Desamortitzacions del segle XIX a Espanya: causes i conseqüències

Les Desamortitzacions del Segle XIX a Espanya

Context Històric i Primers Intents

Davant l'agreujament de la crisi de la Hisenda Reial, durant el regnat de Carles IV, Godoy va recórrer a l'endeutament, l'augment de les contribucions i el plantejament de reformes, com ara la desamortització de les terres eclesiàstiques. Aquestes mesures provocaren l'oposició de la noblesa i l'Església.

A més, durant la Guerra de la Independència, amb la Constitució de 1812, es desamortitzaren les terres comunals amb l'objectiu de recaptar diners. Els legisladors de Cadis van aprofitar la situació per elaborar unes lleis molt més avançades; tanmateix, la situació de guerra va impedir-ne l'aplicació efectiva i, a l'acabament del conflicte, la tornada de Ferran VII va conduir al restabliment de l'absolutisme.

Principals Desamortitzacions

Al llarg del segle XIX, es van dur a terme dos intents desamortitzadors destacats:

• La Desamortització de Mendizábal (1836)

  Impulsada per Juan Álvarez Mendizábal l'any 1836, durant la regència de Maria Cristina, aquesta reforma agrària es va dur a terme a partir de tres grans mesures polítiques:

  1. La dissolució del règim senyorial: Va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors.
  2. La desvinculació: Va significar la fi dels patrimonis d'una família o institució, que fins aleshores eren inalienables.
  3. La desamortització: Va ser un element clau per aconseguir recursos per a l'Estat.

  El president Mendizábal, l'any 1836, va dissoldre els ordes religiosos i l'Estat es va quedar amb el seu patrimoni. Els béns desamortitzats es van posar en subhasta pública, a la qual podia accedir tothom. L'objectiu principal de Mendizábal era aconseguir els recursos necessaris per finançar l'exèrcit en la Guerra Carlina. Més endavant, les mesures també havien de fomentar el desenvolupament de l'agricultura.

• La Desamortització de Madoz (1855)

  Promoguda per Pascual Madoz l'any 1855, durant el Bienni Progressista (regnat d'Isabel II), aquesta nova Llei de Desamortització va afectar una àmplia gamma de béns, incloent-hi els de l'Estat, de l'Església, dels ordes militars i dels municipis (béns comunals i de propis). Aquesta desamortització pretenia aconseguir recursos per a la Hisenda Pública i impulsar la modernització econòmica d'Espanya.

Impacte i Conseqüències de les Desamortitzacions

La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre que un gran volum de propietats sortís al mercat, comportant una modificació substancial de la propietat territorial a Espanya. A finals del segle XIX, s'havia incrementat i diversificat el nombre de propietaris, tot i que una gran part dels nous adquirents estaven més interessats a aconseguir beneficis ràpids i rendes segures que a invertir en la millora de la producció.

Aquestes mesures van complir alguns dels seus objectius principals, com ara finançar la Guerra Carlina i pal·liar la greu situació de la Hisenda Pública. Una de les conseqüències més importants va ser l'augment significatiu de la rompuda de terres fins llavors no conreades, ampliant la superfície agrícola del país.