Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Amor

• Amor post mortem (amor més enllà de la mort): caràcter etern de l'amor, sentiment que perdura després de la mort física.
• Vulnus amoris: l'amor és una ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus (lloc agradable): paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels seus components (arbres, rierol...) relacionats amb el sentiment amorós.
• Descriptio puellae (descripció de la jove): enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona (cap, coll, mans...).
• Furor amoris (amor apassionat): concepció de l'amor com una malaltia que nega el poder de la raó.

Vida

• Beatus ille (afortunat aquell): elogi de la vida camperola i rural enfront del tràfec urbà i cortesà.
• Homo viator (home viatger): la vida humana considerada

El Papel del Lenguaje Simbólico y del Imaginario Colectivo en la Constitución de la Cultura y la Reproducción Social

El imaginario colectivo (o imaginario social) es la manera en que, de forma colectiva, representamos a nivel ideacional nuestro entorno social. En segunda instancia, es la suma de un sinfín de representaciones colectivas que nos guían en todas aquellas situaciones culturales en las que habitamos.

Cabe destacar cómo visibilizamos nuestro imaginario, no mediante una jerga científica, sino a través de nuestro comportamiento social global. En este comportamiento, se hace uso del lenguaje simbólico, que opera en la inmensa mayoría de las situaciones (o “actos de habla” o “actos lingüísticos”) en un nivel inferencial.... Continuar leyendo "Lenguaje Simbólico, Imaginario Colectivo y Reproducción Social: Una Mirada Profunda" »

En quin (sub)gènere, model o corrent situaries el poemari Llibre de Meravelles? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent basant-te en el fragment llegit.

Situació del poemari

Estellés aporta a la lírica dominant dels anys 50 un llenguatge més senzill, directe i comunicatiu, basat en el registre col·loquial. El seu univers referencial és la quotidianitat personal i compartida de la postguerra, i els poemes ofereixen vivències quotidianes i vivències imaginades.

Context històric i cultural

Anys 40

Primera postguerra: repressió moral, cultural i ideològica (censura), depressió econòmica, deteriorament de les condicions de vida i aïllament internacional.

Anys 50

Pacte de Madrid amb EE.UU (1953): ajuda financera... Continuar leyendo "Llibre de Meravelles: Anàlisi d'Estellés en el context de la postguerra" »

Diferència entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

La narrativa de cavalleries naix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII, però la font d'on beu són les recreacions dels antics mites cèltics. La temàtica d'aquestes novel·les és una mescla d'aventures militars, religioses i de relacions amoroses.

La novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca presenta uns espais geogràfics reals, el temps és el present o el passat immediat i els herois no són prototipus sobrehumans. Respecten el pacte de versemblança propi de la historiografia i generen una ficció modèlica. Dues obres importants són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Els llibres de cavalleries (s. XIV-XV)

Es caracteritzen per tindre una sèrie... Continuar leyendo "Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca" »

La poesia dels trobadors

La poesia dels trobadors va néixer a les corts d’Occitània del segle XII. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa, era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà i, a més a més, és la primera mostra de lírica culta escrita en llengua occitana.

L'ús del provençal pels poetes catalans

El fet que els poetes catalans emprés el provençal s'explica per: la proximitat geogràfica i les estretes relacions polítiques, culturals i econòmiques. Aquest fort lligam es va trencar quan França va derrotar l’exèrcit de Pere el Catòlic. Pel que fa als aspectes polítics i econòmics, pel matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. Així mateix, la similitud entre ambdues llengües... Continuar leyendo "La poesia trobadoresca: origen, temes i característiques" »

La literatura cavalleresca ha deixat obres immortals. Entre les més destacades trobem la francesa Curial e Güelfa (anònima) i la catalana Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Més tard, Don Quijote de la Mancha de Cervantes posaria fi a la tradició de la novel·la artúrica, però no sense abans haver-se inspirat en obres com el Tirant.

Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca del segle XV que narra les aventures d'armes i d'amor de Tirant, el seu protagonista. L'autor la presenta com una història verídica, basada en l'experiència viscuda, atorgant-li un gran realisme. El tema central és l'alliberament de l'Imperi Grec, amenaçat pels turcs, reflectint el desig popular d'un heroi... Continuar leyendo "Guia Essencial de Tirant lo Blanc: Argument, Autor i Temes Clau" »

1. Període de preguerra (anys 20 i 30)

Després del Noucentisme, centrat sobretot en la poesia, es detecta una manca de narrativa i s’obre el debat sobre la “crisi de la novel·la”. Els autors miren cap a Europa, especialment cap a la novel·la psicològica.

Característiques principals

• Voluntat de modernització i professionalització de l’escriptor.
• Convivència de corrents: Noucentisme (ordre i claredat) i Avantguardes (ruptura i innovació).
• Aparició de la novel·la psicològica.

Autors destacats

• Carles Riba: figura clau de la poesia postsimbolista (Les estances, Elegies de Bierville).
• Josep Maria de Sagarra: gran èxit en teatre i poesia.
• Mercè Rodoreda (primera etapa): Aloma (1938).
• Miquel Llor: referent de la novel·la psicològica

Introdución á Prosa Moderna Galega

Podemos dicir que a **prosa moderna galega** nace entre 1916 e 1936.

A Xeración Nós

Os autores máis destacados pertencen á **Xeración Nós**; son autores de **ideoloxía nacionalista**, ademais de ser os creadores da prosa galega moderna e os artífices da incorporación da nosa cultura ás correntes universais da época. Esta xeración cre que ten a tarefa de transformar a sociedade galega, queren crear unha **literatura nacional galega**.

Para posibilitar a tarefa de modernización e normalización da vida cultural galega, fúndase a Xeración Nós e créanse editoriais como Céltiga, Lar...

Vicente Risco: Biografía e Perfil

VICENTE RISCO: ourensán, conservador, fidalgo que pertence á aristocracia, *... Continuar leyendo "A Prosa Moderna Galega e a Traxectoria de Vicente Risco" »

Qüestionari veritat o fals: termes literaris i gèneres

Bloc 1

• a) V – El tòpic literari locus amoenus vol dir ‘lloc amè, agradable’.
• b) F – Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·lab.
• c) V – La cesura divideix un vers en hemistiquis.
• d) F – La hipèrbole és un tòpic literari.
• e) V – Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris.

Bloc 2

• a) V – Una faula és un relat breu de ficció en què els protagonistes són animals o plantes que parlen.
• b) F – Un text escrit en un registre formal no segueix la normativa.
• c) V – El text teatral es divideix en actes, que poden estar subdividits en escenes.
• d) V – El tòpic literari homo viator vol dir ‘home viatger’.
• e) F – Els