Adequació, Coherència i Cohesió Textual

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB
Actualizado el

Resumen

El document explica les propietats que fan un text comunicatiu: l'adequació, la coherència i la cohesió. Descriu l'adequació a la intenció, al context i als registres de llengua. Recull les regles de coherència: repetició, progressió, no-contradicció i relació. Explica també els mecanismes de cohesió: deixi, anàfora, catàfora, el·lipsi, cohesió lèxica i connectors. Un estudiant aprendrà a revisar si un text té sentit, si s'adapta al seu lector i si les frases estan ben enllaçades.

Puntos clave

  • L'adequació fa que el missatge s'adapti a la intenció i al context comunicatiu.
  • Els registres poden ser formals (cientificotècnic, literari, juridicoadministratiu), informals (familiar, col·loquial, vulgar) o llengua estàndard.
  • La coherència assegura la unitat de sentit del text, i es basa en la selecció acurada de la informació i en una organització congruent.
  • Les regles de coherència són la repetició, la progressió, la no-contradicció i la relació entre els fets.
  • La cohesió fa paleses les relacions entre les frases mitjançant mecanismes com la deixi, l'anàfora, la catàfora i l'el·lipsi.
  • La cohesió lèxica es basa en la reiteració (sinònims, hiperonímia) i en la col·locació de paraules de significat proper.
  • Els connectors serveixen per estructurar el text i les idees.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El text és una unitat comunicativa plena que respon a una intenció o propòsit determinat, incorpora elements lingüístics i extralingüístics relacionats amb una situació concreta i té, a més, una estructura interna.

Adequació

L'adequació és la propietat textual que fa que el missatge s'adapti a la intenció i al context comunicatiu.
Elements clau:
  • Contingut
  • Canal
  • Situació (context) vinculada al gènere
  • Relació amb els participants
  • Intenció comunicativa

Registres lingüístics o varietats funcionals:

  • Registres formals: registre cientificotècnic, registre literari, registre juridicoadministratiu.
  • Registre informal: familiar o col·loquial, vulgar.
  • Llengua estàndard.

Coherència

La coherència és la propietat textual que assegura la unitat de sentit del text. Es basa, principalment, en la selecció acurada de la informació i una organització congruent.

Regles de la coherència:

  • Regla de repetició: totes les oracions que componen el text s'han d'encadenar prenent com a suport la repetició d'algun element bàsic.
  • Regla de progressió: en el desenvolupament del text hi ha d'haver una aportació constant de nova informació (progressió lineal, progressió amb tema constant, progressió amb tema derivat).
  • Regla de no-contradicció: no es pot introduir cap element semàntic que contradigui un contingut establert anteriorment, ja sigui de manera explícita o pressuposada.
  • Regla de relació: els fets han d'estar relacionats entre si.

Cohesió

La cohesió és la propietat que, a partir de diversos mecanismes de relació, configura la trama sintàctica i fa paleses les relacions entre les diverses frases del text.

Mecanismes de cohesió:

  1. Dixi: es fa referència al context en què es produeix l'enunciat mitjançant uns mots que tenen una funció.
  • Dixi personal: es relaciona amb els participants de l'acte comunicatiu i s'expressa amb els pronoms personals febles i forts de 1a, 2a i 3a persona, però també amb els demostratius i els possessius. És indicativa, assenyaladora.
  • Dixi temporal: relaciona els enunciats amb un temps determinat i s'expressa mitjançant adverbis i locucions o sintagmes adverbials.
  • Dixi espacial: relaciona els enunciats amb el lloc en què es produeixen, mitjançant els pronoms demostratius i els adverbis i locucions adverbials.
Dixi discursiva: es refereix al text mateix. Pot ser catafòrica o anafòrica, segons que faci referència al que s'ha de dir o al que ja s'ha dit. Anàfora: represa d'un element aparegut abans en el text. Evita la repetició de mots i es realitza per procediments sintàctics, com l'ús de pronoms forts i febles. Catàfora: és la referència a elements que encara no han aparegut en el text. El·lipsi: Eliminació d'un element conegut que ha aparegut abans en el text. Actualització o definització: alternança que es produeix, en els determinants, entre les formes indefinides i les definides o actualitzadors.

Cohesió lèxica:

  1. Reiteració o repetició: sinònims, hiponímia, hiperonímia, noms generals que podem substituir per moltes paraules.
  2. Col·locació: relació entre paraules de significat proper però no equivalent. Poden ser relacions de metonímia, antonímia, cadenes nominatives, etc.

Connexió textual: connectors.

  1. Per estructurar el text.
  2. Per estructurar les idees.

Preguntas frecuentes

Què és l'adequació d'un text?

És la propietat que fa que el missatge s'adapti a la intenció i al context comunicatiu. Té en compte el contingut, el canal, la situació, la relació amb els participants i la intenció.

Què són l'anàfora i la catàfora?

L'anàfora és la represa d'un element que ha aparegut abans en el text, i evita repetir paraules. La catàfora és la referència a elements que encara no han aparegut.

Quines regles té la coherència?

Són la regla de repetició, la de progressió, la de no-contradicció i la de relació. Totes busquen que el text tingui unitat de sentit.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina propietat textual assegura la unitat de sentit del text?
2. Què és l'anàfora?
3. Quina regla de la coherència prohibeix introduir elements que contradiguin el que ja s'ha dit?
4. Quin registre lingüístic és el cientificotècnic?
5. Quin mecanisme de cohesió lèxica consisteix en la relació entre paraules de significat proper però no equivalent?
6. Quina és la funció dels connectors, segons el document?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.