Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Oposición

Teoría del Conocimiento o Gnoseología

Procedente del griego, significa “conocimiento por el saber”. Es la rama de la filosofía que se ocupa del conocimiento humano. La gnoseología es la reflexión filosófica sobre la posibilidad, el origen, la naturaleza, la justificación y los límites del conocimiento.

Grados del Conocimiento Humano

1. La Ignorancia

Es el desconocimiento total que tiene un sujeto sobre un tema.

• Ignorancia activa: Reconoces que no sabes nada acerca de ese tema, pero tienes intenciones de saber sobre él. Presente en la frase de Sócrates “Solo sé que no sé nada”.
• Ignorancia pasiva: No reconocer que no sabes nada acerca de ese tema y te niegas a saber más. K. R. Popper decía que la verdadera ignorancia no era la

Argumentos Cartesianos sobre la Existencia de Dios

Descartes presenta tres argumentos para demostrar la bondad, perfección y existencia de Dios. Estos argumentos, con raíces en el pensamiento medieval, se asemejan a las propuestas de la escolástica.

El Argumento de las Ideas Innatas

El primer argumento se basa en la idea de que Dios es una idea innata de la razón. Descartes distingue tres tipos de ideas:

• Ideas adventicias: Originadas en la experiencia empírica (ej., la idea de ornitorrinco).
• Ideas facticias: Creadas por la mente a través de la imaginación o reflexión (ej., la idea de unicornio).
• Ideas innatas: Inherentes a nuestra naturaleza, presentes desde el nacimiento, no derivadas de la experiencia ni de la creación mental (a priori)

El Proceso del Conocimiento

El conocimiento humano se desarrolla a través de fases interconectadas que van desde la percepción sensorial hasta la conceptualización abstracta:

1. Fase de la Sensibilidad Perceptiva

   Los sentidos del sujeto captan datos sensoriales directos de la realidad, refiriéndose a aspectos particulares y concretos.

2. Fase de Abstracción Conceptual

   La mente separa los datos particulares y retiene lo general, formulando un concepto. Un concepto es una entidad abstracta fabricada por la mente a partir de la información sensorial, que permite comprender y ordenar la realidad múltiple.

Intereses del Conocimiento Humano según Immanuel Kant

Según Kant, el conocimiento humano está impulsado por dos intereses fundamentales:

1. Interés

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme

El Raonament Humà i la Forquilla de Hume

L'ésser humà, a més de percebre, raona i construeix frases. Si considerem les diverses proposicions amb què la ment expressa la veritat, observem dues classes:

• Aquelles la veritat de les quals consisteix en relacions d'idees.
• Aquelles la veritat de les quals és una qüestió de fet.

Aquestes dues classes de veritats constitueixen la denominada "forquilla de Hume": tota proposició o és necessària o contingent. Hi ha coses que són veritat en virtut de les idees que pensem, i d'aquestes hi ha veritable coneixement o ciència, que s'obté per intuïció o demostració. És el món de la veritat matemàtica o lògica.

En canvi, en tot el que es refereix a l'existència... Continuar leyendo "Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume" »

Ètica i Política a “La República” de Plató

Plató es pregunta per les funcions bàsiques en una societat que s’acabi de construir.

Les funcions socials

La funció productiva estaria protagonitzada pels camperols; la funció defensiva, pels soldats que conquereixin territoris i, alhora, defensin el poble. Si el poble creix, apareixen els governants amb la funció governativa, protagonitzada pels polítics.

L'ànima i la seva estructura

Els platònics consideren que la ment està formada per tres parts:

• Part irascible: emocions i passions.
• Part concupiscible: instints o pulsions.
• Part racional: part intel·lectiva.

Tot i que cada individu té les tres parts de l'ànima, en pot predominar una sobre les altres. Per això, les persones en les quals... Continuar leyendo "Ètica i Política a La República de Plató: Societat Ideal" »

Lógica y Razonamiento según Copi

Según el epistemólogo estadounidense Copi, la lógica racional se compone de la ciencia y la filosofía. Consideraba que lo lógico es una forma de razonamiento expresada en una sucesión de oraciones o enunciados con una conexión lógica-argumental, lo que remite al lenguaje.

Copi plantea que en el campo científico existen varios tipos de razonamiento, entre los que destacan:

Razonamiento Deductivo

Este tipo de razonamiento va de lo general a lo particular, partiendo de un enunciado general y utilizando la base empírica para llegar a la teoría. Un ejemplo clásico es:

• Premisa 1: Todos los seres humanos son mortales.
• Premisa 2: Sócrates es un ser humano.
• Conclusión (se desprende lógica y necesariamente de

1. Bizitza eta Moralaren Osagaiak

1.1. Balioak

Balioak gu gugan edo pertsonengan erakargarri egiten zaizkigun ezaugarriak dira, eta funtzio garrantzitsua betetzen dute gure identitatea zaintzen. Balio mota asko daude, adibidez: balio estetikoak, balio ekonomikoak, bizi-balioak, balio intelektualak, balio erlijiosoak eta balio militarrak. Garrantzi berezia duten balio mota batzuk daude: balio moralak. Balio moralen ezaugarriak:

• Balio moralak, gure bizitzan txerta ditzakegun eta txerta behar ditugun balioak dira. Beste balio batzuk ez bezala, balio moralak denok geureganatu ditzakegu behar beste saiatuz gero.
• Balio moralak pertsonalak dira ezinbestean.

1.2. Bertuteak

Filosofo klasikoek, bertutea, ongira bideratzen duten ohitura eta jarrera multzoari... Continuar leyendo "Bizitza eta Moralaren Osagaiak: Balioak, Bertuteak eta Askatasuna" »

Dogmatismoa

Dogmatismoaren arabera, egia ziurtasunez ezagut daiteke, hau da, egi finkoa. Dogmatismoaren aldekoak esaten dute badirela ziurtasun osoz lor ditzakegun printzipio elemental batzuk, eta oinarri sendoa izan daitezkeela jakintzarako. (Deskartes, Leibnizek eta Wolffek)

Perspektibismoa

Perspektibismoaren arabera, egia ikuspuntu jakin batetik soilik hauteman daiteke. Egia aldakorra da (pertsonen, uneen eta lekuen arabera). Filosofoen ikuspegitik egia, izan, bada, baina perspektiba jakin batetik soilik ikus daiteke, eta horrek baldintzatzen du egia hautemateko dugun modua. (Ortega eta Gasseten iritziz, posible da errealitatea hautematea, gure ingurubar berezitik abiatuta.

Erlatibismoa eta Subjektibismoa

Erlatibismo deritzo egia unibertsalak... Continuar leyendo "Filosofia: Dogmatismoa, Perspektibismoa, Erlatibismoa, Eszeptizmoa, Kritizismoa, Pragmatismoa, Koherentzia, Egokitasuna, Ebidentzia, Adostasuna" »

Teoria de les Idees de Plató

1. Metafísica

Per explicar la realitat, no és suficient referir-se a causes materials o físiques, sinó que cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (que existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees.

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons:

• El món perfecte i perenne de les idees, que constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible).
• El món imperfecte i canviant