Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Música de Secundaria

La Fuga

La fuga es considerada la obra cumbre de Johann Sebastian Bach. Consiste en la repetición de una melodía de forma continuada, entremezclándose en divertimientos y estrechos. En una fuga destacan las siguientes secciones:

• Exposición: Es el principio de la obra donde se presenta el tema.
• Desarrollo: Parte intermedia donde se transforma el material musical.
• Final: Sección donde puede utilizarse una nota pedal y la reaparición del tema principal.

Esta forma musical utiliza magistralmente el estilo del contrapunto.

Música Vocal

1. Música Profana

Se define como aquella música que no tiene un carácter religioso.

Subgéneros de la Música Profana

• La Ópera (seria o bufa): La ópera es un género musical profano que surge en Italia a comienzos

La Música a partir de 1950

Serialismo Integral

• Antes de la composición, se establece una **organización estricta de alturas, duración, tempos e intensidades**.
• Los sonidos se ordenan en series según el sistema **dodecafónico**.
• Uno de los compositores más destacados de esta corriente es **Messiaen**.

Música Aleatoria

Edgar Willems (1885 – 1975)

“Tots som potencialment musicals, com tots som potencialment capaços d’adquirir el llenguatge, però això no significa que aquest es desenvolupi sense estimulació ni nutrició”.

Qui és Edgar Willems?

• Pedagog, musicòleg i investigador.
• La base del seu mètode la trobem al seu llibre Bases psicológicas de la educación musical (Paidós, 2011).
• L’encarregat de difondre el seu mètode va ser el seu deixeble Jacques Chapuis.

Els tres pilars de la música i la persona

Willems entén que els tres elements principals que formen la música corresponen a tres aspectes de la persona:

• Ritme-Físic: reacció davant del so.
• Melodia-Emocional: sensibilitat afectiva i emotiva.
• Harmonia-Mental.

Idees principals del mètode Willems

• L’educació

Elementos Fundamentales de la Música

1. Ritmo, Melodía y Armonía

Los tres pilares fundamentales de la composición musical son:

• Ritmo: Llamamos ritmo a la combinación de figuras y silencios que sirven de esqueleto a una melodía. Algo así como el resultado de tocar una canción con un tambor.
• Melodía: Es el elemento más visible en una pieza musical, es decir, aquello de lo que nuestro oído es más consciente al escucharla. La melodía casi siempre es el punto de partida de una composición y consiste en una combinación libre de las notas de una escala.
• Armonía: La armonía es una parte de la música que regula la relación sonora entre una melodía y su acompañamiento. La armonía se basa en el uso adecuado de los acordes, que son grupos

MÚSICA BARROCA:

S'emmarca entre el sorgiment de l'òpera l'any 1600 i la mort del compositor alemany Johann Sebastian Bach, el 1750. Durant aquesta època va aparèixer una important forma profana que intentava recuperar el teatre clàssic grec: l'òpera. Va sorgir a Itàlia com una compossició complexa de caràcter narratiu que es representava escènicament. Era escrita per orquestra, cor i solistes vocals i feia servir melodia acompanyada.

PARTS ÒPERA:

PART INSTRUMENTAL: obertura - introducció obra / interludi - secció intercalada entre les parts vocals. PART VOCAL I INSTRUMENTAL: recitatiu - part semicantada / ària - part en què 1 o 2 solistes canten / cor - part que interpreten tots o gran part dels personatges secundaris.

MÚSICA VOCAL

1. Sonata: Tema con Variaciones

En el primer movimiento, se presenta una estructura basada en variaciones cuando existe una modificación del tema principal.

• Compositor: Mozart

2. Sinfonía N.º 40 - 1.º Movimiento

• Estructura: Forma sonata
• Instrumentación: Orquesta

Durante la exposición, se escucha el tema A, que repite un motivo rítmico sobre dos notas. El tema B es presentado por la flauta, realizando un contracanto en las cuerdas.

Una vez presentados los dos temas, toda la exposición se repite. Antes del tema B, se escucha una pausa breve. Esta melodía se reconoce también por su característica cromática (sucesión de sonidos contiguos). El tema B también se identifica por una disminución de la intensidad. Tras los tres acordes iniciales,... Continuar leyendo "Claves para Comprender las Estructuras Musicales del Clasicismo y Romanticismo" »

Carl Orff: Biografia i Obra

(Munic, 1895 - 1982)

Aspectes Destacats

• És conegut principalment per ser el creador dels Instruments Orff escolars.
• Compositor de l'obra Carmina Burana (amb el famós fragment O Fortuna).

El Mètode Orff: Orff Schulwerk

L'element principal del seu mètode (establert el 1930) és la tríada: Paraula, Música i Moviment.

Per aquest motiu, utilitza com a material tant les possibilitats sonores del propi cos com els instruments creats específicament. Tot i això, reemplaça la utilització del piano per una gran varietat d’instruments de percussió.

Característiques del Mètode Orff

• L’aprenentatge es produeix des de les coses simples a les més complexes (*nivell de facilitació didàctica*).
• L’alumne és el protagonista

Cool Jazz: El Retorn a la Calma

Aquest estil busca la serenitat després de la intensitat del bebop. Els seus principals exponents són Miles Davis (trompetista) i Lennie Tristano (pianista). Un exemple destacat és "WOW" de Lennie Tristano.

Third Stream: Fusió amb la Música Clàssica

Aquest estil fusiona el jazz amb la música clàssica, posant per primera vegada la composició per damunt de la interpretació. Els seus principals exponents inclouen Gil Evans, Miles Davis i Dave Brubeck. Un exemple és "Bluette" de Dave Brubeck.

Hard Bop: El Retorn Agressiu al Bebop

El Hard Bop representa un retorn al bebop, però amb una intensitat encara major, incorporant elements de la música clàssica europea com el minuet, el lied o el vals. El seu principal... Continuar leyendo "Guia Completa d'Estils de Jazz i Música Moderna" »

El Renaixement Musical (1450-1600)

Context i característiques generals del període:

• Curiositat i expansió de les ciències.
• Descobriments geogràfics.
• L'Església se scindeix entre catòlics i protestants.
• Música més lliure i expressiva.
• El llatí perd protagonisme a favor de la llengua de cada país.
• Augmenta l'afició per la música.
• Gràcies a la impremta i els viatges, la música viatja per tot Europa.

Melodia al Renaixement

Melodies conjuntes, d’àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar. Segueixen la mateixa línia de les melodies medievals.

Ritme al Renaixement

Apareix el tactus per mesurar el ritme, similar al nostre compàs. S’indicava posant uns signes al principi de cada pentagrama. Tot i així, a les partitures... Continuar leyendo "El Renaixement Musical: Característiques i Gèneres (1450-1600)" »

Cómo Surgió el Pentagrama

Antes de la aparición del pentagrama, la notación musical no era precisa, ya que las únicas indicaciones de una pieza se anotaban en el propio texto y solamente indicaban si la melodía subía o bajaba. Estas indicaciones se llamaban neumas. Este sistema impedía que se pudiera cantar la pieza sin tener una mínima idea previa de cómo sonaba. No fue hasta el siglo XI cuando surgió el tetra grama, sistema que inventó el monje Guido d'Arezzo en Italia. Éste describió un sistema de cuatro líneas: una de ellas de color amarillo que sería ut (do), y una roja indicando el fa. En el siglo XIII, algunos manuscritos incorporaron una quinta línea que se impuso en el siglo XV. La pauta de cinco líneas o pentagrama... Continuar leyendo "El Origen del Pentagrama y la Evolución de la Notación Musical" »