Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

En 1984 aprobouse a Lei Orgánica de Defensa, que reafirmaba a primacía do poder civil sobre o militar mediante a dependencia dos mandos militares ao Goberno. En 1985 regulamentouse a obxección de conciencia en relación co servizo militar e adaptouse a lexislación para dar entrada á muller no exército. Estas reformas permitiron a modernización das Forzas Armadas. Como consecuencia da entrada de España nos organismos internacionais, as tropas españolas participaron coas da ONU en diversas misións de paz. Desde 1993 o exército español está incorporado ao Euroexército.

O Estado do benestar

Durante a etapa dos gobernos socialistas consolidáronse en España os hábitos democráticos establecidos na Constitución. Paralelamente, aumentaron... Continuar leyendo "España: Transformacións Sociais e Económicas (1984-1995)" »

1. Ideologías y Movimientos Sociales del Siglo XIX

1.1 Comunismo vs. Anarquismo

1.1.1 Manifiesto Comunista

El Manifiesto Comunista plantea que la primera etapa de la revolución obrera consiste en que el proletariado se convierta en la clase dominante. Para ello, debe utilizar su supremacía política para quitar el capital a la burguesía y centralizar los medios de producción en manos del Estado, es decir, en manos del proletariado organizado como clase dominante.

1.1.2 Mikhail Bakunin y la Crítica al Comunismo de Estado

Bakunin no se consideraba comunista porque creía que el comunismo concentraba el poder en manos del Estado, lo que resultaba en la centralización de la propiedad. Bakunin defendía la organización de la sociedad y la propiedad... Continuar leyendo "Resumen de Historia: Del Comunismo al Nacionalismo en el Siglo XIX" »

La Postguerra i la Repressió (1939-1950s)

La Guerra Civil va suposar una desfeta per a la cultura catalana. La postguerra va anul·lar el programa de modernització iniciat amb el Modernisme i el Noucentisme, a causa de la prohibició de l'ús del català per part de Franco. La literatura catalana es va desenvolupar principalment a l'exili (Mèxic, Brussel·les) i, de manera clandestina, a l'interior. Es representaven obres del segle XIX (Guimerà, Pitarra). La recuperació del gènere va començar a partir de 1955.

El Teatre dels Anys 30-40

• Predomini del sainet costumista (obres curtes que criticaven la societat).
• L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (escola de teatre) va impulsar el teatre català, traduint obres estrangeres i promovent nous

4. A narrativa dos 90 e comezos do s. XX: Hai tendencias temático-estilísticas que ou se consolidan ou abrollan nesta época:

·Persistencia da novela histórica: XESÚS RÁBADE PAREDES con “Branca de Loboso”, DARÍO XOÁN con “Morte de rei” e X. FERNANDEZ FERREIRO con “Agosto do 36”.

·Temática memorialística/intimista: RAMIRO FONTE con “Os leopardos da lúa”, Manuel VEIGA con “O exiliado e a primaveira” etc.

·Novela de autor ou experimental: XOSÉ CID CABIDO con “Grupo abeliano”, GONZALO NAVAZA con “Erros e Tánatos” etc.

·Neocostumismo urbano ou semiurbanismo: a “narrativa bravú”. Manuel RIVAS con “Un millón de vacas”.

·“Narrativa de muller”:  María XOSÉ QUEIZÁN, URSULA HEINZE, MARGARITA

Esquema del Text Argumentatiu

Tema: L'objecte de la discussió

Gènere: Article d'opinió, assaig literari, ponència, etc.

Tesi: Opinió sobre l'objecte de la discussió (explícita / implícita)

Idees principals: Els fonaments del discurs.

Resum: Màxim 10 línies: (tesi, idees principals, conclusió).

Text argumentatiu: Discurs present en tots els àmbits d'ús. Mitjançant diferents arguments intentem convèncer d'una idea o tesi.

Estructura

• Introducció, exposició dels fets, exposició dels arguments i conclusió.
• Introducció, presentació d'arguments i conclusió.
• + Contraargumentació: refutació / concessió

Esquema

• Analitzant o deductiu (la tesi al principi)
• Sintetitzant o inductiu (la tesi tanca l'escrit)
• Enquadrada o circular (la tesi al principi,

El Barroc (1591-1608)

Característiques

• Impossibilitat de saber
• Actitud pessimista i desenganyada
• Tensions i contradiccions de la condició humana, amb èmfasi en els elements contraris (dualisme)
• Gust per l'artifici formal i conceptual: figures retòriques, barreja de registres (tragicòmic, sublim-grotesc)

Autors

Francesc Vicent Garcia

Poesia, prosa i teatre seguint models d'autors castellans ja existents. La seva obra passa del grotesc al sublim i es relaciona amb el conceptisme (corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules).

Francesc Fontanella

Dues parts en la seva vida:

1. Participa en festes cortesanes, viu immers en el clima patriòtic i sensacionalista, escriu poesies amoroses frívoles. Se'l relaciona amb el culteranisme (perquè escriu

Visió Social i Cultural a l'Edat Mitjana

Visió social: Piràmide social molt estricta

Déu - Rei - Nobles - Clero - Vila - Serfs

Implantació del feudalisme (vassallatge de camperols al rei)

Progressiva ascensió de la burgesia

Importància de conceptes com l'honor, el valor, la fidelitat...

Visió cultural: Naixement de llengües romàniques

Teocentrisme (Déu és el centre de tot)

Introducció de l'alta cultura als monestirs i a les corts

Finalitat sovint didàctica i moralitzadora en la literatura

Els Trobadors

• Poetes que escrivien en occità, la llengua de la cultura.
• Joglars: Anaven de cort en cort cantant els poemes.
• Trobadors: Escrivien i cantaven els seus propis poemes.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Gènere per cantar l'amor cortès.
• Sirventès:

Renovació Teatral (1945-1970)

Context de Postguerra

Amb la implantació del règim franquista, el teatre en valencià o català va ser prohibit, desconnectant-lo dels corrents innovadors europeus i nord-americans. Fins al 1946, la censura només autoritzava representacions en castellà i les traduccions d'obres estrangeres també van ser prohibides.

Primeres Propostes de Renovació

A València, el 1946, autors com Faus Hernández Casajuana i Rafael Martí i Obrerà van proposar a la premsa que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments escènics amb arguments moderns inspirats en els conflictes reals de la societat.

A Catalunya, el 1955, es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, que programava clàssics, editava traduccions i posava... Continuar leyendo "Renovació teatral de postguerra a 1970: Pedrolo i altres" »

Definicions Clau

Mordaç: Que ataca o critica la gent d'una manera cruel. Èmfasi: Força d'expressió o entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o es llegeix. Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides o en versos consecutius.

Poesia en Provençal

La poesia trobadoresca, fomentada i elaborada a les corts feudals dels segles XII i XIII, era una poesia escrita en occità o provençal, llengua entesa com a eina expressiva per a la creació poètica. Durant el segle XII, la prosa es va desenvolupar de manera important en llengua catalana gràcies a Ramon Llull. No obstant això, ell mateix feia servir el provençal quan escrivia poesia.

Poesia de l'Amor Cortés

A través de la... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Amor Cortés i Formes Poètiques" »

Comentario sobre o texto de Hume (Investigación sobre o coñecemento humano, Sección IV, Parte I)

Contexto histórico-conceptual

David Hume (1711-1776) desenvolveu a súa obra no século XVIII, durante a Ilustración, un movemento que promoveu a crítica á tradición e a confianza no progreso e na razón. Como representante do empirismo británico, Hume rexeita o racionalismo e pon a experiencia no centro do coñecemento, contribuíndo á evolución do pensamento moderno ao cuestionar conceptos tradicionais como a causalidade.

Análise do texto

O tema central do texto é a reflexión sobre a natureza da causalidade e a súa relación co coñecemento humano. Hume defende que as conexións de causa e efecto non se basean nun principio racional... Continuar leyendo "Hume e a Causalidade: Unha Exploración Filosófica" »