Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Un Llegat Històric i Literari

Les primeres mostres literàries de gairebé totes les cultures europees actuals solen ser narracions en vers dels fets llegendaris i històrics del seu passat heroic, sovint relacionades amb la història i les cançons de gesta. Una de les funcions dels joglars era recitar aquest tipus de narracions. Eren anònimes i rebien el nom de cançons de gesta.

A la Corona d'Aragó, les Quatre Grans Cròniques representen un pilar fonamental de la historiografia i la literatura medieval catalana. Aquestes obres, escrites en català, ofereixen una visió única dels regnats dels monarques de la Corona d'Aragó i dels esdeveniments clau de l'època.

Llibre dels Fets de Jaume I

El Llibre

INTRODUCCIÓ

• Les cròniques són narracions, a mig camí entre la ficció literària i la historiografia, de fets històrics esdevinguts en un període determinat.
• Les primeres redactades en català daten del segle XIII i XIV.
• Les quatre grans cròniques són:
  • Llibre dels feits (1244-1276) de Jaume I.
  • Llibre del rei en Pere (1283-1288) de Bernat Desclot.
  • La crònica Ramon Muntaner(1325-1328).
  • La crònica Pere el Cerimoniós (1336-1385).

EL LLIBRE DELS FEITS

• • • Jaume I va dictar la crònica personalment.
    • Estructurada en quatre parts.
    • Narra els esdeveniments més importants del seu regnat: conquestes de Mallorca i València.
    • És una mena de llibre de memòries, redactat en primera persona (nós majestàtic).
    • Crònica afectada per un fort sentiment religiós.

Les Rondalles: Narracions Populars i Tradicionals

Les rondalles són narracions populars i tradicionals, destinades als infants, en les quals hi intervenen elements meravellosos, animals que personifiquen el comportament i l'ètica dels humans (les rondalles de bèsties), i una explicació de la successió de fets que cal seguir per arribar a la solució d'un problema (la rondalla encadenada) a través d'una trama simple, gran expressivitat i l'ús de fórmules d'inici i final.

Estudiosos catalans com Jacint Verdaguer, Manuel Milà i Fontanals, Antoni M. Alcover o Joan Amades van començar a recopilar-les al segle XIX com a fruit de l'interès per la cultura popular catalana.

Es diferencien dels contes en què aquests no presenten variacions regionals.... Continuar leyendo "Moviments Literaris: Rondalles, Realisme i Naturalisme" »

La Renaixença: Revifalla Nacional i Cultural a Catalunya

Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya un moviment de revifalla nacional i cultural que va rebre el nom de Renaixença. Els objectius bàsics eren enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.

Objectius i Primeres Iniciatives

Per assolir aquests objectius, els escriptors van posar la mirada en el passat medieval i en la cultura popular. L'any 1858, Antoni de Bofarull va editar un recull de poemes, adscrits al corrent historicista, amb el títol de "Los Trobadors Nous".

L'any següent, Víctor Balaguer publicà una nova antologia, "Los Trobadors Moderns", on figuraven autors de signe més liberal.

Restauració dels Jocs Florals

L'any 1859 es va... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Revifalla Cultural i Literària del Segle XIX" »

Salvador Espriu: Entre el Mite i el Compromís Cívic

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 - Barcelona 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou un altre escriptor "oficinista", com Franz Kafka o Fernando Pessoa, autors, com ell, també hermètics i cabalistes.

L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva, han fet que sigui considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Obra Poètica

5. Jacint Verdaguer

Importància

·Considerat el creador del model Lingüístic del català contemporani, ja que els renaixentistes tenien el Problema de quin català utilitzar.

·El poeta més gran del s. XIX, amb Gran ressó internacional amb Canigó i L'Atlàntida. Va vendre molt bé Gràcies a que escrivia d'una manera que la gent l'entenia.

·Consolida la Renaixença en el seu Gènere poètic i recupera l'ús de la poesia ja que deixa un bon model.

Biografia breu

- Neix en 1845 a Folgueroles.

-Entra al seminari catòlic amb 10 Anys on rep educació retòrica i amb una inusual vocació catòlica i escriptora.

-Els 8 anys que va passar a la Masia de can Tona el fa entrar en contacte amb la natura i la cultura popular.

-Als 20 anys participa

Eduardo Pondal: Os primeiros poemas que escribiu foron en castelan. A sua primeira composicion en galego foi A campana de Allons. A partir de aqui comezou a colaborar en xornais e revistas con poemas soltos. Queixumes dos pinos (1886): son 91 composiciions, 89 en galego e 2 bilingues.  O tema da obra e a evocacion do pasado celta e a exhortacion os galegos para a loita pola dignidade, posesion sexual violenta da muller, a reivindicacion dos galegos. Conten o poema "Os pinos" que conten a letra dos himno galego

Express: Ale (05-30). Polifacetic. Destaca la revist Der Sturm i l’aut Franz Werfel. Acaba am larribad d Hitler. Contra el materialism d la societat industrial. Es basa en el jo d l’artist i deforma la realitat x express d form subject la natura i realitat. Vol captar l’esperit, no l’ésser. Influenc en Baroja i Valle-Inclán. Cubisme: París, 1907 (Picass fa quadre les démoiselles d’avignon).  Lite al 17-20 a revistes com Sic o L’Elan. 18 apareix Calligrammes d’Apollinaire. El poema es torna dibuix q barreja poes i imatge am tipografia important paper. Famós els poemes-convers d’apoll on ia diversos punts d vista. Influenc a Luces de bohemia i la colmena.Futurisme: París 1909. Editat Le Figaró, manif Itàlia d Marinetti.... Continuar leyendo "Tecnica del temps narratiu" »

Poesia Europan

Poesia hitza Poiesis hitz grekotik dator, eta sorkuntza, asmakuntza eta fikzioa esan nahi du. Garrantzitsuagoa da nola esaten den, zer esaten den baino. Zehatza eta laburra izan behar du.

• Erdi Aroan: Erlijioa zen gairik aipagarriena.
• Errenazimentuan: Mundu grekolatindarrera itzuli ziren.
• Barrokoan: Poesia ederragoa bihurtu zen. Poeta frantsesek hitzarekiko kultua eta bertsoaren musikaltasuna landu zituzten.

Euskal Olerkigintza

Euskal literaturaren historian, hainbat olerkari nabarmendu dira:

• Bernart Etxepare (1493-??)

  Linguae Vasconum Primitiae, edo Euskararen hastapenak, Bordelen argitaratu zen 1545ean, euskarazko lehen liburu inprimatua izanik. Apaiza zen Garazin, eta bertan kartzela ezagutu zuen.

• Joan Perez Lazarraga (1548-1605)

  2004.