Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Matemáticas

Pasos para el Rebatimiento

1. Se busca el eje de rebatimiento (H o F).
2. Se traza una perpendicular al eje por el punto que se va a rebatir.
3. Se traza una paralela al eje por ese punto.
4. Sobre esa paralela se copia el delta cota o delta vuelo.
5. Se consigue el VT (Verdadera Magnitud), que es la unión del pie de la perpendicular con el extremo del Delta.
6. Con una abertura de compás igual a VT y haciendo centro en el eje, se traza un arco hacia la perpendicular.
7. Donde ese arco corta a la perpendicular, se obtiene el punto rebatido.

Pasos para el Desrebatimiento

1. Se traza una perpendicular al eje por el punto que se va a desrebatir.
2. Se traza una paralela al VT por el pie de la perpendicular.
3. Con una abertura de compás desde el eje hasta el punto rebatido, se hace

Oinarrizko Kontzeptuak

Hona hemen normalizazio eta dokumentazio arloko oinarrizko kontzeptuen definizioak:

Araua (norma)

Araua dokumentu publikoa da, alderdi interesdun guztiek adostua eta normalizazio-erakunde aitortu batek onartua.

Normalizazioa

Trukerako benetan baliagarriak diren datuak ezagutzea eta normalizatzea esan nahi du, ez beste batzuk.

Estandarizazioa

Produktu, zerbitzu edo prozedura baten ezaugarriak doitzeko edo egokitzeko prozesua da, horiek mota, eredu edo arau komun baten antzekoak izan daitezen.

Trazabilitatea

Fitxategi bat aurkitzean, kontsultatzean eta editatu duten erabiltzaileak identifikatzean datza, besteak beste.

Dokumentu Bizia

Dokumentu bizia etengabe eguneratzen ari dena da, aipatzen duen kontzeptuaren aldaketak islatzeko.... Continuar leyendo "Normalizazioa eta Dokumentazio Kontzeptuak" »

Corrección y Estructuración de Ejercicios de Probabilidad

A continuación, se presenta la corrección y estructuración del documento original, mejorando la claridad, ortografía y formato, manteniendo íntegro el contenido matemático.

Caso 1: Desplazamiento y Puntualidad de un Alumno Universitario

Sea un alumno que asiste a la Facultad. Definimos los siguientes sucesos:

• A: El día elegido, el alumno va en autobús.
• C: El día elegido, el alumno va en coche.
• P: El alumno llega puntual a clase.
• R: El alumno llega con retraso a clase.

Datos Iniciales y Probabilidades

Se nos proporciona la siguiente información:

1. El alumno va en autobús el 80 % de los días: $p(A) = 0.8$.
2. Por lo tanto, va en coche el resto de los días: $p(C) = 1 - p(A) = 1 - 0.8 = 0.

Criteris Clau de Noticiabilitat a la Televisió

La televisió, com a mitjà de comunicació, estableix els seus propis criteris per determinar què esdevé notícia i com es presenta. Aquests factors són essencials per entendre la construcció de l'agenda informativa televisiva.

A. La Possibilitat de Transmissió Visual

Perquè qualsevol esdeveniment sigui considerat notícia a la televisió, ha de poder ser emès i tenir un format televisiu, és a dir, imatge. A la TV, si no es disposa d'imatge, la importància de la notícia cau en picat, el fet perd moltíssim ressò i pes, i el problema pràcticament desapareix. Per tant, al criteri de noticiabilitat s'hi ha d'afegir la possibilitat de transmissió visual.

B. La Producció i els Recursos

Un... Continuar leyendo "Criteris Clau de Noticiabilitat a la Televisió: Imatge, Producció i Narrativitat" »

Erromatar Inperioa

Herri Barbaroen Mehatxua

• Erromatar Inperiotik kanpokoak barbaroak ziren.
• Hunoak Asiako estepetan bizi ziren.
• Tribuetan bizi ziren eta nomadak ziren.
• Erromatarrekin harremanak zituzten; batzuk baketsuak ziren, eta beste batzuk bortitzak.
• Germaniar batzuk Erromatar Inperioan sartu ziren eta jabetza txikiak ustiatzen zituzten.

Inperioaren Zatiketa

• Inperioaren zatiketa Germaniarren eta Hunoen aurka hobeto antolatzeko egin zen.
• Teodosio I.ak Erromatar Inperioa bitan zatitu zuen 395. urtean.

Germaniar Erresumak

Lurraldearen eta Politikaren Antolaketa

Mendebaldeko Erromatar Inperioa erresuma independenteetan zatitu zen V. mendetik VII. mendera bitartean.

Antolaketa Politikoa

Errege-erreginek agintzen zuten, monarkiak ziren. Monarka bakoitzak... Continuar leyendo "Antzinaro Berantiarra eta Erdi Aro Goiztiarra: Inperioak eta Erresumak" »

Conceptos Fundamentales de Geometría Analítica

Cuestionario sobre Cónicas y Rectas

1. ¿Para qué sirve el valor de la excentricidad en una cónica?

   Sirve para determinar el tipo de cónica: si es elipse, parábola o hipérbola.

2. ¿En qué casos la razón ($r$) del punto de división de un segmento es positiva?

   Si la razón ($r$) es positiva, significa que el punto de división del segmento está dentro de él. Si es negativa, está afuera.

3. ¿Cómo puedo saber, a partir de las ecuaciones generales de dos rectas, si son paralelas?

   Son paralelas porque los coeficientes de $x$ y $y$ son proporcionales (o iguales, si las ecuaciones están normalizadas).

4. ¿Para qué sirve obtener los parámetros clave en la ecuación de una circunferencia?

   Sirve para obtener

Diferencia entre autocorrelacions simples i parcials: la diferencia està en que les autocorrelacions parcials mesuren la correlació entre xt i xt-k sense tenir en compte la influència dels valors intermitjos. Transformacions pqe el model quedi adequat? Per una banda, el fet que el paràmetre SMA(1) no sigui invertible vol dir que el model està sobreestimat, per tant, podríem pensar en treure la diferència estacional o també en treure aquest paràmetre// Com que el paràmetre AR de la part regular no ha sortit estacionari, provaríem d’afegir una diferència regular. Tipus d’heterescodasticitat 1 o 2. Per solucionar el problema d’heteroscedasticitat: ponderar les dades usant com a pes la inversa del quadrat dels valors predits pel... Continuar leyendo "Què vol dir la paraula convencional" »

Significado de las Fracciones

a. Partes de un todo (parte de un todo en situaciones de medida)

Se da en situaciones en las que un todo, ya sea este continuo o discreto, ha de ser dividido en partes equivalentes. El “todo” es la unidad y la fracción expresa la relación existente entre el número de partes y el número total de partes en que se ha dividido el “todo”.

a.1) Continuo

En la panadería de Isabel, venden bizcochos en porciones. Isabel parte cada bizcocho en 4 porciones iguales y después los vende por separado. Si hizo tres bizcochos y ha vendido ¼ ¿Qué cantidad de bizcocho le queda por vender?

(Dibujo 3 cuadrados divididos en 4 todos pintados menos en 1 pintar 3 y dejar uno)

Le quedan por vender 11/4 porciones de bizcocho.

a.

Geometria Plana

Perímetres

• Triangle: P = a + b + c
• Quadrat: P = 4 · c
• Rectangle: P = 2 · (b + h)
• Polígon regular: P = n · c (on n és el nombre de costats i c la longitud del costat)
• Cercle (Circumferència): P = 2 · π · r

Àrees

• Triangle: A = (b · h) / 2
• Quadrat: A = c · c = c²
• Rectangle: A = b · h
• Polígon regular: A = (P · a) / 2 (on P és el perímetre i a l'apotema)
• Cercle: A = π · r²

Geometria de l'Espai

Prisma

• Àrea lateral: Àrea de la figura plana lateral (rectangle)
• Àrea base: (Perímetre · apotema) / 2
• Àrea total: Àrea lateral + 2 · Àrea base
• Volum: Àrea base · h

Piràmide

• Àrea lateral: (Perímetre base · apotema) / 2
• Àrea total: Àrea lateral + Àrea base
• Volum: (Àrea base · h) / 3

Cilindre

• Àrea base: π · r²
• Àrea lateral: