Anàlisi del poema "Com sé que es besa" de Salvat-Papasseit

Mètrica del poema

El poema combina dues llengües i mètriques diferents:

• Versos en català: Corresponen a la veu del noi català, com en el vers «Com sé que es besa la besaré». Predominen els versos de 8 síl·labes amb rima assonant en apariats.
• Versos en francès: Pertanyen a la noia francesa, com en «oh viens tout...». En aquest cas, dominen els versos de 6 síl·labes amb un esquema de rima consonant aabba. A la base del cal·ligrama, la mètrica és més irregular, combinant versos de 6 i 4 síl·labes.

Estructura: un cal·ligrama en forma de vaixell

El poema és un cal·ligrama que alterna el català i el francès, prenent la forma d'un vaixell veler. Aquesta estructura visual es divideix en quatre parts clau:

• El casc: Situa geogràficament l'acció al port de Marsella.
• El primer pal amb bandera: Explica com una noia prega al mariner-poeta que la prengui amorosament.
• El segon pal: Conté el vers que subtitula el poema i explicita l'acció de la possessió amorosa des del punt de vista del mariner.
• Les veles: Remarquen el perill inherent al joc amorós, amb la possible presència de corsaris que podrien endur-se l'enamorada.

Tema principal: l'amor i el perill

La barreja de francès i català representa la trobada amorosa entre un mariner català i una noia francesa. L'escena té lloc al port de Marsella, al vaixell del noi. Ell desitja conquerir-la, tot i que la vela, com un advertiment, l'avisa del perill que comporta aquesta relació.

Recursos literaris i simbolisme

• Ús de majúscules i minúscules: Tot allò que és material (la fusta del casc i els pals del vaixell) apareix en lletres majúscules. En canvi, allò que el mariner es diu a si mateix i el que murmura la noia es representa amb lletres minúscules.
• Simbolisme del color: El cal·ligrama està representat en color blau, un element amb doble significat. D'una banda, el blau del mar, lligat a l'aventura i al viatge; de l'altra, el blau del cel, amb ressonàncies de fe.
• Combinació d'elements profans i sagrats: El poema és una hàbil combinació d'elements profans (el desig amorós) i sagrats. Aquesta dualitat transmet la idea que el ritual amorós té components sagrats que el connecten amb la fe. Aquesta remissió a la creença religiosa es recolza en l'ús de paraules com prier («pregar») i «resa», en el sentit de murmurar pietosament.

Tot el conjunt queda fixat sobre dues barres blaves, una sencera i una altra segmentada, que actuen com a base de la representació visual d'aquesta història d'amor.