Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

O Teatro Galego entre 1936 e 1976: Unha Época de Renovación

A partir da Posguerra, retómase en Galicia a produción teatral a través dunha serie de iniciativas como a Mostra de Teatro de Ribadavia e o Concurso de Teatro Abrente. Na década dos 60, aparecen os primeiros grupos de teatro independente ligados ao movemento estudantil e ás asociacións culturais: Teatro Circo, Teatro Popular Galego e Teatro Auriense. Estas compañías, representativas dunha forte carga ideolóxica, foron rupturistas coas formas clásicas.

Dúas xeracións configuran o panorama teatral deste período: a primeira xeración da Posguerra, tamén denominada Xeración dos Anos 50, e a Xeración das Mostras de Teatro de Ribadavia.

A Xeración dos Anos 50: Pioneiros da

Irmandades da Fala

En 1916, por iniciativa de Antón Vilar Ponte, se fundaron las Irmandades da Fala, un movimiento nacionalista que rápidamente se extendió por toda Galicia. La cultura gallega inicia un proceso de consolidación con la intervención de las Irmandades, que pretendían descubrir la identidad nacional de Galicia mediante dos corrientes político-culturales. Intelectuales como Cunqueiro y Otero Pedrayo se sumaron al movimiento rápidamente. En 1918 se realizó una asamblea nacional gallega donde se trataron puntos como: búsqueda de la autonomía gallega, cooficialidad entre gallego y castellano, reforma administrativa y modernización socioeconómica.

Grupo Nós

El Grupo o Generación Nós es la denominación que se le da a un... Continuar leyendo "Movimientos Culturales en Galicia: Irmandades da Fala, Grupo Nós y Grupo de Ribadavia" »

Tipologies Textuals

Tipologia Textual Descriptiva

Informació jerarquitzada (de més general a més concret), amb:

• Adjectivació
• Frases atributives i temps verbals duratius
• Juxtaposició i coordinació
• Adverbis de lloc i manera
• Connectors naturals

Tipologia Textual Narrativa

Estructura d'introducció, nus i desenllaç, amb:

• Temps verbals al passat
• Marcadors temporals
• Descriptors tradicionals i ambientals
• Verbs d'acció gestual
• Fragments dialogats en estil directe

Tipologia Textual Argumentativa

Estructura d'introducció, desenvolupament i conclusió, amb:

• Ús de preguntes retòriques
• Lèxic valoratiu i modalització
• Polifonia i estil directe, amb citacions com a autoritats

Tipologia Textual Explicativa

Recursos per a explicar, amb:

• Estructura de qüestionament,

A Ditadura de Primo de Rivera e o Fin da Restauración

A Ditadura de Primo de Rivera preséntasenos como o corolario final do período da Restauración. Cun sistema político acabado, sen ningunha posibilidade de reactivación interior, unha tentativa de goberno autoritario aplaudiuse como a única posibilidade para manter un sistema baseado na Monarquía. Mais resultou un período que só adiou oito anos a chegada da II República.

Programa e Medidas Iniciais do Réxime

O programa de acción de Primo de Rivera era verdadeiramente simple e contaba cun grande respaldo popular: orde social, combate ao caciquismo e reorganización da política. Como dixemos, viuse nesta saída autoritaria de base corporativa a única oportunidade de iniciar “unha

Textos Descriptius

• Funció: Presenten les qualitats d'una persona, animal o cosa.
• Característiques: Són variables i no fixos.
• Recursos:
  • Ús d'adjectivació.
  • Recursos literaris amb llenguatge figurat.
  • Verbs copulatius.
• Tipus: Poden ser científics (objectius) o literaris (subjectius).

Textos Expositius

• Funció: Ofereixen informació objectiva sobre un tema determinat.
• Estructura:
  • Introducció.
  • Desenvolupament.
  • Conclusió.
• Estil i Recursos:
  • Vocabulari i estil precís i clar.
  • Verbs en 3a persona i mode indicatiu.
  • Ús de recursos gràfics.

Textos Instructius

• Funció: Ensenyen com realitzar un procés que obliga a actuar d'una manera determinada per arribar correctament a un fi.
• Estructura:
  • Presentació.
  • Procediment.
• Estil i Recursos:
  • Sintaxi simple.
  • Lèxic concret i

La Dièresi (¨): Regles d'Ús

Quan s'utilitza la dièresi

• En paraules planes acabades en vocal + I/U (ex: veïna).
• En diftongs creixents (qü/gü): qüestió, pingüí.
• En paraules acabades en -eïtat o V + -ïble (ex: continuïtat, reduïble).
• En desinències verbals (uï, uïs, uïm, uïu, uïn/i).
• Quan la i o la u és tònica i no forma diftong amb la vocal anterior (ex: coïa).

Quan NO s'utilitza la dièresi

• En infinitius (conduir), gerundis (conduint), condicionals (conduiria) i futurs (conduiré).
• Després dels prefixos co-, contra-, anti- o re- seguits de vocal.
• En paraules acabades en -isma o -ista. (Excepció: proïsme i lluïsme).
• En paraules acabades en -um o -us.

Factors en la Formació d'una Llengua

La formació i evolució d'una llengua depèn... Continuar leyendo "Normativa i Sociolingüística Catalana: Dièresi, Formació i Dialectes" »

Celso Emilio Ferreiro: Vida, Obra e Rexistros Poéticos

Celso Emilio Ferreiro é unha figura central da literatura galega. A súa obra destaca pola súa sinxeleza expresiva e o seu profundo compromiso social.

Obras Representativas de Celso Emilio Ferreiro

Entre os títulos máis representativos atópanse:

• O soño sulgado
• Longa noite de pedra
• Viaxe ao país dos ananos
• Cantigas de escarnio e maldicir
• Antipoemas
• Onde o mundo se chama Celanova

Os Tres Rexistros Poéticos de Celso Emilio

A súa poesía está dominada por tres rexistros básicos: o cívico, o intimista e o satírico, os cales se manifestan entretecidos nas súas obras.

Rexistro Cívico (Compromiso Social)

Como poeta cívico, Celso Emilio conecta a súa traxectoria coa tradición de Curros Enríquez... Continuar leyendo "Celso Emilio Ferreiro e a Promoción de Enlace: Rexistros, Estilo e Autores Clave da Poesía Galega" »

Contexto Histórico e Literario Medieval

Situación Lingüística no Século XII

O latín segue sendo a lingua literaria por excelencia en todo occidente. En Al-Andalus florece unha importante escola poética en lingua árabe e o hebreo mantén certo cultivo literario nos numerosos núcleos xudeus espallados pola Europa meridional. As linguas romances viven nun estado de linguas ágrafas, relegadas polo inmenso prestixio cultural do latín.

Os Cantares Épicos

Definición

Son obras que narran as fazañas de heroes lendarios, situados na orixe de pobos ou dinastías reais europeas.

Época en que florecen

Florecen desde o século VIII no mundo cultural xermánico e acrecéntase co afianzamento da sociedade feudal militar e fortemente xerarquizada.

Sinala

Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

Al segle XII, a Catalunya, apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica: la poesia trobadoresca.

El Provençal: La Llengua de la Poesia Trobadoresca

Aquesta poesia no va ser conreada en català, sinó en llengua provençal o occitana fins al segle XV. Les causes que el provençal fos adoptat en els territoris catalans van ser:

• El gran èxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l'Europa occidental.
• La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els regnes catalans.
• La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús de l'occità per part dels trobadors catalans.

Una Poesia Feudal i els seus

El Text Retòric

És aquell en què la forma adquireix una rellevància especial perquè l'autor pretén donar-li una funció estètica (bellesa literària).

Gèneres Retòrics

• Prosa i prosa poètica.

La Poesia

Original i creativa amb l'objectiu d'estimular la sensibilitat.

Recursos Poètics

• Figures de caràcter semàntic, sintàctic, fonètic i recursos mètrics.

L'Oratòria

Parlar en públic, discursos, prosòdia.

La Retòrica Popular

• Refrany
• Endevinalles
• Enginy

L'Explicació o Exposició (Text Explicatiu)

Explicar és exposar de manera clara aquells continguts que tenen una base científica o tècnica (per comprendre, didàctic, objectiva).

Gèneres Explicatius

• Articles
• Conferències

Estructura Explicativa

• Introducció
• Desenvolupament (coneixements)
• Conclusió

Tipus