Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.

Variació Lingüística

La variació lingüística fa referència al fet que cap llengua és uniforme. Totes presenten diferències segons l'època, els territoris o els grups socials on es parlen. Fins i tot un mateix individu presenta maneres de parlar i d'escriure diferents. Aquest fenomen rep el nom de variació lingüística. Els factors que condicionen la variació lingüística es poden relacionar amb les característiques dels parlants o amb la situació en què té lloc la comunicació (dialectal o variació estilística).

La variació lingüística es pot enfocar en quatre dimensions:

• Variació geogràfica: característiques pròpies d'un grup de parlants d'una mateixa llengua en zones geogràfiques diferents.
• Variació social: són usos

No nivel oral todas as linguas se manifestan moi diversificadas. Unha das diferenzas vén motivada pola zona xeográfica a que pertence o falante. Isto dá lugar á existencia de variedades xeográficas ou sintópicas.

No caso do galego atopamos no momento actual unha notable e sorprendente unidade lingüística, tendo en conta a súa falta de cultivo literario ao longo de varios séculos. Esta unidade impide que poidamos falar de dialectos dentro da nosa lingua, pero en cambio si detectamos diferenzas que permiten establecer tres bloques dialectais con varias áreas dentro de cada un deles.

A dialectoloxía é a área da lingüística que estuda as variacións xeográficas dunha lingua. Os dialectólogos determinan que zonas comparten determinados... Continuar leyendo "Variedades Xeográficas do Galego: Bloques e Áreas Dialectais" »

Els registres lingüístics i els seus factors

Els registres, que s’utilitzen segons la situació del context comunicatiu, venen triats segons 4 factors:

Camp

És el tema del discurs. Segons el tema, usarem un registre o un altre. Hi ha dos tipus de camps:

• No especialitzats: el camp quotidià parla de temes quotidians, que caracteritzarà el registre col·loquial. El camp general o tècnic parla de temes generals que no tenen a veure amb temes quotidians, poden tenir un abast més ampli i caracteritzaria el registre formal/neutre o registre literari.
• Especialitzats o tècnics: caracteritzaran els registres cientificotècnics, tenen una sèrie de termes tècnics que sols coneixen els especialistes.

Mode

Aquest pot ser oral o escrit, correspon a les... Continuar leyendo "Els registres lingüístics: factors i tipus" »

La Poesia Culta Catalana: Barroc i Artifici

La poesia i el teatre barrocs es van desenvolupar principalment a Catalunya. Al País Valencià, en canvi, gairebé tota la producció era en castellà.

A Catalunya va sorgir una escola, encapçalada per Francesc Vicenç Garcia, que va decantar l'evolució de la poesia catalana cap als models barrocs. Una part d'aquesta poesia es caracteritza per ser artificiosa i elegant, però la major part de la seva producció inclou poemes burlescos, sovint amb temes d'obscenitat i brutícia.

L'altre autor important va ser Francesc Fontanella, qui es va proposar crear una literatura nova. A Barcelona estava envoltat per un grup d'admiradors i escriptors que formaven un cenacle literari. Malauradament, es va haver... Continuar leyendo "Literatura Catalana Culta: Barroc, Neoclassicisme i Gèneres" »

Introducció: Estellés i el Franquisme

El franquisme va suposar per als escriptors i els intel·lectuals valencians un període nefast d’obscuritat i persecució de la cultura i la llengua pròpia. Aquest context va marcar fortament l’obra de V. A. Estellés, i el mateix poeta s’hi refereix en constants ocasions al llarg de la seua producció. Segons apunta Josep Ballester: “La seua producció és molt explícita respecte al llarg període de postguerra”. En conseqüència, la poesia d’Estellés ha estat escrita d’una forma visceral, amb gran dèria per parlar, per inventariar tota una sèrie de fets. Aquesta actitud és l’expressió solitària de l’intel·lectual que es nega a sotmetre’s al silenci, ja que aquest significa... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Poesia, Franquisme i Crònica Social" »

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)

Aquesta crònica està dedicada a historiar el breu regnat de Pere II el Gran. La cronologia és rigorosa, i hi ha una gran abundància en el detallisme i la informació. Pere II sempre és descrit amb tots els atributs dels herois cavallerescos. L'autor no apareix en la narració, sinó que parla des de fora.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de les cròniques. Muntaner escriví el seu sermó, un poema en provençal després integrat a la seva crònica, on dona consells per a la conquesta de Sardenya. Una de les intencions de la crònica és posar en relleu els mèrits de Muntaner i els bons serveis que fa als monarques.

La crònica està en funció... Continuar leyendo "Anàlisi de les Cròniques Catalanes Medievals: Autors i Estils" »

El experimento de Ebbinghaus con sílabas sin sentido

El siguiente texto, teniendo en cuenta que fue escrito en 1885, que, además, habla de un experimento en el que el individuo a evaluar se ha de aprender listas de sílabas sin sentido ni conexión entre ellas, se puede deducir que este texto fue escrito por Hermann Ebbinghaus y en él explica su experimento para estudiar el aprendizaje y la memoria. El fin de este experimento era que las personas a evaluar memorizaran estas listas de sílabas para que, más tarde, recordando la primera sílaba fueran capaces de recordar la lista entera en un ritmo determinado.

Ebbinghaus escribe las ventajas de este experimento hecho bajo condiciones medidas de laboratorio y con sílabas extraídas al azar... Continuar leyendo "El estudio de la memoria: Ebbinghaus vs. Bartlett" »

Transformacións Sociais e Económicas na Europa de Posguerra (1950-1990)

Os Perdedores da Industrialización e a Marxinalidade Social

Houbo algúns perdedores: labregos cuxas explotacións xa non eran rendibles; pequenos comerciantes vítimas das grandes superficies e cadeas de distribución; artesáns que non se adaptaron á masiva industrialización; refuxiados ou inmigrantes extraeuropeos que caeron na marxinalidade social.

Diverxencias e Desigualdades na Europa de Mediados do Século XX

Persistían, con todo, grandes diverxencias entre os países europeos. Primeiro, entre os que non sufriron destrucións na guerra, e os que as sufriron. As diferenzas entre centro e periferia non desapareceron. No 1950 a renda per cápita de Suíza, Suecia,

Concepto de Lenguaje