Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Autors en el context de l'escriptura de l'obra

Dos autors que també segueixen l'estètica del realisme social són:

• Miquel Martí i Pol (1929-2003): Poeta amb un gran ressò popular, caracteritzat pel seu compromís amb la seva classe i el seu país (El poble, 1966; La fàbrica, 1972). El realisme social de Martí i Pol conviu amb una reflexió poètica sobre temes universals com l'amor, la mort, el destí i l'angoixa. El seu llenguatge és directe, narratiu i despullat de retòrica.
• Salvador Espriu: Distingim una poesia més lírica i una de caràcter més cívic que es qüestiona sobre la història i la identitat, accentuat en La pell de brau (1960), on reclama la necessitat d'entesa entre els diferents pobles ibèrics. Temes recurrents són

Concepte de Decadència

Durant aquests segles (XVI, XVII, XVIII) la literatura catalana decau. El terme de decadència posa nom al període des de la mort de Joan Roís de Corella fins al principi de la Renaixença (XIX). Comparat amb l’època medieval, la producció d'obres escrites en català disminueix en qualitat i quantitat. Tot i així, els especialistes diuen que durant el segle XVII hi va haver un augment de la poesia de transmissió oral i de la literatura culta.

Conflicte Català i Castellà

Es produeix una castellanització a la cort catalana. Això genera una nova situació sociolingüística, en la qual la llengua castellana té més importància que la llengua catalana, llavors aquesta passa a un segon pla.

En aquella època la... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII)" »

El Centro Dramático Galego y sus Objetivos

En 1985 nace o Centro Dramático Galego, cuyo objetivo fue recuperar la profesión, representar obras de autores gallegos y clásicos universales. En la actualidad, busca hacer posible que el espectador de Galicia tenga una visión completa del panorama dramático actual.

Nuevas Tendencias Teatrales a partir de los 80

A partir de los 80 surgen nuevas tendencias:

• La crítica social de manera crítica y con humor.
• El culturalismo.
• El neorruralismo.
• La intertextualidad.
• El teatro histórico.

Autores Clave de Finales del Siglo XX e Inicios del XXI

Los autores de finales del s.XX y principios del XXI son el grupo Abrente, en el cual destacan Roberto Vidal Bolaño y Manuel Lourenzo, con unas características comunes:... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Del Centro Dramático a las Nuevas Promociones" »

Les Narratives de Cavalleries i la Novel·la Cavalleresca

Les narratives de cavalleries van ser un gènere amb èxit. Narraven les aventures d'un heroi ideal, amb elements meravellosos com la màgia i situades en espais imaginaris.

La Revolució de la Novel·la Cavalleresca

Les novel·les cavalleresques, com ara Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, tenen un caràcter diferent. L'heroi té mesura humana (virtuts i defectes), l'argument és versemblant i les accions estan situades en llocs identificables. Les del segle XV són un cant nostàlgic al món de la cavalleria, que ja era un anacronisme en el moment en què es redactaren.

L'Impuls del Gènere: La Matèria de Bretanya

El gran impuls per al gènere cavalleresc ve amb la Matèria de Bretanya.... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Anàlisi, Argument i Vida de Joanot Martorell" »

Control e Vixilancia do Dominio Público

1. Concepto e Clasificación do Dominio Público

O dominio público comprende os bens pertencentes ás administracións públicas destinados a un uso xeral (rúas, paseos, parques), a un servizo público ou á defensa do territorio. Segundo a Lei 33/2003 do Patrimonio das Administracións Públicas, estes bens están suxeitos a un réxime especial de protección.

O uso dos bens de dominio público pode ser:

• O uso común ou xeral dos bens de dominio público é o uso que corresponde por igual e de forma indistinta a todos os cidadáns, de modo que o uso por uns non impide o uso dos demais interesados.
• O uso que implica un aproveitamento especial, é o que, sen impedir o uso común dos demais, supón a concorrencia

La Literatura Catalana de Postguerra (1939-1975)

El període de la Postguerra es va caracteritzar per una forta repressió cultural:

• La prohibició i repressió de l'ús del català.
• La revisió i censura estricta de les obres.
• La persecució política i l'exili d'intel·lectuals.

Autors Destacats de la Postguerra

Mercè Rodoreda

• Filla única. Va viure l'exili i posteriorment va tornar.
• Temes principals: Amor, la condició de la dona i la societat.
• Obra clau: La plaça del Diamant.
• Reconeixement: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (PHLLC).

Joan Fuster

• Intel·lectual valencià, periodista i advocat.
• Temes: L'amor per València i la identitat catalana.
• Obra clau: Nosaltres, els valencians.
• Reconeixement: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (PHLLC).

Vicent

La prosa de finales del siglo XX y comienzos del XXI

En esta nueva etapa, debemos destacar una mayor diversificación de estilos, temas y registros lingüísticos: guerra civil y posguerra, novela histórica, experimental, realista, humorística, intimista, ciencia ficción... Y la novela negra, que será la que mayor éxito alcance. Las novelas de Domingo Villar Ollos de auga, A praia dos afogados, O último barco son éxitos actuales tanto en gallego como en su traducción al castellano. Lo mismo sucede con Pedro Feijoo: Os fillos do mar, Memoria da choiva, Os fillos do lume. Además de otros autores ya estudiados y que siguen publicando, podemos señalar:

• Carlos Casares

  Comenzó con la *Nova Narrativa Galega*, pero sus mejores novelas son

Quim Monzó: Biografia i Estil Literari

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el premi “Prudenci Bertrana” de narrativa.

Influències i Procés Creatiu

Les seves influències literàries són diverses:

• Franceses (Queneau)
• Nord-americanes (Barthelme)
• Sud-americanes (Cortázar)
• Catalanes (Calders)

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica. Així, ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúcides que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Obra de Monzó: Novel·la i Contes

Conrea la novel·la, destacant La magnitud de la tragèdia, on barreja els... Continuar leyendo "Quim Monzó i Mercè Rodoreda: Narrativa Catalana Postguerra" »

As Novas Ideas da Ilustración: Razón, Progreso e Humanismo

O pensamento ilustrado achegou novas ideas que contrastan coas predominantes ata entón no Antigo Réxime. Como é sabido, o século XVIII é coñecido como o "século das luces". A metáfora da luz é utilizada para opoñela á escuridade da ignorancia e significar a confianza plena na razón humana, o que é o mesmo que dicir que o ser humano confía en si mesmo. Porén, a razón é a luz capaz de liberar ao ser humano dos prexuízos, das supersticións e da ignorancia.

A Razón como Pilar da Liberdade e o Coñecemento

A razón, segundo os ilustrados, non é só unha capacidade intelectual, senón a ferramenta fundamental para o progreso. Co auxilio das matemáticas e das ciencias... Continuar leyendo "As Ideas Fundamentais da Ilustración: Razón, Progreso e Deísmo" »

1ª COMPOSICIÓN DITADURA FRANQUISTA
O FRANQUISMO: CarácterÍSTICAS E INSTITUCIONALIZACIÓN ORIENTACIÓNS ABAU: Sempre tendo en conta a información subministrada polos documentos, o alumnado analizará as carácterísticas esencials do réxime franquista así como o seu proceso de institucionalización a través das denominados Leis fundamentáis, ademáis de explicar o concepto de "Democracia Orgánica", relacionando a evolución ideolóxico e institucional experimentada polo Réxime ao longo do tempo tanto co contexto político internacional como coas transformacións sufridas pola propia sociedade española. IDENTIFICAR A COMPOSICIÓN A vitoria na Guerra Civil (1936-39) dos sublevados, que se proclamou o 1 de Abril de 1939, supuxo a consolidación... Continuar leyendo "El Franquismo: Características, Institucionalización y Evolución" »