Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

A poesía de vangarda

O nacemento do século XX e a modernización literaria

O nacemento do século XX supón para Galicia un cambio importante no eido literario. Prodúcese un movemento xeneralizado de modernización na nosa literatura a todos os niveis. A poesía non foi allea a este proceso. Así, a comezos do século prodúcense no ámbito poético, coa coñecida xeración do 25, os primeiros intentos de achegamento aos movementos de vangarda europeos e a superación da poesía feita no Rexurdimento. É o momento de publicación de revistas (Yunque, Alfar…), nas que se presentan as ideas vangardistas, e de obras de clara influencia surrealista ou creacionista. Tamén sae do prelo o primeiro manifesto poético galego, o manifesto Máis alá!

Psicoanálisis: Una Introducción a la Teoría Freudiana

El psicoanálisis, creado por Sigmund Freud, revolucionó la comprensión de la mente humana al descubrir el inconsciente. Influenciado por Jean Charcot, Freud se especializó en la hipnosis, método que inicialmente utilizaba para tratar a sus pacientes. Este enfoque se desarrolló alrededor del siglo XIX en Europa Central.

El Inconsciente: La Base del Psicoanálisis

El inconsciente se define como una serie de impulsos y deseos reprimidos, que no son directamente accesibles a la conciencia del individuo. Freud postuló que podemos acceder al inconsciente a través de:

• Sueños: Realizaciones de deseos o impulsos reprimidos representados de forma simbólica, manifestándose durante el sueño.

Gèneres Medievals: La Cançó i el Sirventès

Dos grans àmbits que podríem agrupar els gèneres són: la cançó i el sirventès. La cançó és un poema de tema amorós que l'amant adreça a l'estimada, el nom de la qual s'amaga sota un pseudònim perquè és un amor prohibit. Cada trobador feia servir una senyal a cada poema per a la seva dama, i era l'única que sabia que aquelles cançons li estaven dedicades. Però no sempre era una dama la destinatària, perquè també hi va haver dames que van escriure cançons trobadoresques, les trobairitz, i van dedicar els poemes al seu amant.

Subgèneres de la Cançó

• L'escondit: si el trobador en un poema es defensa de les acusacions que han escampat els lausengiers (els envejós que sovint denunciaven

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.

Cristianismo e filosofía

1. El encuentro de dos tradiciones

La tradición filosófica griega era la base cultural más importante de Roma. El cristianismo surge como una novedad cultural que no encaja en el mundo grecolatino, ya que algunas de sus doctrinas son impensables desde la óptica de la metafísica griega.

1.1 Ambiente religioso

En la época final de la República penetraron desde Oriente diferentes cultos de carácter misterioso, como Mitra y Cibeles, los cuales fueron rápidamente adoptados por el imperio, ya que con las rápidas conquistas de la República traían esclavos de Oriente, los cuales traían nuevos cultos, que también fueron adoptados por los emperadores.

En el Bajo Imperio Romano, se introdujo la religión de Mitra, de... Continuar leyendo "El encuentro entre el cristianismo y la filosofía griega" »

Conceptes Lingüístics Fonamentals

Sigles i Acrònims

Les sigles són un recurs que abreuja una gran quantitat de sintagmes nominals, les quals combinen només les lletres inicials de cada paraula (exemples: ONU, IVA). Una variant són els acrònims, que busquen afavorir la pronúncia i combinen síl·labes (exemple: BENELUX).

Abreviatures

Les abreviatures són la reducció d'una paraula a una, dues o tres lletres (exemples: c. per carrer, pàg. per pàgina).

Símbols

Els símbols són una convenció, sovint internacional, que fa referència a elements científics.

Proposicions Subordinades Adverbials

Proposicions Subordinades Adverbials Causals

Connectors: vist que, com que, perquè, per, ja que, per tal com, a causa de, atès que, per culpa de.

Proposicions

Característiques de l'Obra Literària d'Enric Valor

Introducció a l'Obra de Valor: Lingüista i Narrador

Enric Valor és un dels escriptors més representatius de la nostra literatura contemporània, que destaca per la seua tasca com a lingüista i en el camp de la narrativa. Com a lingüista, es va dedicar a difondre la gramàtica normativa i va publicar, entre altres obres, una gramàtica; i com a narrador, destaca la contribució aportada per Valor des de diferents gèneres: les rondalles, les narracions curtes i les novel·les.

Tant en unes obres com en les altres, Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud en el detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos... Continuar leyendo "Enric Valor: Característiques Clau de la Seua Obra Literària i Narrativa" »

A Literatura Galega do Exilio (1936-1976)

Cando se produciu o alzamento militar contra a República, comezou unha represión brutal. O Partido Galeguista mantivo actividade nos anos 40 con Ramón Piñeiro como enlace interno e co exterior, e da súa man desapareceu en 1950 para dar paso ao galeguismo cultural de Galaxia. Tamén no exilio mantivo a súa presenza a través do Consello de Galiza, unha especie de goberno galego, presidido por Castelao.

Nos anos 40, a cultura galega mantívose unicamente fóra de Galiza cos exiliados, que se estableceron onde xa había bases de emigrados. A figura máis importante será Castelao, polo seu labor político e cultural. En Bos Aires, estreou Os vellos non deben de namorarse, publicou Sempre en Galiza... Continuar leyendo "Explorando a Literatura Galega: Voces do Exilio, Versos Modernos e o Desafío Lingüístico" »

Renaixença:

Al segle XIX, els catalans es troben en un procés d'industrialització. Tant aquell passat com el present distingien els catalans de la resta d'Espanya. El Romanticisme es va convertir aquí en el moviment de la Renaixença, que tenia com a objectiu restaurar el moviment cultural català. A Catalunya les idees i l'estètica romàntiques es difonen a través de publicacions com 'El Europeo'.

Joaquim Rubió i Ors

Va establir els models poètics que va seguir la poesia de la Renaixença fins a Verdaguer. Va reprendre la tradició culta de la poesia catalana i va posar al dia seguint una estètica basada en el romanticisme i religiosa marcat per les lectures d'Espronceda, Hugo, Scott... és a dir, del gran romanticisme europeu. Va publicar... Continuar leyendo "La Renaixença a Catalunya" »