Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Ordenar por
Materia
Nivel

Simbologia Cristiana i Iconografia Mariana

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Símbols de la Crucifixió

  • Les 5 llagues: Solen aparèixer a l'escut de confraries, d'esglésies, etc.
  • La corona d'espines
  • Els claus
  • L'arma Christi: Aquests objectes (excepte les llagues) són coneguts com l'arma Christi. La maça, els claus, les estenalles per desclavar, la bossa de les monedes de Judes, la safa amb què Pilat es va rentar les mans, el fuet, les escales, l'esponja amb vinagre, la llança, etc.

La Santíssima Trinitat

Des d'un punt de vista teològic, és la més complexa de comprendre. Es representa amb la unió de Pare (Déu), Fill (Crist) i l'Esperit Sant (que és el nexe d'unió). Déu creador com a home major; Crist (jove en el moment que va morir i ressuscita, amb les llagues); l'Esperit Sant, per representar que Pare i Fill... Continuar leyendo "Simbologia Cristiana i Iconografia Mariana" »

Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats

... Continuar leyendo "Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement" »

Explorando los Libros Sagrados: Doctrina, Interpretación y Tradición Religiosa

Clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 3,67 KB

La Biblia: Estructura y Transmisión de la Doctrina Cristiana

La Biblia está compuesta por el Antiguo Testamento, que incluye los cinco libros de la Torá (Biblia judía), y el Nuevo Testamento, compuesto por:

  • Los Evangelios, que relatan la vida de Jesús y sus doctrinas.
  • Los Hechos de los Apóstoles.
  • Las cartas.
  • El Apocalipsis.

Jesús de Nazaret no escribió su doctrina, por lo que el cristianismo se transmitió por vía oral hasta el año 70 d.C. El conjunto de textos del Nuevo Testamento se fijó definitivamente a finales del siglo II.

El Corán: El Libro Sagrado del Islam

El Corán está escrito en árabe y se divide en ciento catorce suras o capítulos. Cada capítulo, a su vez, se divide en aleyas o versículos. Unos años después de la muerte... Continuar leyendo "Explorando los Libros Sagrados: Doctrina, Interpretación y Tradición Religiosa" »

Carlemany: L'Ideal Imperial, Unificació i Renaixement Carolingi

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,5 KB

L'Ideal Imperial de Carlemany

Segons Carlemany, la funció que li quedava al papa era pregar perquè les tropes sortissin victorioses i perquè tot sortís bé. Per tant, reservava al papat un paper secundari.

La Reacció de Bizanci i el Reconeixement Imperial (812)

Una de les conseqüències clares de la condició d'emperador que ostentava Carlemany va ser la reacció de Bizanci, tot i la seva feblesa, ja que es consideraven els únics capaços d'exercir la funció d'emperadors. La pugna va acabar l'any 812 amb el reconeixement del títol imperial de Carlemany:

  • A canvi de la cessió de Venècia, Ístria i Dalmàcia.
  • Carlemany s'intitula emperador august dels romans, igual que els emperadors d'Orient.

Vies d'Unificació dels Territoris Imperials

Com... Continuar leyendo "Carlemany: L'Ideal Imperial, Unificació i Renaixement Carolingi" »

Tesmoi, Nomoi i Legitimitat del Poder Polític

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

  • Temporalitat: el ramat ha estat confiat
... Continuar leyendo "Tesmoi, Nomoi i Legitimitat del Poder Polític" »

Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura" »

La Contrareforma i la difusió del catolicisme

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,12 KB

La lluita contra els protestants

Davant de la amença del protestantisme, el papa va crear la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana, diferent de la Inquisició medieval: era un tribunal eclesiàstic permanent. Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien d'abjurar públicament les seves creences i podien tornar a l'església. En alguns casos, els qui no es retractaven eren condemnats a la foguera. També es va crear la Congregació de l'Index que s'encarregava de publicar la llista de llibres.

El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'església un moviment de renovació conegut amb el nom Contrareforma: tenia com a objectiu corregir
... Continuar leyendo "La Contrareforma i la difusió del catolicisme" »

Muerte de Jesús: Contexto Histórico y Significado Redentor

Clasificado en Religión

Escrito el en español con un tamaño de 2,63 KB

Circunstancias Históricas de la Muerte de Jesús

Diversos factores confluyeron en la condena a muerte de Jesús. Entre ellos, podemos destacar:

  • La envidia de los príncipes de los sacerdotes, porque enseñaba como quien tiene autoridad. (Mc 15, 10)
  • La hostilidad de los escribas y los fariseos, porque Jesús «no sólo quebrantaba el sábado (haciendo milagros), sino que también llamaba a Dios Padre suyo, haciéndose igual a Dios». (Jn 5, 18)
  • La resonancia de la resurrección de Lázaro, que llevó a Caifás y al Sanedrín a sentenciar la muerte de Jesús ante el temor de que el pueblo creyese en Él. (cfr. Jn 11, 47-53)
  • La traición de Judas Iscariote, que entregó a Jesús por «treinta monedas de plata» (Mt 26, 15)
  • La cobardía de Pilato, ante
... Continuar leyendo "Muerte de Jesús: Contexto Histórico y Significado Redentor" »

La Romanització i la Política Visigoda a Toledo

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,38 KB

8. Defineix el concepte de romanització

Procés pel qual els romans s'extenen pel Mediterrani i arriben a la Península Ibèrica, formant part així del seu territori. Introdueixen elements com la llengua, la religió i les lleis.

El llatí es convertí en la llengua parlada i en la de cultura; es va establir un codi legislatiu uniforme a tot l'Imperi, i es retia culte als déus romans.

9. La política d'unificació del regne visigot de Toledo

  • Unificació lingüística: adaptació del llatí, que era parlat pels natius.
  • Unificació social: pels visigots, els matrimonis mixtes estaven prohibits i inclús penats amb la mort, fins que Leovigild va derogar la llei.
  • Unificació religiosa: els hispanoromans eren majoritàriament cristians mentre que els
... Continuar leyendo "La Romanització i la Política Visigoda a Toledo" »

Història del Conflicte Àrab-Israelià: Guerres i Qüestió Palestina

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

Orígens del Conflicte Àrab-Israelià: La Partició de 1947

El 1947, els sionistes volien crear un estat, però l'ONU va intervenir i va proposar dividir el territori en dos:

  • Palestina (àrabs)

  • Israel (jueus)

El 1948, els britànics van marxar de Palestina. Just l'endemà de la retirada britànica, Israel va proclamar la seva independència, però els àrabs els van declarar la guerra. Tots els països àrabs es van posar en contra d'Israel. L'URSS va ajudar Israel. El 1949, Israel va guanyar la guerra, va ocupar molts territoris àrabs i va expulsar els palestins dels territoris conquerits. Egipte, Jordània i una part de Palestina van ser els únics territoris no conquerits.

El Conflicte de Suez (1956): Israel vs. Egipte

El 1956, es va produir... Continuar leyendo "Història del Conflicte Àrab-Israelià: Guerres i Qüestió Palestina" »