Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

El Programa High Scope

El programa High Scope tiene sus orígenes en 1962, cuando en la ciudad de Ypsilanti, Michigan, se inició un proyecto para **niños desfavorecidos** con el objetivo de que tuvieran **éxito en la escuela y en la sociedad**. El autor de este proyecto, **Weikart**, constató las altas tasas de fracaso y deserción escolar de los niños de entornos marginales, así como sus bajas puntuaciones en el rendimiento académico. Weikart consideró que las causas de estas problemáticas eran las escasas oportunidades que ofrecía su entorno. Por ello, diseñó este proyecto en torno al **aprendizaje activo**, basado en la idea de que los menores aprenden mejor con **experiencias participativas**, interactuando con personas, materiales... Continuar leyendo "Programa High Scope: Aprendizaje Activo para el Éxito Escolar" »

La Renaixença Valenciana: Característiques i Grups

Una de les dificultats principals era la falta d'un model ortogràfic unitari. Els Jocs Florals intentaren establir models ortogràfics.

Divisió de la Renaixença Valenciana

La Renaixença valenciana es divideix en dos grans grups:

• Poetes d'espardenya: De classe social humil i d'ideologia republicana i progressista. Tingueren èxit sobretot en gèneres com la premsa satírica i el teatre còmic. Destaquen Constantí Llombart i Eduard Escalante.
• Poetes de guant: Burgesos conservadors, no pretenien polititzar la Renaixença. Empraven una llengua arcaïtzant que anomenaven llemosí, denominació d'un dialecte provençal. Destaquen Teodor Llorente i Vicent W. Querol.

Els Jocs Florals

Influïts per... Continuar leyendo "La Renaixença Valenciana: Jocs Florals i Objectius" »

Les Cròniques Medievals

Les cròniques medievals es caracteritzen per la incorporació d'elements de ficció, patriotisme, sentiment religiós, intenció moralitzadora i didàctica, i interpretació subjectiva dels fets històrics. Hi ha 4 cròniques:

1. Jaume I

Jaume I és l'autor del Llibre dels Fets, que narra seguint un ordre cronològic els fets esdevinguts des del naixement fins a la mort del rei. L'obra mostra una intenció didàctica que pretén justificar la seva política amb el sentiment religiós. L'estil és viu, senzill i expressiu.

2. Bernat Desclot

Bernat Desclot és un funcionari de la cort que va escriure el 1288 la Crònica de Bernat Desclot. El narrador empra la tercera persona des d'un punt de vista extern als fets, amb informació... Continuar leyendo "Les Cròniques Medievals Catalanes: Característiques i Autors Principals" »

O Párvulo Decroliniano

Ovidio Decroly nace en 1871 e morre en 1932. Foi cualificado por Adolfo Ferrière como un dos grandes pioneiros da Escola Nova. As súas ideas pedagóxicas nacen a partir do seu traballo no Instituto de Ensino Especial para nenos con deficiencias, desenvolvidas a partir de 1901. Estas ideas foron aplicadas posteriormente na recoñecida escola de L’Ermitage.

O seu lema fundamental foi:“Escuela experimental por y para la vida”. Tras finalizar os seus estudos de Medicina, Decroly especializouse en neuroloxía e psiquiatría, comezando a súa andaina profesional en Bruxelas nun servizo de neuropsiquiatría. En 1901, funda o Instituto de Ensino Especial no seu propio domicilio, especializándose nas deficiencias da fala

Ramon Llull: Pare de la Llengua Catalana i la seva Prosa

Ramon Llull és considerat el pare de la llengua catalana, ja que va escriure un gran nombre d'obres en català, llatí i àrab, amb diferents objectius. La prosa de Ramon Llull és madura i reflexionada, atemporal, fet que permet que actualment ens hi puguem sentir identificats i entendre-la.

La creació de l'idioma escrit i l'ús de sinònims

Podem afirmar que Ramon Llull crea l’idioma escrit, ja que quan escriu no pot acudir a cap referència ni disposa de cap gramàtica en català. Avui en dia, qualsevol lexicògraf que vulgui crear un diccionari de sinònims ha d’acudir a l’obra de Llull, ja que aquesta es caracteritza per l’ús extensiu de sinònims.

Obres cabdals de Ramon

El surgimiento de la educación superior y el nacionalismo en Marruecos

Desde puestos de responsabilidad política, se pusieron en marcha varios proyectos caracterizados por los ideales nacionalistas y salafíes que definieron la etapa anterior. Una de las reivindicaciones fundamentales de los nacionalistas desde los años cuarenta había sido la creación de una universidad marroquí, objetivo que no se alcanzó hasta la independencia. Con excepción de la enseñanza religiosa en la Universidad Qarawiyín, no existía ningún centro de enseñanza superior. Por ello, se impulsaron las Escuelas Libres, que ofrecían una enseñanza moderna totalmente arabizada y, más adelante, se creó la primera universidad marroquí: la Universidad Mohammed

Esperant a Godot

Introducció

Esperant a Godot, obra dramàtica de 1952, escrita pel dramaturg, novel·lista i crític Samuel Beckett, és una de les màximes representacions del teatre de l'absurd. Aquest teatre, també anomenat anti-teatre, es caracteritza per la seva estaticitat, la manca d'acció i el seu caràcter simbòlic. Els personatges principals, Vladimir i Estragon, esperen Godot mentre dialoguen sobre diversos temes. L'obra de Beckett ha adquirit tons existencials en la seva exploració de la radical solitud i incertesa de l'ésser humà.

Context

La Guerra Freda, amb els seus blocs, superpotències enfrontades i ideologies rivals, va influir en l'obra. La pressió del públic per consumir més degradava la qualitat de vida. L'existencialisme,... Continuar leyendo "Esperant a Godot: Anàlisi de l'obra de Samuel Beckett" »

Sesión 1

1. ¿Cuál es la conformación de la tríada de la Odontología Basada en Evidencias?

Experiencia clínica, evidencia clínica y preferencias del paciente

2. ¿En qué año se generó el término Medicina basada en evidencias (MBE)?

1990

3. ¿Cuántos pasos tiene la Odontología basada en evidencias?

7 pasos

4. ¿En qué paso de la Odontología basada en evidencias va la jerarquización de problemas?

1 - Identificación del problema clínico

5. ¿En qué paso de la Odontología basada en evidencias se utiliza la estrategia PICO?

2 - Preguntas contestables

6. ¿En qué paso de la Odontología basada en evidencias se verifica la validez de un estudio?

5 - Lectura crítica de la evidencia

7. Al paso de identificación del problema clínico, ¿cómo

Orígens de la literatura romànica

En aquella època, la lectura era per a uns pocs. El normal era escoltar les obres literàries.

La cultura escrita genera una linealitat, mentre que la oral és més circular.

Els destinataris literaris de l'època eren fonamentalment auditors, per altres que recitaven de memòria.

El triomf arriba quan es prefereix només escoltar sense intervenir i es vol tornar a sentir tot i que no hi hagi canvis. Un cop s'ha escoltat fins a la sacietat i encara hi ha el desig de tornar a escoltar-ho sense canvis, els tenen en un constant "i què més?".

Les partitures van ser creades merament per a ser llegides, amb lletra i notes sense pentagrames ni res.

Es basa, doncs, amb l'oralitat i només ha anat perdent força amb... Continuar leyendo "Orígens de la literatura romànica: oralitat i cultura" »