Evolució política d'Espanya al segle XIX: resum per etapes

Resumen

El document repassa l'evolució política d'Espanya al segle XIX, marcada per la lluita entre l'absolutisme i el liberalisme. Recorre les etapes des de la Guerra del Francès fins al Sexenni Democràtic, incloent el Trienni Liberal, la Dècada Ominosa i el regnat d'Isabel II. L'estudiant aprendrà els canvis de règim, les causes de la inestabilitat i com s'arriba a la Restauració Borbònica.

Puntos clave

El segle XIX espanyol és la lluita entre absolutisme (poder concentrat en el rei) i liberalisme (constitució i separació de poders).
La Guerra del Francès (1808-1814) va portar la Constitució de Cadis i l'inici del procés d'independència de les colònies.
Entre 1814 i 1820 hi va haver un retorn de l'absolutisme amb forta repressió dels liberals.
El Trienni Liberal (1820-1823) va acabar amb una intervenció militar estrangera que va restablir l'absolutisme.
Durant el regnat d'Isabel II, els liberals moderats i els progressistes es van alternar en el poder, sovint mitjançant cops d'estat.
El Sexenni Democràtic (1868-1874) va establir per primer cop el sufragi universal masculí i la Primera República (1873).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Evolució política d'Espanya al segle XIX

La història d’Espanya del segle XIX és la lluita entre dos models polítics, econòmics i socials: l’absolutisme, on el rei concentra tots els poders en una societat estamental, i el liberalisme, basat en una constitució i la separació de poders.

La Guerra del Francès (1808-1814)

Les tropes de Napoleó entren a la península. El rei i el seu fill, Ferran VII, s’exilien. Es crea la Constitució de Cadis i s’inicia un procés d’independència de les colònies.

Retorn de l’absolutisme (1814-1820)

Es produeix una forta repressió dels liberals. La situació de la hisenda és delicada i el deute públic és molt alt.

Trienni Liberal (1820-1823)

Es produeix un segon intent d’establir un règim liberal. Ferran VII conspira per derrocar el nou règim. L’any 1823, una intervenció militar estrangera acaba amb el Trienni Liberal i es restableix l’absolutisme.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Es restableix l’absolutisme i es persegueixen els liberals. L’any 1833 mor Ferran VII i el seu germà Carles reclama el tron. Hi ha un període de regència en què la mare d’Isabel s’aproxima als liberals, mentre els partidaris de Carles (carlins) inicien la Primera Guerra Carlina.

La construcció d’un Estat Liberal (1833-1868)

Durant el regnat d’Isabel II es van alternant en el poder els liberals moderats (que van governar la major part del temps) i els liberals progressistes (liderats per militars). Les principals diferències eren:

Els progressistes eren partidaris de les reformes.
Eren favorables a un sufragi censatari més ampli.
Defensaven més els drets socials.

Els canvis de govern es produïen mitjançant cops d’estat. A finals dels anys 60, la monarquia d’Isabel II estava desacreditada a causa de la corrupció, la crisi econòmica i la seva vida extramatrimonial. El 1868 es va produir una revolució que va provocar l’exili d’Isabel II.

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Per primer cop s'estableix el sufragi universal masculí. Va ser elegit com a rei Amadeu de Savoia, qui, desbordat per la situació, va acabar abdicant. L’any 1873 s’estableix la Primera República.

Dificultats del Sexenni Democràtic:

Crisi econòmica.
Nova guerra carlina.
Inestabilitat política.
Insurrecció a Cuba.
Protestes populars per les reformes de govern.

Un nou cop d’estat acaba amb el Sexenni Democràtic i s’inicia un nou període: la Restauració Borbònica.

Preguntas frecuentes

Què va ser el Trienni Liberal?

Va ser un segon intent d'establir un règim liberal a Espanya, entre 1820 i 1823. Ferran VII va conspirar per derrocar-lo i una intervenció militar estrangera el va acabar el 1823.

Quina diferència hi havia entre liberals moderats i progressistes?

Els progressistes eren partidaris de les reformes, d'un sufragi censatari més ampli i de defensar més els drets socials. Els moderats van governar la major part del temps.

Per què va caure Isabel II el 1868?

La monarquia estava desacreditada per la corrupció, la crisi econòmica i la seva vida extramatrimonial. El 1868 una revolució la va obligar a exiliar-se.