Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Geología

Relieves de Argentina

Hacia el oeste se presenta una zona de montañas nuevas y estructuras más antiguas en el centro y este de Argentina. Las estructuras jóvenes tienen un gran desarrollo altitudinal, en algunas regiones superan los 6000 metros. Esta estructura forma la Cordillera de los Andes y presenta cadenas montañosas y sierras que se orientan en dirección norte-sur. Hacia el este, la altura de estas elevaciones va descendiendo. Hacia el sur de Argentina, en la ecorregión de los bosques patagónicos, los Andes comienzan a perder altura hasta sumergirse bajo el nivel del mar al este de Tierra del Fuego. Hacia el centro y el este del país se encuentran los macizos o mesetas que alcanzan los 2500 metros de altura. Estas estructuras... Continuar leyendo "Relieves, Recursos Naturales y Ecorregiones de Argentina: Un Panorama Completo" »

Magnitud e Intensidad de un Seísmo

Existen diferentes escalas que permiten medir la energía liberada por un seísmo y evaluar los daños que ocasionan. Entre ellas, destacan:

• Escala de Richter: Mide la magnitud de un terremoto, que es la medida de la energía liberada por el seísmo (peligrosidad).
• Escala MSK: Mide la vulnerabilidad. Consta de doce grados, ordenados con números romanos. Mide la intensidad de un terremoto, que es una estimación subjetiva de los efectos que produce el terremoto sobre las personas, los objetos, etc.

Dorsales Oceánicas: Expansión del Fondo Oceánico

La actividad de las dorsales oceánicas es responsable de que los continentes se fragmenten y se formen nuevos océanos entre los bloques continentales fragmentados.... Continuar leyendo "Terremotos, Dorsales Oceánicas, Zonas de Subducción y Volcanes: Conceptos Clave de Geología" »

Estructura Interna de la Terra: Capes i Discontinuïtats

Les capes de la Terra es separen mitjançant discontinuïtats sísmiques, identificades gràcies a l'anàlisi de les ones sísmiques.

Principals Discontinuïtats Sísmiques

• Discontinuïtat de Mohorovičić: Separa l'escorça del mantell. La seva profunditat és variable, entre 30 i 70 km.
• Discontinuïtat de Repetti: Divideix el mantell superior de l'inferior. Es troba a uns 670 km de profunditat.
• Discontinuïtat de Gutenberg: Marca la separació entre el mantell i el nucli extern. Situada a 2.900 km de profunditat.
• Discontinuïtat de Lehmann: Separa el nucli extern del nucli intern. Es localitza a 5.150 km de profunditat.

Litosfera i Astenosfera: Capes Clau

La litosfera és la part més externa... Continuar leyendo "Estructura Interna de la Terra: Capes, Discontinuïtats i Dinàmica Geodinàmica" »

L’ésser humà

És el factor que actualment té major influència, bé directament (urbanitzacions, vies de comunicació, mines a cel obert…) o bé indirectament (canvi climàtic, desforestació…), modificant el relleu d’una forma tan intensa i ràpida com mai s’havia produït a la Terra.

Els processos tectònics

Encara que modelen lentament el relleu, la seua acció canvia la forma d’actuar dels altres factors, impedint que s’arribe a una situació estable en el seu modelatge. Per exemple, l’elevació d’una plana (en estat de maduresa) pels processos tectònics torna a reactivar els agents geològics erosius.

Els sistemes morfoclimàtics

Són les formes de relleu característiques de cada tipus de clima. Els més importants són:... Continuar leyendo "Factors que modifiquen el relleu terrestre: Guia completa" »

Contaminació Atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és la presència en l'aire de matèries o formes d'energia que impliquen risc, dany o molèstia greu per a les persones i béns de qualsevol naturalesa. Es considera que l'aire està contaminat si en la seva composició apareixen una o més substàncies estranyes en quantitats que poden resultar nocives.

Elements del Procés de Contaminació

• Emissió: Quantitat de contaminants que són emesos directament a l'aire des del focus en un període de temps determinat.
• Dispersió: Conjunt de processos que fan disminuir el total de contaminants presents a l'atmosfera. Aquests processos són:
  • Transport
  • Difusió
  • Barreja (Depenen dels fenòmens meteorològics: vent, pluja...)
  • Deposició (Seca o humida)

Tres moments en la relació entre natura i societat

Dependència de la naturalesa

Segle XIX, i encara al segle XX, la població vivia bàsicament de l'agricultura i la ramaderia. Les persones que vivien en aquesta situació mantenien una relació molt estreta amb la natura, de la qual depenien quasi totalment. La naturalesa era vista com a font inesgotable de riquesa.

La Revolució Industrial

L'ús de fonts d'energia com el carbó va fer possible l'aparició de màquines cada vegada més eficaces i potents que van permetre obtenir tota mena de recursos amb facilitat i rapidesa, sense haver de témer per la seua conservació.

El creixement insostenible

En les últimes dècades, el ritme d'explotació dels recursos naturals és insostenible. El problema... Continuar leyendo "Relació Natura-Societat: Impacte Ambiental i Desenvolupament Sostenible" »

El suelo:Es la cubierta superficial de la mayoría de la superficie continental de la tierra.

es un agregado de minerales no consolidados y de partículas orgánicas producidas por la acción combinada

del viento, el agua y los procesos de desintegración orgánica.

La composición química y estructural del suelo esta determinado por el tipo de material geológico, donde se origina la cubierta vegetal

por la cantidad de tiempo en que ha actuado la meteorología.

El conocimiento básico de la textura del suelo es importante para los ingenieros, agricultores.

Naturaleza del suelo

los componentes primarios:Compuestos inorgánicos;producidos por la meteorización y la descomposición de las rocas superficiales.

Los nutriente solubles utilizados por las

Mecànica

Gelifracció: És quan l'aigua entra en les grietas i l'aigua augmenta de volum.

Termoclàstia: És quan se calienten molt i es dilata més que a l'interior.

Descompressió: És la pressió que sofreixen les roques, que es formen a grans profunditats.

Física

Oxidació: L'oxigen de l'aire, o el que hi ha dissolt a l'aigua, reacciona amb alguns minerals.

Dissolució: Afecta als minerals que són solubles en l'aigua, com alguns carbonats, sulfats i clorurs.

Carbonatació: És la reacció que tenen alguns minerals amb l'aigua amb dissolució.

Hidròlisi: És l'alteració dels minerals en reaccionar amb els ions H+ i OH- de l'aigua.

Met. biològica

Ruptura mecànica o alteració química de les roques causades a causa de l'acció dels éssers vius.... Continuar leyendo "Meteorització, Erosió i Transport Geològic: Guia Completa" »

L'estructura interna de la Terra

La Terra és un planeta rocós de 6.373 km de radi mitjà. A l'interior de la Terra hi ha una gran activitat. En són una prova els terratrèmols freqüents, el magma que flueix fins a la superfície i forma els volcans i l'aigua que sorgeix a altes temperatures als guèisers i fonts termals.

Per saber com és l'interior de la Terra, els geòlegs i geofísics han estudiat les roques recollides en mines i sondatges profunds, els materials emesos pels volcans i, sobretot, el comportament de les ones sísmiques que es produeixen durant els terratrèmols. Amb aquestes dades els científics han dividit la Terra en tres capes concèntriques: l'escorça, el mantell i el nucli.

L'escorça

L'escorça és la capa exterior... Continuar leyendo "L'estructura interna de la Terra i mètodes d'orientació" »

Datació Absoluta

Indica amb xifres d'anys o de milions d'anys el temps que fa que va tenir lloc un esdeveniment determinat. Es basa en l'anàlisi del procés de desintegració dels elements radioactius presents a les roques.

Datació Relativa

Estableix l'ordre cronològic en què van tenir lloc diversos esdeveniments, però no els assigna cap xifra d'antiguitat.

L'Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta els estrats. La disposició dels materials en estrats permet ordenar-los segons la seva antiguitat i explicar com i quan s'han format les diverses estructures geològiques.

Elements Definitoris d'un Estrat

• El mur: Correspon al pla inferior de l'estrat.
• El sostre: Coincideix amb el pla superior de l'estrat.