Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

A Prosa entre 1936 e 1976: A Recuperación da Narrativa

A recuperación da narrativa tras a Guerra Civil, igual que na poesía, debese á xeración de 1936, foi lenta e a primeira novela de postguerra non se publicou ata 1951. Esta xeración de narradores comeza a publicar entre os anos 50 e 60. Na narrativa galega de postguerra podemos atopar:

• Temática relacionada coa Guerra Civil e a posterior represión fascista.
• Continuadores da prosa da Xeración Nós en obras como Xente da Barreira de Ricardo Carvalho Calero, e Entre a vendima e a castiñeira de Otero Pedraio.
• Inspiración na tradición oral galega: indagación no conto popular representada por Ánxel Fole coas obras Terra Brava e A lus do candil, pero sen alonxarse das características

Área 2 de Brodmann: Una Mirada en Profundidad

http://theamazingworldofpsychiatry.wordpress.com/2012/06/16/youtubing-brodmann-area-2/

El Mundo Asombroso de Psiquiatría: Un Blog de Psiquiatría

Explorando el Área 2 de Brodmann a través de Videos

El cerebro es una estructura compleja, pero puede ser organizado de acuerdo con varios principios. Un enfoque consiste en caracterizar las regiones del cerebro según sus propiedades microscópicas. Más concretamente, las neuronas están organizadas de manera diferente entre regiones, y algunas pueden contener tipos particulares de neuronas. Este acercamiento a la comprensión de la organización del cerebro fue propuesto por el neuropatólogo... Continuar leyendo "Explorando la Región Postcentral: Área 2 de Brodmann y su Papel Sensorial" »

Literatura popular i tradicional

És patrimoni d’una col·lectivitat. No té autor (anònim) i és de transmissió oral. Es caracteritza per ser tradicional, conservadora i inestable, amb múltiples versions internacionals.

Poesia

• Vocabulari: Senzill.
• Recursos: Repeticions (tornada), paral·lelismes i rimes fàcils o assonants.
• Gèneres:
  • Nadales: Cançons nadalenques.
  • Goigs: Poema de lloança adreçat a un sant o santa.
  • Romanç: Gènere narratiu (crims, robatoris, bandolers).

Prosa

• Rondalla: Conte popular amb elements fantàstics, nombres màgics (3/7), final feliç o moralització.
• Llegenda: Barreja fantasia i història.
• Tradicions: Relat que explica l’origen d’algun indret geogràfic.

Literatura del segle XIX

Experimenta un canvi important a causa... Continuar leyendo "Literatura Popular i del Segle XIX: Guia Completa" »

El Barroc: Segle XVII

Característiques del llenguatge barroc:

• Contrast: Entre conceptes transcendents (vida/mort) o de més abast (llum/ombra, delicadesa/grolleria, etc.).
• Deformació: A dos nivells; realista (s’arriba a la caricatura) i idealista (s’obtenia la bellesa absoluta).
• Dinamisme i vitalisme: En l’alteració de l’ordre sintàctic.

Autors destacats del Barroc Català:

• Francesc Vicent Garcia (1582 – 1623): Va conrear la poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Góngora i Quevedo.
• Francesc Fontanella: La seva producció poètica és bàsicament amorosa. Va partir de l’esperit bucòlic de Garcilaso de la Vega, però també va fer servir les seves pròpies tècniques barroques. Autor de dues peces teatrals, elaborades

Context Històric i Social al Segle XV

Entre cavallers i burgesos, la crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien el final de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'Humanisme italià.

La Corona d'Aragó al Segle XV

A la Corona d'Aragó, la mort del rei ocasionà un conflicte de successió, que es resolgué a favor de Ferran d'Antequera, la qual cosa provocà la castellanització de la cort i la noblesa.

Catalunya: Crisi Econòmica i Social

La superioritat ostentada per Catalunya des del segle XII decaigué a causa d'una greu crisi econòmica i social.

València i la Impremta

A València s'instal·là la primera impremta de la Península Ibèrica, on s'imprimí el primer llibre. Això posà la lectura a l'abast d'una població més... Continuar leyendo "Literatura Catalana S. XV: Crisi, Cavallers i Humanisme" »

Tema i Estructura del Fragment Narratiu

El tema central del text és la trobada amb els amics de València.

Estructura Narrativa Tripartida

El text presenta l'estructura tripartida típica dels textos narratius:

• Plantejament (l. 1-5): Explica l'ambient i la situació en què es troben els protagonistes, que intenten arribar a l’estació.
• Nus (l. 6-20): Comença amb l’arribada a l’estació i la carrera fins a l’andana on esperen els amics de València.
• Desenllaç (l. 21-23): Té lloc en el moment en què els personatges es presenten i comença una nova acció: agafar l’autobús que els durà al poble.

Resum del Contingut

Malgrat les condicions meteorològiques desfavorables, el protagonista i els seus amics es dirigeixen cap a l'estació de... Continuar leyendo "Anàlisi Textual d'un Fragment Narratiu: Estructura i Veus" »

A continuación, se presenta una selección de expresiones latinas de uso frecuente, con su traducción y un ejemplo contextualizado para facilitar su comprensión y aplicación.

Expresiones Latinas Frecuentes

• Habent sua fata libelli – Los libros tienen su propio destino.
  Ejemplo: Ese libro tuvo éxito: habent sua fata libelli.
• Hic et nunc – Aquí y ahora.
  Ejemplo: Debemos resolver el problema hic et nunc.
• Homo homini lupus – El hombre es un lobo para el hombre.
  Ejemplo: En la guerra se cumple homo homini lupus.
• Homo sapiens – Hombre sabio o racional.
  Ejemplo: El homo sapiens domina el planeta.
• Hora est iam de somno surgere – Ya es hora de despertar.
  Ejemplo: Basta de excusas, hora est iam de somno surgere.
• Horror vacui – Miedo al vacío

Cadira (Joan Fuster)

Introducció (línies 1-16): Introdueix el tema del qual parlarà.

Argumentació (línies 16-110): Raona amb arguments i contraarguments l'escassa evolució de les cadires al llarg de la història de la societat.

Conclusió (línies 110+): La societat ha canviat.

Estructura: Enquadrada (la idea s'esbossa a l'inici i es recupera al final).

Covardia (Joan Fuster)

Plantejament (línies 1-4): Planteja que tractarà la covardia i la seva justificació.

Desenvolupament (línies 4-15): Argumenta que la valentia no exclou la por i que un excés de valentia pot considerar-se temeritat.

Conclusió (línies 15+): El millor que es pot fer és no condemnar ningú per una cosa que és molt probable que siguem en un moment determinat.

Estructura:

La Romània: Origen i Definició

Aquest terme es va acordar a la fi de l’Imperi Romà. Anomenem Romània el conjunt de territoris en què, després d’haver format part d’aquest Imperi, avui es parlen algunes llengües que deriven del llatí (llengües romàniques).

La Romània perduda serien les terres on s’hi va parlar llatí o alguna llengua neollatina. Les llengües romàniques van quedar absorbides per altres llengües com el castellà, l’occità, el romanès, el sard, el francès, etc. Provenen del llatí vulgar, utilitzat en àmbit col·loquial.

Aquestes llengües tenen altres varietats lingüístiques considerades llengües embrionàries. En quant a la fragmentació lingüística hi ha diversos factors influents:

• Substrat: La llengua