Activitats son i vigília

TEMA 1: SON I VIGÍLIA (A)

ELS RITMES CIRCADIANS I LA SEVA REGULACIÓ

Els ritmes biològics es donen en el regne Animal i en el vegetal, i consisteixen en la regulació cíclica de variables com La temperatura, les hormones, la sensibilitat als fàrmacs, etc... Tenen una funció adaptativa, permeten sincronitzar Els estats corporals i les conductes amb els canvis en l’entorn. També permeten Preveure canvis períòdics i doten l’individu d’organització temporal.

Els ritmes circadians són els encarregats De controlar el son i la vigília. Paral·lelament els ritmes infradians regulen cicles Relativament lents (com ara la producció hormonal en les dones cada 28 dies), Mentre que els ritmes ultradians Regulen cicles ràpids (com els batecs cardíacs).

Els ritmes estan Regulats internament, però depenen d’estímuls externs (també anomenats sincronitzadors o zeitgebers). En els Humans aquests ritmes són regulars, però tendeixen a retardar-se Progressivament. Els estímuls externs corregeixen aquest retard (quan es tornen A les condicions normals). És a dir, en una situació d’aïllament, per exemple, Estant en una habitació tancada sense contacte amb la llum natural no sabríem Quan és de dia i quan és de nit. En aquestes condicions el cicle de son i vigília Presenta una tendència a créixer i a retardar-se. Quan es reintrodueix la llum, Es rectifica per a corregir-se.

El ritme circadià Es regula en una estructura anomenada Nucli Supaquiasmàtic (NSQ).  Després de l’extirpació del NSQ i la seva Substitució per un anàleg els cicles de son i vigília, enlloc de retardar-se S’avancen (són de menys de 24 hores). Això és perquè encara que hi hagi hagut Un transplantament no es recuperen les connexions amb la retina, per tant el Funcionament no pot ser l’original. De tota manera la quantitat total del son No es veu afectada, sinó que tan sols s’altera el ritme de son-vigília. Això Passa si el “nou NSQ” es trasplanta desplaçat d’on hi havia l’autòcton. El NSQ Rep aferències de la retina.

A les cèl·lules marcapassos del NSQ hi ha els Gens per i tim, que acumulen proteïnes homònimes (PER i TIM) de manera que Augmenta la presència de les dues durant el dia. Quan es fa fosc informen al nucli cel·lular que aturi la producció. En faltar proteïnes durant la nit se’n Tornen a fabricar més, per tal de tancar el cicle. És un mecanisme D’auto-regulació.

S’han observat Diferències individuals en els al·lels d’aquests gens entre persones “noctàmbules” I persones “diürnes”.

A la retina hi ha El fotopigment melanopsina, que avalua La quantitat de llum i envia informació a les cèl·lules marcapassos del NSQ. Vé A ser un receptor de llum, totalment independents d’altres receptors com poden Ser els cons i els bastons. Altres zeitgebers També envien informació al tàlem i a l’hipotàlem. Les eferències passen pel Nucli paraventricular, el tronc de l’encèfal i l’epífisi (glàndula pineal, just Davant del cerebel) alhora que afecta funcions cognitives i fisiològiques (del Ronyó, del fetge, etc).

La glàndula pineal També segrega melatonina durant la Nit, una hormona relacionada amb els cicles estacionals. El NSQ també té Receptors de melatonina, cosa que fa pensar que la melatonina també influeix en Els ritmes circadians. De fet, millora els efectes del jet lag i les alteracions provocades pels canvis en els torns de Treball.