Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Les Varietats Dialectals

Les varietats dialectals o dialectes estan vinculats amb un grup de persones definides i formen part de la seua identitat. Trobem varietats lingüístiques que es manifesten de diverses maneres:

• Varietat geogràfica: Relació entre persones que viuen en llocs pròxims i comparteixen característiques lingüístiques pròpies.
• Varietat històrica: Depèn del temps, amb diferències en la manera de parlar entre generacions joves i majors.
• Varietat social: Característiques lingüístiques pròpies dins de les societats, com ara argots d'estudiants o professionals.

Aquestes varietats es vinculen amb grups de persones i no s'han de confondre amb registres o varietats funcionals. És important distingir entre els llenguatges... Continuar leyendo "Varietats Dialectals, Orígens i Registres Lingüístics: Guia Completa" »

Poesia (XVI-XVIII)

Cançoner (Conjunt de Gèneres)

• Goigs: Composicions religioses amb melodia, lloança a Jesús, la Verge o els Sants. Cantades en cerimònies.
• Nadales: Episodis relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes de les festes.
• Cançons de Bandolers: (o lladres de camí ral) bandolerisme a Catalunya. Aventures amb admiració cap a coneguts bandolers.
• Cançons de Pandero: Composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser quan sortien a captar diners.
• Corrandes: Glosses (Illes) i Cobles (País Valencià). Cançons curtes de 4 versos heptasíl·labs.

Romancer (Poemes)

Romanços. Fragments que la gent recordava dels cantars de gesta. Van ser recollides per escrit a finals del s. XIV per Marià Aguiló... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Renaixença i Modernisme" »

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge

AYUDA MÉDICA: Evolución de las Prácticas Curativas

La ayuda médica ha evolucionado a través de distintas fases, que pueden clasificarse en:

• Espontánea, empírica y mágica: Fenómenos naturales regidos por fuerzas superiores. Estas fuerzas podían ser gobernadas por una persona, como un hechicero.
• Técnico-científica: A este último nivel no se llega hasta la medicina religiosa, alrededor del año 500 a.C.

Medicina Pretécnica: La Animación de la Naturaleza

En la medicina pretécnica, se creía que las cosas de la naturaleza tenían alma.

Medicina Prehistórica

• La trepanación se realizaba solo por dolores, no por accidentes.
• La actividad asistencial corría a cargo de los familiares.
• Había chamanes y hechiceros cuando la enfermedad era producida

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català,... Continuar leyendo "Decadència Literària Catalana: Segles XVI-XVIII" »

Pioneros en Biología y Ciencias Naturales

Aditzak

IZAN: ni naiz, zu zara, hura da, gu gara, zuek zarete, haiek dira. BIZI: ni bizi naiz...

EDUKI: nik dut/ditut, zuk duzu/dituzu, hark du/ditu, guk dugu/ditugu, zuek duzue/dituzue, haiek dute/dituzte.

NAHI IZAN: nahi (nik nahi dut)

BEHAR IZAN: behar dut. BALIO IZAN: balio (hark balio du/ditu)

+K +EK subjektuan

Perpausak

Baiezkoak

Subjektua + Osagarria + Aditza

Ezezkoak

Subjektua + EZ + Aditza + Osagarria

Galderak

Interrogatiboa + Aditza + Subjektua

Galderak

• Zenbat?
• Nor? Nor zuk?
• Zer? (Zer da hau?)
• Nolakoa(k)?
• Non? (Gasteizen)

Adberbioak

Hemen: aqui, Hor: ahi, Han: alli

Determinatzaileak

(Izan edo eduki aditzen arabera) Hau/Hauek, Hori/Horiek, Hura/Haiek

Hiztegia

Oso: muy, Baina: pero, Ere: también

Herri: pueblo, Bide: camino, Mendi: monte, Langile: trabajador,... Continuar leyendo "Euskarazko Oinarrizko Gramatika eta Hiztegia" »

Hipotálamo: Núcleos y Funciones Clave

Núcleo Preóptico

Situado delante del quiasma óptico, este núcleo está implicado en el control del sueño. La temperatura de este núcleo sirve para iniciar un ajuste si fuese necesario, regulando así la termorregulación.

Núcleo Supraquiasmático

Situado encima del quiasma óptico, recibe fibras del nervio óptico. Su función principal es establecer, mediante la información de la luz que le llega, los ciclos circadianos. Estos ciclos modulan nuestras secreciones y conductas según sea de día o de noche, estableciendo un ritmo de vigilia-sueño. Estos ritmos afectan a:

• La ingesta (periodo de ayuno).
• El estado de activación fisiológica.
• La secreción hormonal (reposo y reparación de tejidos).
• Las relaciones

Quim Monzó: Narrativa i Estil

Quim Monzó és un escriptor català de finals del segle XX. Fou, a més, autor de lletres de cançons i guionista de ràdio i televisió, però és conegut per la seva narrativa curta, on no tendeix a l’ornament i la retòrica de la paraula, sinó a la restitució del seu valor original, creant així un llenguatge inimitable. La seva escriptura reflecteix la societat contemporània a través del tractament de les situacions sentimentals d’una manera seca, sense dramatisme, i de la creació d’una espècie de guia de la vida de ciutat, on els personatges desesperançats i avorrits es llancen a la recerca de noves il·lusions, retardant així la bogeria i la desolació.

Monzó utilitza la intertextualitat, la... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Catalana Moderna" »

La Nova Història Cultural: Orígens i Influències

La Nova Història Cultural és potser la tendència que més influeix en la historiografia actual. Té les seves arrels en l'obra d'E.P. Thompson i, en general, en l'Escola Marxista Britànica, ja que practicava la History from Below (Història des d'abaix), mostrant un interès profund pels oblidats i els seus models culturals.

Així mateix, va estar influïda per l'Escola de Birmingham que, a finals dels anys seixanta i gràcies a Stuart Hall, va començar a estudiar les manifestacions culturals, especialment la cultura popular (p. ex., la televisió, els còmics, etc.).

Cal destacar que l'Escola de Birmingham i el CCCS (Centre for Contemporary Cultural Studies) estaven massa lligats a l'estructuralisme,... Continuar leyendo "La Nova Història Cultural: Orígens, Característiques i Autors Clau" »