Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

La Història en el Món Antic: Gènere Literari i Moralitzador

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitzava científicament el passat, sinó que el narrava. Es basava en la tradició oral (de pares a fills). L'interès se centrava en els personatges i esdeveniments concrets, sobretot en la psicologia dels pobles i herois, i no en consideracions socials i econòmiques com en l'actualitat.

Un precedent important és l'historiador grec Heròdot. A Roma, la historiografia neix a la República (segles III-I aC), sota la idea que els valors dels avantpassats (dignes de seguir) s'estaven perdent. A més d'expressar admiració i nostàlgia per la grandesa dels temps... Continuar leyendo "Historiografia Romana: De la Narrativa Antiga a Livi" »

Oratòria a la Roma Republicana

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i convèncer els oients, essencial a la Roma democràtica. La retòrica era la principal matèria de l'ensenyament superior. L'època d'or de l'oratòria va ser durant la República, amb Ciceró com a orador per excel·lència.

Ciceró (106 aC - 43 aC)

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpino, fill d'una família de cavallers. Va completar els seus estudis a Roma i va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor. Al tornar a Roma, va començar la seva carrera política. Va ser nomenat cònsol l'any 63 aC i va pronunciar les quatre Catilinàries. Després de l'exili, va tornar a Roma i es va enfrontar a Marc Antoni. Va ser assassinat l'any 43 aC a la seva vila de Fòrmies.

Discursos

La Lírica Latina

Géneros y Autores

La Lírica es un género literario que expresa emociones y sentimientos subjetivos, generalmente amorosos, a través de versos variados.

En Roma, la Lírica floreció a partir de los últimos siglos de la República, cuando los poetas abandonaron los ideales patrióticos y se centraron en sus sentimientos personales.

Entre los poetas líricos romanos más destacados se encuentran:

• Catulo: Conocido por sus versos sobre su pasión por Lesbia.
• Horacio: El más grande poeta lírico latino, cuyas Carmina rivalizan con la poesía griega.
• Tibulo, Propercio y Ovidio: Elegíacos que profundizaron en el sentimiento amoroso y la tristeza.

Temas

Los temas de la Lírica latina son variados, incluyendo:

• Amor y pasión
• Felicidad

MAITASUN MOTAK:

Gorteko maitasuna

XII. mendean, Provenzan, lirika kortesaren barruan mugimendu berria hasi zen: trobadoreek kantatzeko konposizio lirikoak sortu zituzten. Abesti horiek "Gorteko maitasuna" izeneko maitasun eredu bat erakusten dute. Bere ezaugarriak hauek dira:

• Goi mailako dama ezkondua, ezinezko maitasuna bihurtzen da, lortezina delako.
• Maitaleak, aldez aurretik, badaki bere amodioa ezinezkoa dela, emakumearen zerbitzura jarriko da.
• Lortezina den maitasun honek sufrimendu handia eragiten dio maitaleari, baina sufrimendu hori gozamenez jasaten da.
• Damaren menpekotasunak sortzen duen sufrimendua, maitale ona, zenbat eta sufrimendu gehiago, orduan eta maitale hobea.

Maitasun platonikoa

Platon filosofoaren ideietan oinarritzen da. Mundu... Continuar leyendo "Maitasunaren motak eta Shakespeare-en lana" »

OPCIÓN A

1) Traducción

“Los cónsules Gneo Servilio Cepio y Cayo Sempronio Bleso se retiraron hacia África con doscientas sesenta naves. Tomaron algunas ciudades; dejando atrás un enorme botín, sufrieron un naufragio. Así pues, como las continuas desgracias de los romanos les desanimaban, el senado decretó que se retiraría del combate naval y tan sólo se salvaron sesenta naves de la guardia de Italia.”

2) Morfología

• Ducentis: ablativo plural femenino del adjetivo numeral: ducenti-ae-a.
• Ceperunt: 3ª persona del plural del pretérito perfecto de indicativo activo de capio.
• Reducentes: nominativo plural masculino del participio de presente activo del verbo reduco.
• Recederetur: 3ª persona del singular del pretérito imperfecto de subjuntivo

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort i, de sobte, es va trobar amb dos nens que pegaven a un noi, el Dídac, i el van llençar a la reclosa perquè era negre. Ella els estava intentant separar quan van aparèixer uns plats voladors. En aquell moment, l'Alba es va tirar a l'aigua per salvar el Dídac.

El Descobriment del Desastre

Quan van sortir, es van trobar que Benaure, el seu poble, estava tot destruït. Aquells dos nois que van pegar al Dídac estaven morts. Van anar corrents al poble i estava tot arruïnat; tothom estava mort. L'Alba va caure en la idea que els seus pares també podrien estar morts i va anar corrents a comprovar-ho. Efectivament, també ho estaven.

La Solitud

Género Épico: La Narración de Hazañas Heroicas

La épica relata gestas de héroes o personajes míticos. Es uno de los primeros géneros literarios, que inicialmente era de carácter oral y no tenía un autor único. Es un género narrativo, y su forma de expresión más tradicional fueron las narraciones en verso.

Características de la Épica Romana:

• La narración se realiza en pasado.
• El narrador puede aparecer en la obra o no.
• Se utiliza preferentemente la prosa o el verso largo.
• Fuerte influencia homérica.

Principales Poetas Épicos Romanos:

Publio Virgilio Marón

Toda su obra está llena de recuerdos de infancia y un profundo amor a la naturaleza. Entre sus obras más destacadas se encuentran Las Églogas y La Eneida, entre otras.

Ovidio

Fue... Continuar leyendo "Explorando los Géneros Literarios de la Antigua Roma: Épica, Lírica, Historiografía y Oratoria" »

Estructura de la Sociedad Romana

A lo largo de la historia, Roma presentó una **estructura social de tipo piramidal**: la clase dirigente en la cúspide, después la plebe y en la base, los esclavos. Esta estructura se caracterizaba por grandes diferencias entre sus estamentos, ya sean por razón social, económica o política.

Estamentos Sociales

• Patricios: Descendientes de antiguas y ricas familias. Desde un principio, y debido a su riqueza y poder social, ocuparon importantes cargos en el Senado y dominaban las asambleas.
• Plebeyos: El resto de la población (campesinos, artesanos, comerciantes...). Disfrutaban de derechos y, a lo largo del tiempo, lucharon por ellos, llegando a formar parte de las asambleas y, finalmente, del Senado.
• Clientes:

Comèdies de Plaute i Terenci

Plaute

Aulularia (La comèdia de l'olla)

Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret per por que no li robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.

Amphitruo (Amfitrió)

És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcumena, mentre Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i l'altre, fill d'Amfitrió.

Bacchides (Les Baquis)

Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades... Continuar leyendo "Comèdies de Plaute i Terenci: Anàlisi i Resum" »