaxímenes el aire y Anaximandro afirmó que el principio es una sustancia indeterminada e infinita (apeiron).

Heráclito

Heráclito propuso como sustancia fundamental el fuego, ya que es una sustancia en constante transformación, y de ahí que afirme que la realidad se halla en constante devenir.

Los Pitagóricos

El interés de los pitagóricos es doble:

• Desde el punto de vista antropológico, sostuvieron la inmortalidad y la transmigración

1.1. Concepciones del Alma en la Filosofía Antigua

Hacia el siglo VI a.C., los defensores del orfismo y el pitagorismo pasaron a interpretar la physis como una sustancia o entidad espiritual: el alma, de origen sobrenatural e inmortal, que estaba en comunicación intelectual con la divinidad. Esta representaba la dimensión positiva de la persona, mientras que el cuerpo contendría la parte negativa. Según estas corrientes, cuando un alma era expulsada del mundo divino por cometer alguna acción que molestaba a los dioses, esta llegaba al mundo material y quedaba encerrada en un cuerpo del que no se liberaría hasta la muerte.

Influido por ellos, Platón recogió la idea de que el alma es de naturaleza espiritual, hallándose unida temporalmente... Continuar leyendo "Perspectivas Filosóficas: El Alma desde la Antigüedad y la Emancipación Ilustrada" »

Historia de la Psicología

La historia de la psicología se divide tradicionalmente en varias etapas:

• Arcaica
• Clásica
• Medieval
• Moderna

Conceptos Filosóficos y Religiosos Iniciales

• Politeísmo: Creencia en más de un Dios.
• Monoteísmo: Creencia en un solo Dios.
• Igualista: Combinación de monoteísmo y politeísmo (interpretación del texto original).
• Maniqueísmo: Creencia en dos dioses o principios opuestos (bueno y malo).
• Panteísmo: Creencia en que Dios es todo o está en todo.
• Chamán: Intermediario entre los humanos y el mundo de los espíritus.
• Dualista: Creencia en que cuerpo y alma pueden separarse definitiva o temporalmente.
• Monista: Creencia en la existencia solo del cuerpo, materia sin espíritu.

1ª Etapa: Arcaica

Etapa animista: Se cree que todo... Continuar leyendo "Recorrido Histórico del Pensamiento Psicológico" »