Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

Les Termes Romanes

1. Definició

Eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma. Les termes romanes eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir-ne un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.

2. Origen

Com molts altres èxits culturals, la idea no és pròpiament romana, sinó grega. Sí que és cert que a la Grècia clàssica no van existir termes a l'ús, però sí espais dedicats al culte... Continuar leyendo "Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials" »

L'Imperi Romà: Del Principat d'August a la Tetrarquia

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

L'Origen de la Roma Imperial i el Principat

Roma Imperial: després de la mort de Juli Cèsar, Roma va viure un nou repartiment del poder per mitjà d'un segon triumvirat (43 aC). Aviat es va iniciar una nova guerra civil entre els nous triumvirs, i va ser durant aquest conflicte quan es va gestar l'origen del poder polític imperial al voltant de la figura d'Octavi, després de la submissió de Lèpid i d'haver derrotat Marc Antoni a la batalla naval de l'any 31 aC.

Octavi August va passar a ser conegut amb l'àlies d'August (Augustus, el sacrosant o venerable) i a tenir a les seves mans tot el poder de Roma. Malgrat la seva autoritat absoluta, no es va considerar mai de manera oficial la idea de restaurar la monarquia. Continuaven en funcionament... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Del Principat d'August a la Tetrarquia" »

Panorama de la Literatura Romana: Teatro, Comedia y Prosa Histórica Clásica

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,87 KB

El Teatro y la Historiografía en la Literatura Latina Clásica

La literatura romana, especialmente en sus géneros dramático e historiográfico, refleja una profunda asimilación y adaptación de las tradiciones helénicas, sirviendo como vehículo para la expresión del pensamiento y el ideal patriótico romano.

I. El Drama Romano: Influencia Griega y la Contaminatio

La presencia del teatro en Roma se debe a la influencia cultural que sufrió de Grecia. El teatro romano se caracterizó por ser una adaptación imitativa del teatro griego.

Concepto Clave: La Contaminatio

El término clave que define este proceso es la contaminatio, que consiste en adaptar una obra griega introduciendo en su desarrollo escenas de otra (del mismo autor o de otro)... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Romana: Teatro, Comedia y Prosa Histórica Clásica" »

Guia de Mitologia Clàssica: Déus, Herois i Monstres

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

Apol·lo i les nou Muses

Apol·lo, fill de Zeus i Leto, era el déu que representava la bellesa, la poesia i la música, i feia prediccions per al futur. L'adjectiu que anomenava Apol·lo era "Febus", que significa "llop". Dins la seva iconografia trobem: la fletxa, l'arc i el caduceu (serp enrotllada al pal) i, el més important, el llorer (planta), amb el qual atorgava la "corona" als guanyadors.

El mite de Marsias

Marsias va aprendre a tocar la flauta i va reptar Apol·lo a un concurs musical per veure quin dels dos tocava millor; les nou Muses van actuar com a jurat. Apol·lo li va dir que toquessin l'instrument al revés. Va guanyar Apol·lo, ja que ell tocava l'arpa i a Marsias no li sortia l'aire de la flauta i sonava malament. Com a càstig,... Continuar leyendo "Guia de Mitologia Clàssica: Déus, Herois i Monstres" »

Éxito Épico: Resumen Detallado de los Cantos VII, VIII y IX de la Eneida

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,87 KB

Eneida: Cantos VII, VIII y IX – Resumen Detallado

Canto VII: La Guerra se Desata

Eneas vuelve de los infiernos y da sepultura a su nodriza. Comienza la narración de las aristeias de distintos reyes en batallas sangrientas. Se describe el Lacio, gobernado por Latino, cuya esposa es Amata y su hija Lavinia. Turno es un pretendiente de Lavinia, pero un prodigio indica que ella debe casarse con un extranjero que dominará la urbe. Otro presagio señala que Lavinia será ilustre, pero traerá guerras a su pueblo.

También se comen las mesas al final de sus trabajos. Eneas envía a sus embajadores a realizar ofrendas, quienes reciben hospitalidad y responden preguntas. Se le ofrece a Eneas la mano de Lavinia. Juno decide provocar una guerra entre... Continuar leyendo "Éxito Épico: Resumen Detallado de los Cantos VII, VIII y IX de la Eneida" »

Arquitectura i Vies Romanes: Coliseu i Xarxa Viària de l'Imperi

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,05 KB

Estructura de l'Amfiteatre Romà (Coliseu)

Forma i Elements Principals

  • Forma: ovalada.
  • Arena: Zona central destinada a la lluita.
  • Cavea: Grades per als espectadors, dividides per categoria social: prima, media i summa cavea.
  • Vomitoria: Boques d'entrada i sortida.
  • La cavea tenia forma de cunya per facilitar la transició i la circulació.
  • Mur entre l'arena i la cavea.
  • Velum: Toldo protegit per un sistema de pals i mastils.
  • Subterraneum: Zona sota l'arena que contenia montacàrregues (ascensors) per pujar elements i animals.

Tipus de Lluites i Espectacles

Al Coliseu es duien a terme diversos espectacles:

  • Lluites de gladiadors.
  • Lluites entre feres i gladiadors.
  • Combats de feres contra feres.
  • Naumàquies (batalles navals simulades, tot i que menys comunes en
... Continuar leyendo "Arquitectura i Vies Romanes: Coliseu i Xarxa Viària de l'Imperi" »

Teatro español de posguerra: Del humor a la crítica social

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,41 KB

Teatro español de posguerra

El teatro burgués y de evasión

Tras la Guerra Civil, el teatro se dirigía a un público burgués que buscaba evadirse de los problemas y divertirse. La censura de la época no permitía mucho más.

Antes de la guerra, Jardiel Poncela estrenó Eloísa está debajo de un almendro, con un teatro basado en lo absurdo. Junto a Miguel Mihura, son los máximos representantes del teatro de humor de la época. Miguel Mihura, autor de Tres sombreros de copa (escrita antes de los movimientos vanguardistas), Maribel y la extraña familia o Ninette y un señor de Murcia, también basa su teatro en lo absurdo.

El teatro en el exilio

Tras la Guerra Civil, muchos escritores, tanto de poesía como de teatro, se exiliaron de España.... Continuar leyendo "Teatro español de posguerra: Del humor a la crítica social" »

La Estructura Social de Roma Antigua: De la Monarquía al Bajo Imperio

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,93 KB

La Sociedad Romana: Evolución y Estructura Social a Través de las Épocas

La Época Monárquica (753-509 a.C.)

Durante la monarquía, Roma funcionaba como una **ciudad-estado**. Su población no era todavía muy numerosa.

Estructura Social en la Monarquía

  • Población Libre:
    • Patricios: Eran los descendientes de los fundadores de la ciudad de Roma y gozaban de un rango social superior. Poseían **riqueza** y muchos derechos.
    • Plebeyos: Eran originarios de los pueblos dominados por Roma en su expansión y también extranjeros. No disfrutaban de tantos derechos como los patricios.
  • Esclavos: Durante esta etapa, no constituían un grupo demasiado numeroso ni tan importante como lo sería en periodos posteriores.

La Época Republicana y el Alto Imperio (

... Continuar leyendo "La Estructura Social de Roma Antigua: De la Monarquía al Bajo Imperio" »

Història de l'Antiga Roma: Orígens, Societat i Pax Romana

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,88 KB

Orígens de Roma a la Península Itàlica

La Península Itàlica estava habitada per diversos pobles:

  • Al centre: Els llatins (principalment pastors i agricultors).
  • Al nord: Els etruscos.
  • Al sud: Els grecs, que havien fundat colònies (conegudes com a Magna Grècia).

L'Assentament i la Fundació de Roma

A mitjan segle VIII a.C. (segle VIII), algunes tribus llatines es van aplegar a la riba del riu Tíber.

Posteriorment, els llatins es van assentar sobre els set turons (Quirinal, Viminal, Esquilí, Capitoli, Palatí, Aventí i Celi) per protegir-se de les inundacions freqüents. Allà van aixecar els primers poblats i van crear la ciutat de ROMA, que es va convertir ràpidament en un important enclavament comercial.

La Religió dels Romans

Els romans... Continuar leyendo "Història de l'Antiga Roma: Orígens, Societat i Pax Romana" »

Poesia Lirikoa: Katulo, Horazio eta Ovidio

Clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,57 KB

Poesia Lirikoa

Poesia lirikoaren ezaugarri nagusiak polimetria, musikalitatea eta sentimendu pertsonalen adierazpena dira. Ez da irakurtzeko sortua, errrezitatzeko baizik.

Katulo (k.a. 84-54)

Katulo neoterikoen buruzagi bezala ezagutzen da. Poesia epikoa atzean utzi nahi izan zuten eta egitura txikidun eraketa landuak sortu zituzten.

Bere korpusa 116 liburuz osatua dago eta hiru atal nagusi bereizten dira:

  1. 1-60. poemak: Poema liriko laburrak, metrika eta gai desberdinekin osatuta.
  2. 61-68. poemak: Poema luzeagoak. Mitologiari buruzko epopeia laburra, ezkontza ereserkia, etab.
  3. 69-116. poemak: Gaia antzekoa izan arren, metrika landuagoa eta berdintsuagoa.

Inspirazioa grekoengandik jaso zuen. Landutako gaiak: poesia erotikoa, naturaren deskribapena... Sentimentalismoa,... Continuar leyendo "Poesia Lirikoa: Katulo, Horazio eta Ovidio" »