Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Jullien de Paris: El Padre de la Educación Comparada

Jullien de Paris es considerado el padre de la educación comparada. Era francés, dedicado al periodismo y a la política, campos aparentemente ajenos a la educación. Esta condición le permitió viajar no solo por su país, sino también por países vecinos, concretamente a lo que hoy conocemos como Suiza.

El Instituto Yverdon: Una Inspiración

En Suiza, conoció el instituto «Yverdon», una institución innovadora que:

• Educaba conjuntamente a niños de familias ricas y pobres.
• Acogía a niños que hablaban distintas lenguas.
• Incluía a niños que profesaban religiones diferentes.
• Operaba bajo principios no autoritarios.
• Fomentaba el aprendizaje a través de la experiencia.

A Jullien de Paris... Continuar leyendo "Jullien de Paris: Orígenes y Legado de la Educación Comparada" »

Descubre cómo evoluciona tu futuro bebé durante cada etapa del embarazo, desde la formación inicial del embrión hasta el desarrollo completo del feto antes del nacimiento. Este recorrido mes a mes te permitirá comprender los hitos más importantes en el crecimiento intrauterino.

Primer Mes: Los Primeros Trazos de Vida

Al final del primer mes de embarazo, comienzan a dibujarse las piernas y los brazos del embrión, y el cordón umbilical empieza a formarse. La cabeza es la extremidad más abultada, y ya se adivina lo que en el futuro será la médula espinal.

Segundo Mes: Formación de Órganos y Sentidos

Durante el segundo mes de embarazo, se forman los ojos del embrión y los brazos y las piernas comienzan a crecer. Los órganos internos... Continuar leyendo "El Fascinante Viaje del Desarrollo Fetal: Etapas Clave Mes a Mes" »

Prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

-La didàctica: és el gènere literari que exposa coneixements veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicitar-les.

--El diàleg filósòfic o doctrinal: conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró, és el subgenere didactic més emprat. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon les repliques dels altres. Aquest subgenere fou recuperat pels humanistes i introduit a cat. Per Bernatg Metge.Amb el Reaixement els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts.

--L'assaig:... Continuar leyendo "Diferencia entre llegenda i rondalla" »

 10.8-trastornos del lenguaje:
consisten en un desarrollo deficiente o en un deterioro de la comprensión y utilización de un sistema de símbolos hablados o escritos, y afectan a la morfología, la sintaxis, la semántica y la pragmática. alteraciones del sistema nervios: -afasia:es la incapacidad para usar el lenguaje a causa de una lesión cerebral localizada en uno de los hemisferios cerebrales. 1afasia motora: incapacidad para hablar, aunke se entiende el lenguaje. 2afagia sensorial:incapacidad de comprender el significado de las palabras o el uso de objetos. -alexia: lee pero no comprende. -disatria:dificultad del habla debida a trastornos del tono y del movimiento de los músculos  ke controlan la articulación. alteraciones funcionales:... Continuar leyendo "Parónimo de comprensión" »

Fundamentos del Psicoanálisis: Teoría de Freud y Lacan

Conceptos Clave del Inconsciente Lacaniano

Inconsciente (Lacan)

• Estructurado como lenguaje.
• El sujeto es efecto del significante.
• El sujeto barrado ($) es representado por el significante uno (S1) ante el significante dos (S2).

Síntoma y Goce

• El Síntoma es la conjunción de deseo reprimido y defensa.
• Tiene una función: satisface el goce (inconsciente y sufriente).
• Es la causa y la solución del conflicto.
• El síntoma encierra sentido y goce.

Nombre-del-Padre (Lacan)

• Introduce la Ley simbólica, lo que implica la castración simbólica.
• Separa al sujeto del deseo materno.

Registros (Lacan)

• Real: Lo imposible de nombrar.
• Simbólico: La ley y el lenguaje.
• Imaginario: La imagen del yo.

Delirio y Caso Schreber

• El

Verbs Irregulars

• a) ajupiu-vos (ajupir)
• b) fes (fer)
• c) apareixent (aparèixer)
• d) voleu (voler)
• e) traieu (treure)
• a) concebo (concebre)
• b) traieu-vos (treure)
• c) podent (poder)
• d) donés (donar)
• e) voleu (voler)
• a) respondré (respondre)
• b) jegut (jeure)
• c) doni (donar)
• d) cabo (caber)
• e) volent (voler)
• a) cuit (coure)
• b) donis (donar)
• c) reconec (reconèixer)
• d) escapces (escapçar)
• e) faci (fer)
• b) exclosos (excloure)
• c) voleu (voler)
• d) sabries (saber)
• e) donessin (donar)
• a) facin (fer)
• b) llueixen (lluir)
• c) escolliu (escollir)
• d) coent (coure)
• e) voleu (voler)

Tòpics Literaris

1. Amor Post Mortem

   • Definició: Amor que traspassa la mort; l'amor perdura més enllà de la vida.
   • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "em moriré de qualsevol cosa... però en el moment

Context Històric i Cultural de "El verí del teatre"

El verí del teatre, publicada el 1978, el mateix any de la proclamació de la Constitució Espanyola, és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera. Per tant, podem afirmar que el context històric de l’escriptura de l'obra va ser un moment de canvis i obertura política i social, amb l'arribada del règim democràtic i de l'Estat de les Autonomies. Així, es va fomentar la producció literària teatral i es va renovar l'escena valenciana. En l'àmbit teatral, en aquells anys, va destacar el teatre independent, amb creacions col·lectives que desafiaven la censura i cercaven la modernització del teatre. Altres dramaturgs valencians destacats, coetanis de Rodolf Sirera, inclouen... Continuar leyendo "Rodolf Sirera i 'El verí del teatre': Context i Evolució Teatral" »

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,... Continuar leyendo "L'Oració en Català: Subjecte, Predicat i Tipus Gramaticals" »

Què és la Deixis?

La deixis és un fenomen lingüístic on certs elements de la llengua varien el seu significat segons la situació comunicativa. Aquests elements fan referència a altres parts de l'enunciat o al context.

Tipus de Deixis

1. Deixis Personal

   • Referència a l'emissor o receptor.
   • Exemples: Pronoms personals (jo, tu), morfemes verbals, possessius (meu, teu).
   • Socials: Tractament de vostè, vós, altres tractaments (2a o 3a persona).
   • Vocatius: Quan es crida o es dirigeix a algú.

2. Deixis Temporal

   • Fa referència al moment actual, que influeix en l'ordre temporal de l'enunciat.
   • Exemples: Adverbis temporals (avui, ahir), sintagmes temporals, temps verbals.

3. Deixis Espacial

   • Fa referència a un punt de l'espai que ajuda a definir la situació.
   • Exemples: