Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

A continuación, se presenta una selección de expresiones latinas de uso frecuente, con su traducción y un ejemplo contextualizado para facilitar su comprensión y aplicación.

Expresiones Latinas Frecuentes

• Habent sua fata libelli – Los libros tienen su propio destino.
  Ejemplo: Ese libro tuvo éxito: habent sua fata libelli.
• Hic et nunc – Aquí y ahora.
  Ejemplo: Debemos resolver el problema hic et nunc.
• Homo homini lupus – El hombre es un lobo para el hombre.
  Ejemplo: En la guerra se cumple homo homini lupus.
• Homo sapiens – Hombre sabio o racional.
  Ejemplo: El homo sapiens domina el planeta.
• Hora est iam de somno surgere – Ya es hora de despertar.
  Ejemplo: Basta de excusas, hora est iam de somno surgere.
• Horror vacui – Miedo al vacío

Cadira (Joan Fuster)

Introducció (línies 1-16): Introdueix el tema del qual parlarà.

Argumentació (línies 16-110): Raona amb arguments i contraarguments l'escassa evolució de les cadires al llarg de la història de la societat.

Conclusió (línies 110+): La societat ha canviat.

Estructura: Enquadrada (la idea s'esbossa a l'inici i es recupera al final).

Covardia (Joan Fuster)

Plantejament (línies 1-4): Planteja que tractarà la covardia i la seva justificació.

Desenvolupament (línies 4-15): Argumenta que la valentia no exclou la por i que un excés de valentia pot considerar-se temeritat.

Conclusió (línies 15+): El millor que es pot fer és no condemnar ningú per una cosa que és molt probable que siguem en un moment determinat.

Estructura:

La Romània: Origen i Definició

Aquest terme es va acordar a la fi de l’Imperi Romà. Anomenem Romània el conjunt de territoris en què, després d’haver format part d’aquest Imperi, avui es parlen algunes llengües que deriven del llatí (llengües romàniques).

La Romània perduda serien les terres on s’hi va parlar llatí o alguna llengua neollatina. Les llengües romàniques van quedar absorbides per altres llengües com el castellà, l’occità, el romanès, el sard, el francès, etc. Provenen del llatí vulgar, utilitzat en àmbit col·loquial.

Aquestes llengües tenen altres varietats lingüístiques considerades llengües embrionàries. En quant a la fragmentació lingüística hi ha diversos factors influents:

• Substrat: La llengua

Teatre i llengua al segle XIX

Teatre: Hi ha 3 tipus: el professional (que vivia d'ell i actuava al Teatre de la Santa Creu), el teatre amateur (gent burgesa que feia teatre culte i romàntic en llocs privats llogats) i el teatre polític (teatre de denúncia, amb frases fetes i vulgarismes).

El sainet

El sainet és un curtmetratge que intenta fer riure a la gent (5 o 10 minuts). També és una crítica de qualsevol situació social. El sainet es converteix en comèdia de costums, ara d'una manera més complexa.

Teatre romàntic

La tragèdia: Fets històrics que acaben en desastres, suïcidis, etc., personatges nobles impulsats per sentiments molt forts. Victor Balaguer: Les esposalles de la morta, Raig de lluna.

El drama romàntic: Personatges normals... Continuar leyendo "Teatre i llengua catalana al segle XIX: Gèneres, autors i obres clau" »

Salud y Enfermedad

Salud se define como el estado de completo bienestar físico, mental, espiritual, emocional y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades.

La enfermedad es un proceso que se desarrolla en un ser vivo, caracterizado por una alteración de su estado normal de salud.

La salud y la enfermedad son parte integral de la vida, del proceso biológico y de las interacciones medioambientales y sociales.

Las dolencias son alteraciones de la salud reconocidas por el individuo afectado.

La enfermedad, según la medicina, puede evaluarse a través de pruebas de laboratorio.

Los pacientes sufren dolencias y los médicos diagnostican y tratan enfermedades.

Subsector Público

Comprende hospitales públicos y organismos abarcados... Continuar leyendo "Salud y Enfermedad: Un Abordaje Integral del Bienestar Humano" »

Història del Cinema Modern: Neorealisme i Nous Cinemes

El Neorealisme Italià: Origen i Característiques (1945)

El Neorealisme va ser el punt de partida del cinema modern, recuperant per a Itàlia el protagonisme perdut. Va sorgir al final de la Segona Guerra Mundial (1945), en un context de postguerra on la nació s'esforçava per renéixer després de dues dècades de règim feixista i la devastació del conflicte bèl·lic.

Va ser una reacció contra el cinema superficial produït sota la dictadura de Mussolini, caracteritzat per les "pel·lícules de telèfons blancs" i les superproduccions èpiques. L'objectiu primordial dels neorealistes era reclamar un retorn a la realitat, entenent el cinema com a testimoni de la veritat social que la... Continuar leyendo "Història del Cinema Modern: Neorealisme Italià i Nouvelle Vague" »

Què és la poesia èpica?

Una epopeia o poema èpic és una composició poètica extensa en versos regulars de caràcter narratiu, que narra les gestes dels herois d’un passat generalment llunyà, amb una barreja d'elements reals, fabulosos i llegendaris. En els seus orígens, la seva transmissió era oral i, per tant, podia haver-hi diverses versions d'una mateixa història. L’èpica sorgeix de la necessitat o el desig de conservar i transmetre a generacions posteriors els fets memorables que es consideren part d’un patrimoni col·lectiu. El poeta, aede o rapsode, posseïdor d’una tècnica excepcional per a recordar i recitar o cantar les antigues llegendes, és el dipositari i transmissor d’aquests poemes, ajudat per les Muses,... Continuar leyendo "Què és la poesia èpica? Guia sobre autors i obres clau" »

El teatre modernista (s. XIX)

Hi ha dues tendències teatrals:

Teatre vitalista

Va ser un corrent teatral, influït per H. Ibsen, que tractava temes de gran impacte social com:

• La defensa de la veritat per damunt de tot.
• La situació de la dona a la societat.
• El caràcter individualista de la llibertat.

Tot amb un rerefons ideològic claríssim, és a dir, conflictes socials. Joan Puig i Ferreter va ser un dels grans representants d'aquest teatre. Les seves primeres obres pertanyen al teatre d'idees, com la seva obra més coneguda, Aigües encantades (1907), que combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme perquè són un fre per al progrés de la societat rural. El problema que s'hi planteja ve a ser el mateix que planteja Ibsen a Un enemic del

1. Qüestionament de l'Objectivitat Històrica (S. XIX-XX)

• Benedetto Croce (1866-1952): Tota Història és contemporània [cite: 2]. La Història és pensament i acció [cite: 2]. Idealista. Unió filosofia-Història [cite: 2].
• R. G. Collingwood (1889-1943): Imaginació històrica (revisar ment historiador) [cite: 2]. The Idea of History (1946) [cite: 2].
• José Ortega i Gasset (1883-1956): L'home és producte històric [cite: 2]. Cercar el passat en el present [cite: 2, 99]. Teoria de les generacions [cite: 3, 100]. Reescriptura de la Història [cite: 3, 100].

2. Teories Cícliques de la Història

• Oswald Spengler (1880-1936): Decadència d'Occident [cite: 3]. Civilitzacions: neixen, evolucionen, moren (8) [cite: 3, 73]. Previsió del futur [cite: