Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Gèneres Literaris i Fonts de Coneixement de l'Antiguitat

Gèneres de Novel·la Històrica

• Novel·la Històrica: La història té un paper destacat i l'autor pretén fer una reconstrucció històrica seriosa.
• Novel·la d'Intriga: Novel·les que tenen un component històric, però afegeixen elements policíacs, d'intriga i d'investigacions privades. Tots els casos se situen a Roma o en alguna ciutat de l'Imperi. Gràcies a les investigacions, coneixem la ciutat urbanísticament, els espectacles, i la vida dels homes i esclaus.
• Novel·la Mitològica: Han inspirat molts artistes i escriptors. Hi havia autors que escrivien obres juvenils per donar a conèixer històries de la mitologia grega i romana.
• Contes: Eren menys escriptors. La majoria de contes

Preposiciones Latinas y sus Casos

Etimología y Derivación de Términos Latinos

Derivaciones Comunes

• Capillum (Cabello) → Capilar
• Parabolam (Palabra) → Parábola
• Duplare (Doblar) → Duplicar
• Recuperare (Recobrar) → Recuperar
• Laicum (Lego) → Laico
• Primarium (Primero) → Primario
• Capacem (Capaz) → Capacidad
• Septem (Siete) → Séptimo
• Faciem (Cara) → Facial
• Lactosam (Lechosa) → Lactosa

Locuciones Latinas Frecuentes

Alea iacta est

La suerte está echada.

Alter ego

El otro yo.

Numerus clausus

Número limitado.

Per cápita

Por cabeza.

Història Antiga: Grècia i Roma

Etapes Clau de l'Antiga Grècia

1. Les Colonitzacions Gregues

   Al segle VIII aC, els grecs van establir contacte amb els pobles indígenes del litoral i van fundar colònies importants com Empúries i Roses.

2. Esplendor de les Polis Gregues

   Les polis eren ciutats-estat independents. Dues de les més destacades van ser:

   • Esparta: Estava governada per una minoria de ciutadans (els aristòcrates) que havien sotmès la resta d'habitants per la força de les armes. Les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans.
   • Atenes: Es va enriquir gràcies al comerç i al treball dels esclaus.

3. Decadència de les Polis

   Les polis es van cansar de pagar impostos a Atenes, fet que va provocar enfrontaments. Esparta es va aprofitar

Historia y Fundación de Roma

Explora los orígenes de la Antigua Roma, desde su fundación hasta los personajes clave que forjaron su leyenda.

Hitos Fundacionales

• Fecha de fundación de Roma: 753 a.C. (siglo VIII a.C.)

Personajes Clave en la Fundación de Roma

• Anquises: Padre de Eneas.
• Padres de Eneas: Anquises y Afrodita.
• Latino: Rey del Lacio y padre de Lavinia.
• Lavinia: Hija de Latino y esposa de Eneas.
• Numitor: Rey de Alba Longa.
• Amulio: Hermano de Numitor, a quien desterró para proclamarse rey.
• Madre de Rómulo y Remo: Rea Silvia.
• Alba Longa: Ciudad fundada por Julo Ascanio (hijo de Eneas y Lavinia).
• Tito Tacio: El rey sabino.

Leyendas Romanas

El Rapto de las Sabinas

Cuando Rómulo fundó Roma, la ciudad apenas tenía mujeres. Para solucionar esta situación,... Continuar leyendo "Diccionario Esencial de Mitología y Leyendas Clásicas: Roma y Grecia" »

Llengües i Famílies Lingüístiques

Aproximadament 5000 llengües. Les famílies lingüístiques són un conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

A partir del segle XVIII, es van comprovar semblances entre algunes llengües. Es va determinar que un bon nombre de les llengües d'Europa i algunes d'Àsia formaven part d'una mateixa família lingüística.

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp va publicar la teoria d'una família lingüística anomenada indoeuropea, que tenia una llengua originària comuna anomenada indoeuropeu (parlada al tercer mil·lenni aC al centre d'Europa i les estepes de Sibèria).

Conceptes Clau

Diàspora

Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

El Llatí i l'Imperi Romà

La... Continuar leyendo "Llengües, Llatí i Imperi Romà: Un Viatge Històric i Lingüístic" »

La religión oficial romana asimiló las divinidades griegas. Estas deidades recibían el nombre de divinidades olímpicas porque se situaba su sede en el monte Olimpo de Grecia.

Divinidades Griegas Asimiladas por Roma

Otras divinidades de origen griego también tomadas por los romanos son:

• Saturno, equivalente al dios Cronos, que devoró a sus hijos y que fue desterrado a Italia por Júpiter.
• Las Musas, nueve hermanas que representan la inspiración de artistas y literatos.
• Las Ninfas, jóvenes muchachas que habitan lugares agrestes, como bosques, fuentes y ríos.

Roma también adoptó divinidades de otras culturas, como la diosa frigia Cibeles, el dios persa Mitra y la diosa egipcia Isis.

La Tríada Capitolina y Deidades Romanas Propias

Entre las... Continuar leyendo "El Panteón Clásico: Deidades Romanas, Griegas y Héroes Míticos" »

Deidades Romanas

• Los Penates: Protegían la casa y la ciudad. Eran los que Eneas trajo desde Troya.
• Los Lares: De origen etrusco, latino y sabino. Representan los espíritus de los antepasados.
• Los Manes: Espíritus relacionados con el culto a los muertos.
• Los Genios: Divinidades protectoras de las bodas y los enlaces, de carácter sexual. Se relacionan con los varones.
• Saturno: Se relaciona con el dios griego Cronos.
• Flora: Diosa protectora de la vegetación.
• Silvano y Fauno: Silvano se relaciona con los bosques y las tierras sin labrar, y Fauno con la fertilidad de los campos y del ganado.
• Palas: Antigua diosa romana protectora de los pastores y rebaños.
• Término: Dios protector de los lindes y los límites entre los campos.

Evolución del Latín

• Los

El Teatre a Grècia

El teatre va néixer a Grècia, vinculat amb el culte a Dionís. L'edifici també podia tenir una funció política, ja que a les ciutats que no disposaven d'un espai específic (ekklesiastérion) s'hi reunien les assemblees de ciutadans.

L'Edifici

Com a element important de la vida política i religiosa grega, el teatre va començar sent una graderia excavada al vessant d'un pujol, al centre de la qual hi havia un cercle amb un altar per honorar al Déu i una paret anomenada skene.

Els Ludi Scaenci

Els poetes que volien participar en els concursos dramàtics, durant la celebració de les festes, presentaven les obres i després un jurat triava els guanyadors.

Els coregues s'encarregaven de les despeses dels actors i, de vegades,... Continuar leyendo "Teatre, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Grècia i Roma" »

El Castell Feudal

Funcions del Castell

El castell feudal complia dues funcions principals:

• Defensiva: Servia com a refugi en cas d'atac.
• Residencial: Era el lloc on vivia el senyor feudal.

Els castells estaven fortificats per una muralla. El seu origen eren simples torres envoltades per un mur o palissada. Primer es construïen de fusta i, amb el temps, van acabar convertint-se en castells fets amb pedra. La llum i l'escalfor es proporcionaven amb el foc. Les comoditats eren escasses: hi havia tapissos que adornaven les parets i uns quants mobles fets, sobretot, amb fusta (baguls, taules, cadires, llits...).

La Vida al Castell

Vida diària:

1. Cobrar impostos.
2. Conversar amb amics.
3. Rebre vassalls.
4. Impartir justícia.

Dies especials:

1. Banquets o festes: Música,

COLLOQUIUM LATINUM

—¿Está tu padre en la villa?

—No, mi padre está ausente.

—¿Dónde está tu padre?

—Él es mercader y debe navegar a Grecia en un gran barco.

—Mi padre es valiente y no teme al mal.

—Mi padre también es valiente, pero nunca navega; siempre viaja a pie o en carro.

—¿Por qué tu padre no navega?

—Mi padre es médico en la ciudad, no comerciante, y en la ciudad no es posible navegar.

REGLAS DE VOCABULARIO Y ETIMOLOGÍA

• Numquam (1, 28): Nunca
• Absentem (1, 29): Ausente
• Antiquum (1, 2, 28): Antiguo, Antiquísimo
• Pedem (1, 7, 8, 27): Pie, Pedal
• Aqua (1, 28): Agua, Acuario
• Quattuor (17, 25, 28): Cuatro
• Capitalem (1, 8, 10, 29): Capital, Caudal
• Corpus (2, 3, 27): Cuerpo, Corporal
• Rationem (1, 8, 30): Razón
• Latus (2, 4, 27): Lado,