Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Fundació i Urbanisme

La fundació de Barcino es va produir per part d'August entre el 15 i el 18 aC, amb el nom de Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. L'arqueologia ens mostra que fou una petita ciutat de 109,4 Ha fortificada per una muralla que dictava un trapezi. S'hi accedia a través de quatre portes corresponents als eixos principals, que alhora disposaven una planta de la ciutat regular i axial. Durant els tres primers segles, Barcino adoptà el paper de centre religiós, polític i administratiu, sense desenvolupar-se com a centre residencial. Com a fet rellevant de l'evolució urbana, destacà la construcció de la muralla del segle III, que reforçà la muralla original sense modificar-la.

L'urbanisme seguia el model de Roma, com... Continuar leyendo "Barcino: Origen i Evolució de la Barcelona Romana" »

Orígenes del latín

El latín tiene sus orígenes en la región del Lacio, una pequeña zona de la península Itálica cuyo epicentro es Roma. Fue extendiendo su área de influencia a medida que Roma conquistaba territorios, quedando vinculada a la política expansionista de los hombres que la hablaban. En el siglo I d.C., el Imperio romano había sometido a todos los pueblos del Mediterráneo. A pesar de esto, el latín no proscribió del todo las lenguas vernáculas y en algunos territorios predominó el bilingüismo o hubo poca penetración del latín (diglosia). Los testimonios más antiguos en latín datan del siglo VI a.C. El latín perdura en cierto modo en las lenguas que derivan de él, las lenguas románicas.

Fundación de Roma

Los... Continuar leyendo "Orígenes del latín y fundación de Roma" »

Evolución Fonética del Latín al Español

A continuación, se detallan los principales cambios fonéticos que experimentó el latín vulgar en su transición hacia las lenguas romances, con especial énfasis en el español:

• Desaparición de consonantes finales: La -m final y otras consonantes (distintas de -s) desaparecen.
• Diptongación de vocales:
  • Los diptongos latinos Ae y Oe evolucionan a e.
  • El diptongo Au evoluciona a o.
• Transformación de vocales breves:
  • La i breve (ĭ) se transforma en e.
  • La u breve (ŭ) se transforma en o.
• Diptongación de vocales tónicas abiertas:
  • La e tónica abierta (ĕ) diptonga a ie.
  • La o tónica abierta (ŏ) diptonga a ue.
• Pérdida de la -e final: La vocal -e final desaparece.
• Prótesis de e-: La s- inicial seguida de consonante

Lengua romance son una rama indoeuropea de lenguas que están estrechamente relacionadas entre sí y que históricamente han evolucionado (o son equivalentes) del latín vulgar entendido en su sentido etimológico, esto originó distintas lenguas, como el castellano, catalán, gallego, etc. EVOLUCIÓN La consonante f en posición inicial pasa a ser h. Los grupos consonánticos iniciales, pl, ll y cl pasan a ser ll. El origen de la j puede venir del sonido i (iustitia), la x latina (exemplu), los numerales, XL 40 L 50 LX 60 LXX 70 LXXX 80 XC 90 C 100, CD 400, D 500, DC 600, DCC 700, DCCC 800, CM 900, M 1000, MM 2000. Origen de la CH, del grupo Factu- (hecho) y Multu- (mucho). EL CIRCO. Era rectangular y curvado en uno de sus lados, las partes... Continuar leyendo "Lengua Romance y Literatura Clásica" »

MAITASUN MOTAK:

Gorteko maitasuna

XII. mendean, Provenzan, lirika kortesaren barruan mugimendu berria hasi zen: trobadoreek kantatzeko konposizio lirikoak sortu zituzten. Abesti horiek "Gorteko maitasuna" izeneko maitasun eredu bat erakusten dute. Bere ezaugarriak hauek dira:

• Goi mailako dama ezkondua, ezinezko maitasuna bihurtzen da, lortezina delako.
• Maitaleak, aldez aurretik, badaki bere amodioa ezinezkoa dela, emakumearen zerbitzura jarriko da.
• Lortezina den maitasun honek sufrimendu handia eragiten dio maitaleari, baina sufrimendu hori gozamenez jasaten da.
• Damaren menpekotasunak sortzen duen sufrimendua, maitale ona, zenbat eta sufrimendu gehiago, orduan eta maitale hobea.

Maitasun platonikoa

Platon filosofoaren ideietan oinarritzen da. Mundu... Continuar leyendo "Maitasunaren motak eta Shakespeare-en lana" »

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort i, de sobte, es va trobar amb dos nens que pegaven a un noi, el Dídac, i el van llençar a la reclosa perquè era negre. Ella els estava intentant separar quan van aparèixer uns plats voladors. En aquell moment, l'Alba es va tirar a l'aigua per salvar el Dídac.

El Descobriment del Desastre

Quan van sortir, es van trobar que Benaure, el seu poble, estava tot destruït. Aquells dos nois que van pegar al Dídac estaven morts. Van anar corrents al poble i estava tot arruïnat; tothom estava mort. L'Alba va caure en la idea que els seus pares també podrien estar morts i va anar corrents a comprovar-ho. Efectivament, també ho estaven.

La Solitud

Lenguas Romances y su Origen en el Latín

Distribución Geográfica de las Lenguas Romances

El Latín, lengua del Imperio Romano, dio origen a diversas lenguas que se hablan en la actualidad en varias regiones de Europa y más allá. Algunas de las lenguas romances más conocidas incluyen:

• Península Ibérica: Gallego, Catalán, Portugués y Castellano (Español)
• Francia: Francés y Provenzal
• Italia: Italiano y Sardo
• Este de Europa: Rumano

Influencia de Otras Lenguas

Además del Latín, otras lenguas también han contribuido al vocabulario de las lenguas romances. Algunos ejemplos notables son:

• Árabe: alfombra, almohada, aljibe
• Griego: anorexia, antología, clima
• Celta: embajador, truhán, vasallo

Latinismos: Herencia del Latín en Nuestro Vocabulario

Los... Continuar leyendo "Influencia del Latín en las Lenguas Romances y Formación de Palabras" »

El Viatge al Món dels Morts

Catàbasi i Anàbasi

Baixada al món dels morts (catàbasi), pujada (anàbasi) i sortida: reencarnació. Simbolitza el final d'una etapa molt llarga, el descans o el càstig, i també representa el judici.

Personatges que Baixen

Demèter i Hermes.

Càstigs

Sísif

Es va revelar al déu fluvial Asop que l'autor del rapte de la seva filla havia estat Zeus.

El càstig consistia a empènyer una gran pedra arrodonida des de la base d'una muntanya fins al cim per, un cop allà, veure com aquesta queia rodant fins al punt de partida.

Tici

Per ordre de la gelosa Hera, va intentar violar Leto, la mare d'Apol·lo i Àrtemis.

Dia rere dia, dos voltors (o dues serps) li devoraven el fetge, que es renovava a la nit, de manera que l'endemà... Continuar leyendo "El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts" »