Aliances i plans estratègics de la Primera Guerra Mundial: Triple Entesa, Pla Schlieffen i Pla XVII

Aliances de la Primera Guerra Mundial

Aliats

Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia, a la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

Entesa

Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.

Entesa Cordial

Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa el començ de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d'Anglaterra i Lluís Felip de França. El terme reaparegué el 1904 amb l'acostament franco-britànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa.

Triple Entesa

Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria i Itàlia. Fou obtinguda pel ministre francès de la marina, T. Delcassé, del 1898 al 1905, i fou signada el 1907. Precedida per enteses entre França i Anglaterra i entre Anglaterra i Rússia (1907), el 1914 fou transformada en aliança contra Alemanya.

Lliga Balcànica

Nom amb què es coneix la sèrie d'aliances que s'establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans. La Lliga s'encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l'imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d'aconseguir l'alliberament i la independència total d'aquells.

Atemptat de Sarajevo

Les tensions nacionalistes a Bòsnia i Hercegovina, a la zona dels Balcans, intensificades durant el domini austrohongarès, culminaren en l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria el 28 de juny de 1914, atemptat que desencadenà la Primera Guerra Mundial.

Plans Estratègics

Pla Schlieffen

Pla estratègic establert pel mariscal de camp prussià Alfred von Schlieffen (Berlín 1833-1913) quan era cap de l'alt estat major (1898-1906) i que fou posat en pràctica pel seu successor, Helmuth von Moltke, en declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914).

Nascut de la necessitat de combatre en dos fronts, donava prioritat a l'ofensiva contra França, mentre les forces de l'Est es mantenien a la defensiva. El pla preveia un gran moviment de desbordament per l'ala dreta alemanya, a través de Luxemburg i de Bèlgica, per tal d'encerclar l'exèrcit francès, tot amenaçant París. Amb aquest objectiu, l'ala dreta havia d'ésser molt forta i posseir un poder ofensiu elevat (Schlieffen dotà l'exèrcit alemany d'una artilleria feixuga de campanya que no tenia aleshores cap altre exèrcit). La resistència dels belgues, la intervenció del cos expedicionari britànic i la victòria francesa del Marne frustraren aquesta maniobra.

Pla XVII

Pla francès, posat en pràctica durant la Primera Guerra Mundial, que contemplava una ofensiva sobre Alsàcia i Lorena. Rep aquest nom per ésser la dissetena versió del pla estratègic d'atac contra Alemanya.